- Es trobarà amb una indústria que segueix dominada per la banca, però que avança canvis importants
- A més, hi ha més competència en l'estil d'inversió 'value', que ell mateix es va dedicar a estendre a Espanya
Torna Francisco García Paramés. El seu retorn provoca una expectació com si fos una estrella de rock o un futbolista, però és un gestor de fons. Amb àmplia trajectòria i molt ben considerat, és anomenat per molts el Warren Buffett espanyol. Demà acaba el període de dos anys en què no podia treballar a la indústria després d'haver deixat Bestinver, per clàusules del seu antic contracte. La seva esperada tornada es produirà a una indústria que reflecteix canvis notables, però que segueix dominada pels bancs.
El 23 setembre 2014 Paramés va anunciar la seva marxa de Bestinver, la gestora d'Acciona. Després de 25 anys treballant en el sector, el 'guru' de l'estil d'inversió 'value' o valor s'allunyava de la indústria. El procés de discrepàncies entre el gestor i l'entitat va derivar en un dur cop per a Bestinver i en Paramés sense poder treballar. En el primer cas, per reemborsaments nets de 2.000 milions d'euros en tres mesos, amb una disminució del patrimoni des de 5.000 milions fins a la xifra de 4.000 milions amb la qual va aconseguir estabilitzar-se a principis de 2015 (ara gestiona 3.886 milions). El Buffett espanyol, per la seva banda, ha tingut prohibit treballar en la competència durant dos anys.
Aquest període ja expira. Ara, els veterans de la indústria donen per fet que farà cap a azValor, la firma que van impulsar alguns dels seus excompanys de Bestinver com Álvaro Guzmán de Lázaro, Fernando Bernad o Beltrán Parages. No obstant això, l'única confirmat és que el 4 d'octubre presentarà el seu nou llibre 'Invertint a llarg termini'.
El 70,9% dels partícips enquestats assegura haver contractat els seus fons a través del seu banc
Paramés va deixar la indústria amb 188.625 milions de patrimoni, i si es reincorpora al setembre, ho farà amb una dada de 224.725 milions, el més alt des de febrer de 2008. "El sector ha crescut en patrimoni per la baixa rendibilitat que ofereixen altres actius, a causa de les polítiques monetàries. A més, els bancs ja no han d'enfortir tant el seu balanç, de manera que en comptes de dipòsits poden promocionar els fons d'inversió", assenyala Fernando Luque, editor de Morningstar España.
"Més que per una demanda forta, el patrimoni ha crescut dirigit pels bancs", afegeix Luque. La indústria segueix, per tant, molt bancaritzada. Així ho mostren les estadístiques de l'associació de gestores, Inverco. Les firmes amb més volum de patrimoni són les divisions o filials dedicades a la gestió d'actius de les entitats financeres tradicionals. Només les gestores de CaixaBank, Santander i BBVA gestionen el 46% del total d'actius a la indústria, davant el 44% de fa dos anys.
No en va, segons el tercer estudi de l'Observatori Inverco, publicat aquesta setmana, el 70,9% dels partícips enquestats assegura haver contractat els seus fons a través del seu banc. Entre la resta de les opcions destaquen a través del web d'una gestora (18,7%), d'un assessor personal (16,3%) o de plataformes de fons a Internet (7,2%). Una altra prova del pes dels bancs en la distribució i gestió de fons s'aprecia en que una de les tres qüestions que més valoren els inversors és que sigui una entitat gran, juntament amb la pròpia rendibilitat dels fons i l'experiència en determinats mercats financers.
L'anterior contribueix al fet que dos de cada tres inversors no sàpiga que hi ha un equip professional de gestors manejant els diners que s'ha posicionat en un o diversos fons, segons l'estudi de l'Observatori Inverco. "És una cosa que ens preocupa. Tenim al davant una tasca important al respecte. Hi ha molt marge de millora, especialment amb el percentatge que creu que el distribuïdor és també el gestor", reconeix Gonzalo Meseguer, membre de l'Observatori. "Cal posar en valor la feina dels gestors perquè així els inversors valorarien més el producte", afegeix Àngel Martínez-Aldama, director de l'Observatori Inverco.
