Wall Street es tenyeix de vermell per acabar una setmana molt volàtil

Després de dues sessions en positiu, el Dow Jones i l'S & P 500 acumulen guanys durant la setmana del 0,4% i 0,2%, respectivament. El Nasdaq, per la seva banda, es deixa un 0,4%.

Sobre Evergrande, aquest divendres The Wall Street Journal ha avançat que l'empresa auditora PriceWaterHouseCoopers (PWC) no va advertir dels alts nivells de deute de la companyia. D'altra banda, tot i que la Xina s'ha preparat per a una fallida del gegant immobiliari, els analistes anticipen que no tindrà un impacte a nivell global, ja que l'exposició dels Estats Units i Europa hi és molt reduïda, segons han confirmat tant la Fed com el Banc Central Europeu (BCE).

Encara que aquest tema pot seguir donant que parlar durant les pròximes setmanes, les 'mans fortes' del mercat han encarregat de mantenir la situació sota control, cosa que ha permès el rebot de les borses després d'una correcció a Wall Street que va arribar a superar lleugerament el 5% des dels màxims històrics de principis de setembre, en el cas de l'S&P 500. a hores d'ara, el principal indicador mundial cotitza just a un 2% del seu últim rècord.

L'altre gran factor que ha mogut els mercats, en aquest cas de manera alcista, ha estat l'anunci de la Fed que començarà a retallar les seves compres d'actius al novembre. Jerome Powell va ser una mica més hawkish del que és habitual en assenyalar que "es necessitaria un informe de treball raonablement bo per sentir que es compleix aquest progrés" cap a la plena ocupació i començar el tapering al novembre.

PRIMERA PUJADA DE TIPUS

La Fed va oferir les seves noves projeccions sobre els tipus d'interès i va mostrar una gran divisió en les seves estimacions. Els 18 membres que componen el FOMC, el Comitè Federal de Mercat Obert que decideix sobre els tipus d'interès, van anticipar lleugerament la seva previsió de primera pujada de tipus.

Si durant la reunió de juny 5 membres del FOMC anticipaven una pujada de tipus i 2 més anticipaven dues pujades, durant aquesta reunió aquesta xifra s'ha elevat fins a 6 i 3, respectivament. Els membres del FOMC que segueixen anticipant que no hi haurà pujada de tipus l'any que ve es redueixen d'11 a 9. Així que hi ha una divisió al 50% entre els que aposten per apujar els tipus en algun moment de l'any que ve i els que prefereixen esperar fins al 2023.

En aquests moments, els futurs sobre els fons federals atorguen un 43% de probabilitats a una pujada de tipus al desembre de 2022 i un 22% a que hi hagi dues pujades de tipus. Els analistes de Danske Bank esperen que "la primera pujada de tipus es produeixi al setembre o desembre de l'any que ve, cosa que suposarà l'inici d'un cicle de pujades de tipus, amb tres o quatre el 2023".

L'actualitat també passa aquest divendres pel món de les criptodivises, ja que la Xina ha prohibit qualsevol activitat relacionades amb elles, vetant les plataformes estrangeres que operen amb elles i investigant els seus treballadors. De fet, al comunicat que ha publicat el Banc Popular de la Xina (PBoC, per les sigles en anglès) ha promès prendre mesures enèrgiques contra el mercat.

Aquesta notícia s'ha notat immediatament al mercat, amb fortes caigudes per al bitcoin, per sobre del 5% fins a fregar els 41.000 dòlars, l'ether, binance i solana, que deixen un 8%.

Els valors a Wall Street relacionats amb les 'criptos' també s'han vist arrossegats per aquest dur cop, com són Robinhood i Coinbase, que deixen un 3% cadascuna.

D'altra banda, Nike també està sota la lupa dels inversors després que hagi retallat les seves previsions d'ingressos a causa de problemes en la cadena de subministraments.

De tornada a altres mercats, el petroli West Texas puja un 0,1%, fins als 73,35 dòlars, mentre l'euro s'aprecia un 0,1% i es canvia a 1,1736 dòlars. A més, l'unça d'or puja un 0,4%, fins als 1.757 dòlars. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys avança fins a l'1,42%.