Per si no hi havia prou drama a la zona euro entre la inflació, la crisi energètica i la guerra a Ucraïna, la por de la recessió i la divergència de política monetària entre el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal dels EUA (Fed). La crisi política desencadenada a Itàlia s'afegeix a la tempesta perfecta que creix sobre els països de l'euro i la dimissió de Mario Draghi com a primer ministre italià ha estat massa per a un euro que va tocar la paritat aquesta setmana i ha fet fallida al canvi 1:1 clarament el 14 de juliol. No s'escapa la paradoxa que el mateix home que va salvar la zona de l'euro amb el seu "whatever it takes", durant la crisi creditícia del 2012, hagi clavat l'enèsim clau al taüt de la divisa comunitària.
- 1,0694$
- -0,33%
Tal com es perfilava als últims dies, després d'estar durant diverses hores en aquest nivell, l'euro va caure fins als 0,9952 dòlars en el mínim de dijous, que és, a més, el valor més baix des del desembre del 2002 per a l'encreuament euro/dòlar. "La recuperació posterior, que encara llueix el parell, sembla feble i fàcil de vulnerar. El clima de negocis no ha canviat, i la situació a Europa es complica dia a dia", comenta Adrián Aquaro, fundador de Trader College.
"L'altíssima inflació de l'Eurozona, amb un Banc Central Europeu que ara intenta endurir la seva política monetària, però es troba amb la diferència d'actualitat entre els països membre, i la possibilitat cada vegada més certa que Rússia talli definitivament el subministrament de gas, són factors que estan enganxant de ple a l'euro, al marge de la fortalesa del dòlar", afegeix l'expert.
Normalment, "la dimissió d'un primer ministre italià no hauria de ser una gran notícia. Si hi ha un país europeu amb volatilitat institucional, aquest ha estat sempre Itàlia", comenta Víctor Alvargonzález, director d'estratègia i soci fundador de Nextep Finance. "Però en aquesta ocasió té importància", afirma.
S'aproxima el moment en què molts països europeus –si no tots– hauran de plantejar-se restriccions energètiques i els polítics comencen a témer les conseqüències. En aquest cas concret no Mario Draghi, sinó el partit del Moviment 5 Estrelles, un dels que dona suport al govern i que considera insuficients les mesures proposades per protegir la societat de cara al negre futur que se li acosta a Europa com a conseqüència de l'efecte rebot de les sancions a Rússia. "Europa deixa de comprar petroli i matèries primeres russes, Rússia respon tallant-li el gas a Europa, Europa entra en un període de forta inestabilitat política", emfatitza l'expert.
Draghi ha al·ludit, per justificar la seva dimissió, que s'ha "trencat el pacte de confiança" que mantenia cohesionat l'Executiu, després de l'abstenció del Moviment 5 Estrelles (M5S), un dels principals partits de la coalició de govern, a la votació d'una qüestió de confiança presentada al Senat. El president de la República, Sergio Mattarella, ha rebutjat la decisió de Draghi.
El cap d'Estat italià, Sergio Matarella, que s'havia reunit amb el primer ministre després de la votació de la moció de confiança a la Cambra, ha rebutjat la dimissió de Draghi i ha demanat que es dirigeixi al Parlament per conèixer la situació política i comprovar amb quins suports compta.
