trader 20200419081523

Una mateixa pandèmia, i dos mons molt diferents. Això és el que està ocorrent amb el coronavirus, que després de clavar un cop molt dur a les borses (van marcar mínims de l'any al març), ara ha deixat cert marge per a l'optimisme i els mercats reboten amb força. Un escenari molt diferent al que travessa l'economia real, que s'enfonsa, mentre que les borses estan de ral·li. Són els ciutadans els que de debò estan notant els efectes de la crisi de la Covid-19, que podria agreujar-se si es tenen en compte les últimes previsions.

Hi ha, com diuen els experts, una desconnexió total entre la bossa i el que els anglosaxons anomenen el 'main street', en referència al carrer principal d'una ciutat amb botigues i petits comerços. El comportament de cadascun en plena crisi epidemiològica és tan desigual, que està fent que les diferències siguin cada vegada més profundes entre 'els que en tenen' i 'els que no en tenen'.

Aquesta teoria s'aprecia amb claredat en el cas d'Espanya. El mes de març passat, amb el brot en ple apogeu, es va registrar una de les dades d'atur més descoratjadores: es van destruir 834.000 llocs de treball, el pitjor mes de la història. Un problema que podria anar a pitjor, atès que la pandèmia no està encara controlada. Així ho ha advertit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha dit que les dades de desocupació seran "excepcionalment dolentes" a l'abril.

"Per molt dolents que siguin les dades de març, les xifres d'abril seran encara pitjors", asseguren els experts d'Oxford Economics, que apunten que "aquest serà el primer mes que reflectirà l'impacte total del Covid-19", tant a Europa com als EUA. S'espera que els informes econòmics empitjorin, i mentrestant diferents organismes no deixen d'alertar que encara han de venir coses pitjors.

Per exemple, el Fons Monetari Internacional (FMI) creu que enguany Espanya tancarà amb una taxa d'atur del 20,8%; que el Banc d'Espanya (BdE) ha anat un pas més enllà i situa la desocupació, en el pitjor dels escenaris, en un 21,7%. Però no sols són dolentes les previsions sobre l'ocupació. També ho són les del Producte Interior Brut (PIB), el dèficit o el deute. L'FMI creu que l'economia espanyola es contraurà un 8%, que el dèficit se situarà en el 9,5% (el més alt des de 2012) i que el deute públic arribarà a un 113% del PIB. El BdE, per part seva, apunta que l'economia caurà un 13,6% si s'allarga el confinament, mentre que el dèficit arribarà a l'11% i el deute tancarà l'any entre el 110% i el 120% del PIB.

Encara queden per conèixer molts marcadors macro, però amb l'aturada que ha provocat el confinament, s'espera el pitjor. Sobretot per al sector serveis i el turisme, pilars clau de l'economia espanyola. Però la borsa es mou en una altra realitat.

És cert que l'Ibex 35 perd un 29% en el que va d'any, però també ho és que des dels mínims de març (5.814 punts) registra una pujada del 16%. Els inversors operen ara amb ànims renovats gràcies, segons diu Goldman Sachs al seu últim informe, titulat 'Anatomia del ral·li', a la disminució del nombre de noves infeccions de Covid-19 a nivell mundial, a la possibilitat que es trobi aviat una vacuna i als estímuls extraordinaris dels bancs centrals i els governs.

Però la diferència entre aquests dos mons, el de la borsa i el de l'economia real, és molt més palpable en el cas dels EUA. I és que allí els índexs de la borsa de Nova York registren un rebot més pronunciat des dels mínims de març. El Dow Jones puja un 31%, l'S&P 500 un 30% i el Nasdaq, un 28%. "S'han reduït els riscos de cua i han augmentat les possibilitats que l'impuls macro arribi més aviat del que es preveia", diuen els analistes de Goldman, que creuen que "els mercats s'han tornat més constructius quant a la forma i els riscos de la recuperació", i d'aquí el fort ral·li que s'està registrant.

Mentrestant, el mercat de treball s'ha vist delmat pels tancaments forçosos, amb la finalitat de limitar la propagació del coronavirus, la qual cosa ha destruït amb més de 22 milions de llocs de treball creats des de la crisi financera en tot just quatre setmanes. "Es van necessitar deu anys de creixement de l'ocupació per a treure a aquests treballadors de la marginació; ara seran llançats de nou a la piscina de les ombres", apunten des d'Oxford Economics.

I hi ha d'altres dades, més enllà de l'atur, que també han estat dolentes. Per exemple, la producció industrial dels EUA va caure un 5,4% al març, el major descens des de principis de 1946, i les vendes al detall van registrar una reculada rècord de 8,7% al tercer mes de l'any.

DOS MONS... TAMBÉ A LA BORSA

A més, els analistes han detectat una altra divisió dins del microcosmos de la renda variable, entre les accions guanyadores i les perdedores. Els títols relacionats amb la salut, la tecnologia, els productes discrecionals per al consumidor, els serveis de comunicació i els productes bàsics s'han comportat molt millor que altres sectors en aquestes últimes setmanes. Sis d'aquests són 'clars perdedors': finances, béns seents, materials, 'utilities', indústria i energia.

"Hi ha hagut una clara divisió entre els 'rics i pobres' del sector", assenyalen els experts d'Instinet (Nomura), que alerten sobre aquesta dinàmica dient que "no podem permetre que la meitat del mercat caigui en picat i esperar que els líders continuïn pujant". En altres paraules, cinc sectors estan liderant el mercat a l'alça, i els altres sis s'han quedat notablement enrere, i l'explicació és la següent, segons els analistes de Independent Advisor Alliance: "Hem triat un camí més cautelós a través dels potencials camps de mines que s'apropen", en referència als temors sobre l'incert termini del retorn a la normalitat després de la Covid-19.

"En conseqüència, continuem fent costat a les empreses dels sectors de la salut, la tecnologia i els serveis de comunicació que probablement són més resistents en cas que la recuperació econòmica trigui entre 8 i 18 mesos, enlloc de ser molt més ràpida", remarquen aquests experts, segons recull Marketwatch.

Noticias relacionadas

contador