El president del Govern, Pedro Sánchez, compta, en teoria, amb els suports necessaris per l'ampliació de l'estat d'alarma fins a l'11 d'abril que va anunciar aquest cap de setmana. La mesura es votarà aquest dimecres al Congrés, i tant PP com PNB han anunciat el seu suport. No obstant això, les declaracions de les últimes hores del líder popular, Pablo Casado, en les quals ha tancat files amb Múrcia i altres comunitats que demanen un tancament total, suggereixen que podria haver-hi complicacions a l'hemicicle, ja que els diputats tenen la potestat d'esmenar la pròrroga del PSOE i Podemos.
Noticia relacionada
Ara com ara, el PP no ha canviat la seva postura oficial. El dilluns va traslladar al cap de l'Executiu que el seu grup donarà suport a la pròrroga del confinament, encara que consideri que ha "arribat tard" i no és "suficient". Al mateix temps, també ha expressat el seu suport a altres opcions com la del tancament total d'algunes regions que ha plantejat el Govern de Múrcia, ja que, segons ha dit, aquesta petició és "assenyada" i "compatible amb la problemàtica" de cada autonomia. A més, ha recalcat que en una pandèmia d'aquestes característiques prefereix que es "pequi per excés" perquè "és millor prevenir que haver de curar".
La proclamació dels estats d'alarma, d'excepció i de setge previstos a la Constitució (article 116) es regula mitjançant una llei orgànica que l'article 162 estableix que “els grups parlamentaris podran presentar propostes sobre l'abast i les condicions vigents durant la pròrroga (de l'estat d'alarma), fins a dues hores abans del començament de la sessió”. També diu que “finalitzat el debat se sotmetran a votació la sol·licitud i les propostes presentades. La decisió de la Cambra serà comunicada al Govern”.
En altres paraules, el PP tindria la força suficient per plantejar una esmena contra la proposta del PSOE i Unidas Podemos -que també compta amb el suport del PNB- per endurir la quarantena, tal com va intentar fer el president de Múrcia, Fernando López Miras. En temps excepcionals com els que es viuen, no sembla forassenyat que s'adherissin a aquesta opció Vox, Ciudadanos, Bloque Nacionalista Galego, Partido Regionalista Cántabro, Coalición Canaria, Navarra Suma i Teruel Existe; i fins i tot Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Bildu o Más País, per impulsar que es congeli tot el que no siguin serveis essencials a partir del 31 de març.
De fet, ERC ja ha manifestat la seva intenció d'abstenir-se demà a la cambra baixa. Malgrat les crítiques al president de la Generalitat, Quim Torra, per tractar de rendibilitzar políticament la seva oposició a les mesures de Moncloa, els republicans han comunicat aquest dilluns que no votaran a favor de la prolongació de les mesures excepcionals una quinzena més. Junts per Catalunya tampoc les recolzarà, tret que contemplin les seves exigències. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha emès un missatge en vídeo per anunciar la postura del partit, en què ha declarat que "el decret de l'estat d'alarma no està sent resolutiu per lluitar contra aquesta pandèmia".
També ha manifestat que "s'està fent un ús abusiu d'aquest instrument", ja que en la seva opinió s'utilitza "per a re-centralitzar i per prendre capacitat decisió als governs (autonòmics) en comptes d'intentar pal·liar la pandèmia". ERC pretén formar un front comú amb JxCat, el Bloc Nacionalista Gallec i Bildu per "consensuar un nou estat d'alarma".
El Govern català, especialment Torra i JuntxCat, han insistit des d'abans que s'imposés l'estat d'alarma en el bloqueig total d'infraestructures, fàbriques, obres públiques, construccions privades i despatxos professionals no essencials. De fet, la proposta dels postconvergentes, que també veuen amb bons ulls els republicans, va més enllà: vol que s'impedeixi la circulació de persones dins de la comunitat i amb la resta d'Espanya, tal com es va procedir amb els municipis de la Conca d’Òdena (Barcelona). Aquest diumenge, després de la conferència de presidents autonòmics, Múrcia i Andalusia es van fer ressò de les reivindicacions de Catalunya.
López Miras va anar més enllà i, malgrat la negativa de Moncloa el seu Govern regional va donar l'ordre d'‘apagar’ la seva comunitat. Un acte de gesticulació política, ja que l'Executiu central no la va ratificar. L'andalús Juanma Moreno, per part seva, es va mostrar partidari d'aïllar les zones més afectades, com Madrid, i congelar completament l'economia. No obstant això, es va estalviar retrets a l'actuació del Govern de coalició PSOE- Podemos i, igual que altres líders autonòmics, va expressar la seva lleialtat i solidaritat amb les seves decisions.
Casado, no obstant això, ha manifestat les seves reserves sobre la petició del Govern regional de Múrcia. "Donem suport a les reclamacions que facin els presidents autonòmics del PP, però no és la direcció nacional la que ha de dir que el que demana Múrcia es faci. A les altres comunitats, per exemple Madrid, el tancament de tota activitat pot afectar el subministrament alimentari, en la pernoctació de professionals sanitaris o policials, o fins i tot en la capacitat operativa de les grans infraestructures de l'Estat com ara els aeroports", ha indicat Casat.
Malgrat aquest 'soroll', els analistes polítics no creuen que cap esmena alternativa tiri endavant. Bé perquè el PP no vol fer la traveta al Govern obertament i prefereix mantenir-se com un partit d'Estat durant la crisi, no sense escatimar les crítiques, bé perquè la proposta que puguin presentar els partits regionalistes no tindrà suports. Així, sembla que l'extensió del PSOE triomfarà. I mentrestant, Sánchez continuarà fent equilibrismes perquè les mesures siguin prou dràstiques com per aplanar la corba d'afectats, però no tant com perquè l'economia s'enfonsi i milions de treballadors acabin a l'atur.
