Els líders de les institucions europees treballen contra-rellotge per aplanar el camí de cara a la cimera de la Unió Europea (UE) del 17 i 18 de juliol, en què s'espera que el bloc comunitari discuteixi el mil-milionari Fons de Recuperació, les seves condicions i repartiment. Aquest setmana, el president del Consell Europeu, Charles Michel, presentarà una proposta sobre el pressupost de la UE per al període 2021-2027, amb picades d'ullet als països del Nord, per aconseguir que, a canvi, siguin generosos amb els fons després de la pandèmia; en aquest context s'han publicat les previsions econòmiques d'estiu de la Comissió Europea. El panorama que pinten és devastador per a l'Eurozona, especialment per a Itàlia, Espanya i França, plantegen una recuperació amb “riscos inclinats a la baixa”, segons el propi organisme, descarten que sigui en ‘V’ i deixen patent que es produirà a dues velocitats.
La històrica caiguda del PIB de l'Eurozona al 2020 (8,7%), l'11,2% que s'enfonsarà Itàlia i el 10,9% i el 10,6% d'Espanya i França, respectivament, consoliden el camí d'Alemanya per perseguir un acord aquest mateix estiu que preservi l'abast de 750.000 milions d'euros i la proporció de transferències (500.000 milions) i préstecs (250.000 milions) que va suggerir la Comissió. La canceller alemanya, Angela Merkel, que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, ja ha subratllat la importància d'arribar a un acord amb els anomenats països frugals -Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia- aquest estiu, per “mostrar solidaritat amb les nacions més afectades per la Covid”, una urgència que les previsions econòmiques fan encara més palesa.
La divisió durant les negociacions s'ha centrat en els criteris d'assignació per repartir el Fons de Recuperació que la UE manllevarà als mercats de capitals, i les quantitats que fluiran cap a uns certs països. Les regions del nord s'oposen al pla de Brussel·les de desemborsar una part substancial dels diners a fons perdut enlloc de préstecs.
Però la virulència amb què la pandèmia ha assotat als països del sud i les preocupacions entorn de la recuperació, que no culminarà el 2021, com es preveia inicialment, donen suport a les tesis dels organismes europeus i del bloc franc-alemany d'impulsar estímuls en forma de transferències, especialment cap a Itàlia i Espanya. L'informe d'estiu de la CE mostra que hi haurà repunt l'any vinent, “però haurem d'estar atents a la diferència en el ritme de la remuntada”, ha avisat Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu responsable d'Una Economia al Servei de les Persones. Les dades presentades suggereixen que la sortida de la recessió es farà a ritmes diferents, amb creixements gairebé en forma de ‘V’ per a Alemanya, el PIB de la qual es refarà un 5,3% el 2021 respecte de la caiguda d'un 6,3% de 2020, i altres regions com Malta o Luxemburg. Mentrestant, França, Espanya, Grècia o Itàlia necessitaran més temps per a deixar enrere la crisi, ja que la perspectiva d'avanç de l'any pròxim se situa entre 3 i 4 punts percentuals per sota del cop que han rebut en el present exercici.
“L'impacte econòmic de la paralització és més greu del que s'esperava inicialment. Seguim en una època regirada i enfrontant-nos a molts riscos, inclosa una altra onada important d'infeccions”, ha agregat Dombrovskis. “En qualsevol cas, aquesta previsió és un clar exemple de per què necessitem un acord sobre el nostre ambiciós paquet de recuperació, l'Instrument de Recuperació de la Unió Europea, per impulsar l'economia”, ha agregat.
No és exagerat dir que el fons és crucial per a l'estabilitat d'Europa. En donar potència de foc fiscal a la recuperació, alleuja la pressió sobre la sobrecarregada política monetària del Banc Central Europeu (BCE), assenyalen els experts. Per diversos motius, en primer lloc ajudarà a esmorteir el dolor econòmic dels estats membres que tenen menys espai fiscal per fer-ho pel seu compte. Així mateix, ajudarà a prevenir la divergència econòmica a llarg termini entre el pròsper nord de la UE i un sud greument afectat per la pandèmia i el bloqueig d'importants indústries turístiques, diferències que eventualment podrien fer que l'eurozona sigui inviable. Finalment, revifarà un esperit de solidaritat que és l'ànima de la UE.
"És important que s'arribi a un acord ràpidament sobre el pla de recuperació proposat per la Comissió per injectar tant nova confiança com un nou finançament a les nostres economies en aquest moment crític”, ha incidit Paolo Gentiloni, comissari europeu d'Economia. Queda poc més d'una setmana per abordar qüestions com la forma en què es pagarà el deute recaptat i amb quins criteris els membres de la UE rebrien subvencions.
Així mateix, les condicions que s'imposarà als estats encara no s'han decidit, una qüestió sobre la qual hauria de ser possible trobar un compromís, “pel qual els governs estan obligats a reformar i invertir per impulsar el creixement sostenible a més llarg termini sense una supervisió intrusiva”, resava un recent editorial del Financial Times que evocava les èpoques de tutel·la de la ‘troica’ entre les institucions europees i el Fons Monetari Internacional (FMI), durant la crisi de l'eurozona. La gran diferència ara és que es tracta de gastar diners, no d'estalviar-los a través de l'austeritat que tant de mal va fer a la legitimitat de la UE als països en crisis.
