Aquest dijous va morir Manuel Jove, un dels 'senyors del totxo' que van protagonitzar la bombolla immobiliària. Però no un qualsevol: l'empresari de la Corunya va aconseguir 'pegar' el major dels moltíssims 'pelotazos' dels anys de vi i roses, la venda de Fadesa a Fernando Martín per 4.000 milions. L'empresa va acabar declarant el major concurs de creditors de la història i liquidant-se, i Martín va acusar a Jove d'enganyar-lo, però aquest va acabar vencent al Suprem.
Noticia relacionada
Corria l'any 2004 i el nostre país vivia el "miracle espanyol" que sorprenia la UE amb un creixement explosiu (i, per primera vegada a la història, sense inflació) i que acostava per fi la nostra renda a la mitjana comunitària. Aquest miracle provenia pràcticament d'un monocultiu, el totxo, que demostraria tenir els peus de fang quan va esclatar la bombolla. Però, en aquells dies, la riquesa no sols arribava als empresaris, sinó a paletes, lampistes i electricistes, el consum es desbordava i tot era alegria.
El 30 d'abril (acaba de fer-ne 16 anys), una immobiliària familiar gallega poc coneguda, Fadesa, debutava a la borsa. Ho feia després d'una reeixida OPV del 33% del capital (la família continuava controlant-ne el 66%) per la qual la forta demanda li va permetre aconseguir-ne una valoració de 1.380 milions, una xifra que la situava en posició per accedir a l'Ibex, i que només era superada dins del seu sector per la llavors gegant Metrovacesa.
Quin era el secret de Fadesa, la cara visible de la qual era Felipa Jove, la filla del fundador? Doncs que posseïa ingents quantitats de sòl rústic -era la major tenidora de terreny d'Espanya- comprat a preu de ganga i a base de préstecs bancaris. La idea era que tot aquest sòl s'anava a requalificar per a passar a urbanitzable, i això en dispararia el preu ja fos per construir-hi o per vendre'l a tercers. Una jugada rodona que prometia enormes beneficis. Què podia sortir malament en un país en què "l'habitatge mai no baixa"?
Doncs que la roda deixés de girar i que l'habitatge baixés. A la fi de 2006 ja estava perdent velocitat visiblement, tot i que encara mantenia el pols. Manuel Jove havia iniciat una diversificació internacional, amb la construcció d'hotels a diversos països, i sectorial, amb la compra del 5,1% de l'elèctrica Fenosa. Però continuava tenint el risc de les seves enormes quantitats de sòl, que en molts casos ja tenia clar que no podria urbanitzar. I just aleshores, se li van obrir els cels de la mà del val·lisoletà Fernando Martín.
EL MAJOR "PELOTAZO" DE LA BOMBOLLA
Martín era un altre empresari immobiliari conegut per haver presidit el Reial Madrid durant tot just dos mesos després de la tumultuosa dimissió de Florentino Pérez. La seva empresa, Martinsa, havia fet dos 'megadesenvolupaments' a la perifèria de Madrid, Las Tablas i Monte Carmelo, però no acabava d'entrar en el selecte grup dels supermilionaris del totxo, ni d'aconseguir trepitjar la moqueta dels palaus del poder de la capital. Ho havia intentat amb Vallehermoso, però Sacyr la hi va llevar de les mans. I estava disposat a tot per aconseguir-ho, fusionant-se amb Fadesa.
Jove el va veure encegat per l'oripell i l'atenció mediàtica de la llotja del Bernabéu, i no sols va veure l'oportunitat d'acabar amb el problema que l'amoïnava, sinó també d'omplir-se les butxaques. Va negociar amb Martín, i li va colar una prima del 33,7% (!) sobre una cotització en borsa que en aquells dies duplicava la de l'OPV. La valoració era per caure de la cadira: 4.045 milions. Martín hauria de vendre un 4% que també posseïa de Fenosa i paquets importants del Santader i BBVA. Però estava decidit a posar-hi el que calgués i la banca, capitanejada per Caja Madrid, a prestar-l'hi.
No cal dir que Jove li va lliurar Fadesa amb un llacet en una opa sobre el 100% a la qual es va haver de comprometre irrevocablement. Això, i a que tot el que calgués. Un "pelotazo" sense precedents que li va permetre iniciar una era de noves inversions molt més diversificades i, entre altres coses, construir-se una mansió futurista al municipi de la Corunya d'Oleiros coneguda popularment com "l'ovni de Jove".
JOVE TAMBÉ VA GUANYAR EN EL SUPREM
Per contra, Martín es va quedar amb una bomba de rellotgeria a les seves mans, que esclataria menys de dos anys després. El col·lapse del mercat immobiliari i l'enorme endeutament conjunt de Fadesa i de Martinsa van enfonsar el gegant. La borsa va començar a descomptar la desfeta amb fortíssimes caigudes -com posteriorment faria amb Abengoa o el Popular-. La mateixa Caja Madrid de Miguel Blesa li va posar una mainadera, Carlos Vela, perquè vigilés el risc que tenia amb l'empresa i que podia emportar-se l'entitat per davant (com així va ser, juntament amb d'altres operacions similars més petites).
Al final, tot es va ensorrar, i va haver de demanar el concurs de creditors al juliol de 2008 -abans de la fallida de Lehman- amb un passiu que suposava el rècord històric al nostre país: més de 7.000 milions.
Martín va aconseguir aixecar el concurs tres anys després amb un conveni en què prometia retornar fins a l'últim euro en 10 anys. Però la gravetat de la crisi va deixar els seus plans en una quimera, i va haver d'assumir la liquidació al 2015. Com no podia ser d'altra manera, va culpar Jove dels seus mals, i el va acusar d'haver-lo enganyat amb la valoració dels sòls de Fadesa. Li va exigir una compensació de 1.500 milions, però el gallec el va derrotar a les diferents instàncies judicials, fins a la victòria final al Suprem aquest mateix any.
Però no tot li va sortir tan bé a Jove. Amb els diners del "pelotazo", va muntar la societat d'inversió Inveravante, amb què va tenir algunes ensopegades, com la seva inversió al BBVA, on va prendre una participació del 5% que al 2012 va començar a reduir, per acabar sortint de l'entitat al 2014. O les seves aventures amb Parc Warner de Madrid o la tèxtil, també gallega, Caramel. Durant els darrers anys, va apostar pel sector amb què millor li havia anat, les energies renovables, i va tornar al totxo i als hotels. Això sí, quan va considerar que havia passat el suficient temps perquè de nou fos rendible. Descansi en pau.