L'activitat econòmica europea continua patint els estralls de la Covid-19 i la Comissió Europea (CE) ha advertit, a les seves previsions d'estiu, que la recuperació de la recessió actual serà desigual entre les principals economies. Així mateix, Espanya, Itàlia i França se n'emportaran la pitjor part. En concret, per al nostre país, l'organisme europeu ha empitjorat les seves previsions i estima una caiguda del PIB del 10,9% el 2020, així com un increment de l'atur quan expirin els ERTO, a causa del dur cop que rebrà el sector serveis.
Noticia relacionada
Aquestes expectatives són molt més negres que a la primavera, quan s'esperava una ensulsiada del 9,4%; les hauria de seguir un rebot del 7,1% el 2021. L'informe publicat aquest dimarts preveu unes xifres similars per a la segona i tercera economies del bloc comunitari, el creixement del qual també assolirà cotes pròximes al -11%. Alemanya, en canvi, sofrirà menys del que es preveia, i l'any que ve s'haurà recuperat gràcies a uns plans d'estímul que equivalen al 4,7% del PIB i a un generós paquet d'avals del 40% del PIB. Quant als països nòrdics del club dels frugals, es preveuen reculades d'entre el 5% i el 7%: Holanda (-6,8), Àustria (-7,1%), Dinamarca (-5,2%) i Suècia (-5,3%).
Les projeccions de l'Executiu comunitari són més pessimistes que les últimes emeses pel Govern espanyol, que al maig preveia una caiguda del PIB del 9,2% enguany, però una mica més optimistes que les del Fons Monetari Internacional (FMI), que preveu un descens del 12,8%, o de l'OCDE, que el xifra en 11,1%.
Les projeccions de la Comissió parteixen de l'escenari que no hi haurà una nova onada del virus i que el desconfinament prosseguirà gradualment, però Brussel·les ha advertit que no pot descartar-se un rebrot que empitjori la situació, per la qual cosa ha cridat a acordar aviat el pla de recuperació europeu.
En el cas d'Espanya, Brussel·les preveu que les mesures de distanciament social que es mantindran en la "nova normalitat", sumades als canvis en els comportaments del consumidor, tindran un impacte a llarg termini en els serveis que requereixen interacció personal, com l'alimentació, l'hostaleria, el comerç minorista, els serveis personals o l'entreteniment.
En el cas del turisme internacional, l'impacte es veurà agreujat per la menor disponibilitat de connexions aèries, malgrat la reobertura de fronteres.
En el sector manufacturer, l'activitat es recuperarà abans que la dels serveis, mentre que a la indústria podria no arribar a normalitzar-se abans de finals de 2020 per la baixa demanda global i pels problemes en les cadenes de subministraments, diu l'informe.
La Comissió espera que el consum privat comenci a millorar abans que altres components de la demanda, encara que no arribarà a recuperar al 2021 els nivells anteriors a la crisi; pel que fa a la inversió, repuntarà més lentament, per la incertesa, la baixa rendibilitat i la falta de liquiditat.
L'Executiu comunitari no va actualitzar en aquesta ocasió les seves previsions de desocupació, però va advertir que hi haurà "un important augment de la taxa d'atur i és probable que hi hagi més increments a mesura que s'eliminin els ERTO", dels quals en va dir que "han ajudat a limitar la pèrdua d'ocupacions a gran escala fins ara".
Al maig, havia previst un augment de l'atur fins al 18,9% enguany, així com un increment del dèficit fins a un 10,1% del PIB i del deute fins al 115,6% del PIB, indicadors per als quals tampoc no ha renovat les projeccions.
Quant a la taxa d'inflació, Brussel·les va estimar avui que caurà fins a un -0,1% aquest any per l'augment dels preus del combustible, i rebotarà fins al 0,9% el 2021.