CAP A UNA ALTRA INDÚSTRIA?
"Els bancs encara acaparen gran part de la distribució. Però és una cosa que tendirà a canviar", opina Martín Huete, exdirector general de Caja España Fondos i de Gesduero i ara a Axon Partners Group i a Finizens. "Els bancs acabaran sent només llocs per contractar productes, no grans gestors", afegeix.
Huete reconeix que aquest procés portarà temps, i que per ara no s'ha produït. De fet s'ha aguditzat la concentració de patrimoni en les gestores dels grans bancs. Perquè es compleixi el seu pronòstic, creu que jugarà un paper clau la plataforma de fons d'inversió que prepara Bolsas y Mercados Españoles (BME), en la qual els inversors podran obrir comptes de valors amb què comprar i vendre participacions de fons com si fossin accions.
El problema no és només l'oferta, és que l'inversor no sap quin producte triar. La plataforma de BME serà important si aconsegueix disminuir les comissions
A Morningstar encara estan expectants davant d'una plataforma de la qual es va començar a parlar fa ja sis anys. "Caldrà veure com s'articula, amb quina gamma de productes, si es faciliten els traspassos entre les gestores sense problemes i amb rapidesa, i si contribueix a disminuir les competicions", assenyala Luque.
L'expert recorda que ja hi ha diverses plataformes de fons amb arquitectura oberta, en què els inversors poden accedir a multitud de productes, com Inversis, Renta 4 o Tressis. "El problema no és només l'oferta, és que l'inversor no sap quin producte triar. La plataforma de BME serà important si s'aconsegueix disminuir les comissions", explica l'editor de Morningstar España.
Luque posa així l'accent en la necessitat de reduir els costos que suporten els partícips, que s'han elevat de mitjana entre 2013 i 2016, des de l'1% fins a l'1,09%, al contrari que la tendència general a Europa. A més, l'editor de Morningstar España denuncia que hi ha molts fons que pràcticament són de gestió passiva, però cobren com si fossin de gestió activa, i als que anomenen closer indexers. "Aquests productes, que no creen valor afegit, acabaran desapareixent", vaticina al respecte Martín Huete.
GESTORES QUE AFEGEIXEN VALOR
No obstant això, mentre els vells vicis de la indústria segueixen arrelats, també han sorgit petites gestores o boutiques que "aposten per la gestió activa i tenen fons que creen valor afegit", assenyala Luque. "Clarament és la part bona del creixement de la indústria aquests anys, tot i que encara els productes més venuts siguin altres", afegeix.
En total, ja hi ha 102 gestores funcionant a Espanya, que es quedaran en 101 en el moment en què desaparegui la de Catalunya Caixa per la seva fusió amb BBVA. L'ampliació de l'oferta es produeix en un sector que de per si, segons argumenta Luque, hi ha un elevat nombre de fons amb baix patrimoni de mitjana, en comparació d'altres països, fet que "resta eficiència a la indústria". Però moltes d'aquestes joves gestores, matisa, han arribat per aportar valor, de manera que la incidència és positiva.
També serveix per endurir la competència a Paramés, que tindrà difícil seguir sent la referència a 'value', l'estil d'inversió que va difondre primer Benjamin Graham i va popularitzar després el cèlebre inversor nord-americà Warren Buffett. Bestinver, comandada ara per Beltrán de la Lastra, ha seguit apostant per aquesta filosofia com a teló de fons dels seus principis d'inversió. També azValor, una cosa que podria reforçar Paramés.
A més, també hi ha altres exemples destacats, com el d'Iván Martín, que va fundar Magallanes Value després d'abandonar Santander AM el 2014, o productes que superen en renda variable espanyola la mitjana de la seva categoria. És el cas de l'Iberian Value d'Alpha Plus, el W4i Iberia Opportunities de W4i Investment Funds o el Metavalor de Metagestión. Fernando Luque i Martín Huete coincideixen: Paramés es trobarà amb més competència... per a benefici de l'inversor.