Aquest divendres s'ha publicat A la prestigiosa revista científica 'The Lancet' un estudi en el qual es compara l'estratègia de nou països a l'hora d'aixecar les mesures de confinament per la pandèmia de coronavirus. Segons l'article Espanya i el Regne Unit no han aconseguit "un sistema eficaç de cerca, prova, rastreig, aïllament i suport abans de suavitzar les restriccions del confinament".
Noticia relacionada
La recerca, liderada per la professora Helena Legido-Quigley, de la Universitat de Singapur, esmenta "quatre principis de salut pública" que haurien de tenir en compte tots els països en la seva estratègia de desescalada. Aquests són: estat epidemiològic, acceptació de la comunitat, capacitat del sistema de salut pública i capacitat del sistema sanitari.
L'informe analitza les estratègies de nou països i regions per alleugerir les restriccions de la Covid-19 davant una primera onada d'infeccions: cinc a la regió d'Àsia i el Pacífic (Corea del Sud, Hong Kong, el Japó, Nova Zelanda i Singapur) i quatre a Europa (Alemanya, Noruega, Espanya i el Regne Unit).
Els autors d'aquest treball consideren, en primer lloc, "essencial" un pla "clar" amb un procés "transparent" d'adopció de decisions, establint explícitament els nivells o fases de la flexibilització de les restriccions, els criteris per passar al següent nivell o fase i les mesures de contenció que comporta cada nivell o fase.
En aquest aspecte, els autors critiquen que "Espanya ha publicat un panell d'indicadors, que inclou paràmetres epidemiològics, de mobilitat, socials i econòmics, però sense una ponderació explícita en el procés de presa de decisions".
L'informe, denominat 'Lliçons apreses de la desescalada: una anàlisi de països i regions d'Àsia-Pacífic i Europa', considera que, perquè les comunitats puguin reobrir en condicions de seguretat, es necessitaran durant un temps mesures de control per reduir la transmissió, incloses màscares i distanciament social.
"Perquè les mesures de control funcionin, els governs han d'educar i comprometre's amb el públic, creant confiança i seleccionant mesures apropiades que el públic estigui disposat a complir", sostenen.
Segons els autors, l'experiència anterior amb epidèmies com la SARS i la MERS va significar que molts països asiàtics tenien ja una sòlida infraestructura sanitària i de salut pública.
"Històricament hi ha hagut un alt nivell d'acceptació pública de normes estrictes en temps de crisis, i la majoria va acceptar un compromís entre els seus drets personals i la salut pública", detallen.
Finalment, reivindiquen adoptar una estratègia denominada 'zero COVID', com a Nova Zelanda, l'objectiu del qual és eliminar la transmissió domèstica, en particular tenint en compte les noves proves sobre els efectes a llarg termini de la COVID-19.
