Una persona que es jubili avui perdrà 350 euros mensuals de poder adquisitiu

José Antonio Herce, codirector de l'estudi i professor associat d'AFI, ha assenyalat durant la presentació de l'estudi que amb la pèrdua de 350 euros mensuals l'impacte seria de 20.000 milions d'euros i 330.000 llocs de treball perduts (de mitjana entre 2017 i 2035). Així, ha assenyalat que les pensions públiques no són sostenibles per la longevitat: "Cada vegada vivim més anys i no hi veig un altre problema", ha assenyalat Herce. En el conjunt del període 2017-2035, AFI xifra l'impacte anual de la reducció de les pensions públiques en 20.100 milions d'euros en termes de valor afegit brut, l'equivalent a un 1,5% del PIB en mitjà cada any.

Davant d'aquesta situació, Herce ha assegurat que "estem a temps per canviar el problema, tot i que la tendència lineal de més esperança de vida és imparable". A més, ha explicat que "tenim un problema de sostenibilitat si ens entestem a mantenir l'edat de jubilació als 65 anys amb aquesta tendència a la longevitat". Per aquest motiu, s'ha mostrat rotund en dir que "no hi haurà pensions si no són sostenibles".

AFI xifra l'impacte anual de la reducció de les pensions públiques en 20.100 milions d'euros en termes de valor afegit brut

Herce ha insistit que el problema de la sostenibilitat de les pensions no està en l'escassetat de cotitzants futurs ni en la immigració, sinó en que l'esperança de vida és cada vegada més gran. Una altra de les conclusions de l'estudi és que el 26,2% d'una generació sobreviu els 91 anys i que els 81 anys l'esperança de vida encara és de 9,1 anys més.

Un treballador que es jubili als 67 anys necessita haver estalviat 63.400 euros per poder mantenir el seu poder adquisitiu davant la rebaixa de les pensions que han portat les reformes de 2011 i de 2013. Segons l'estudi, per compensar la pèrdua mensual de renda de les pensions públiques, n'hi hauria prou amb un capital equivalent a un terç del patrimoni immobiliari d'un treballador representatiu de 65 anys.

LES RENDES VITALÍCIES PER NO PERDRE AQUEST PODER ADQUISITIU

En aquest sentit, José Antonio Herce ha assenyalat que les rendes vitalícies són un instrument per complementar la pensió pública de jubilació. Pilar González de Frutos, presidenta d'Unespa, ha explicat que no són una alternativa als plans de pensions, sinó un complementari. En les rendes vitalícies, el jubilat "compra una renda per tenir uns diners durant tota la vida", ha apuntat González de Frutos.

Herce considera que aquest instrument no només beneficia el jubilat, sinó que també alleuja les pressions que existeixen sobre el sistema públic. A l'estudi s'estima que uns 63.000 euros seria suficients per afrontar la constitució d'una renda vitalícia que compensi la pèrdua d'aquests 350 euros mensuals.

"La renda vitalícia és una opció per sobreviure els estalvis, que és el que més preocupa a la gent més gran", ha assegurat la presidenta d'Unespa. La persona que contracta la renda vitalícia es pot destinar diversos recursos a ella. Per exemple, l'habitatge principal o secundària, dipòsits, fons i accions o llicències. Les rendes vitalícies permeten convertir el patrimoni en una renda que complementi cada mes la pensió pública.

Així mateix, el jubilat pot contractar un producte amb menys renda mensual per deixar alguna cosa als hereus. "Si a mesura que passen els anys es necessita més diners mensuals, el jubilat pot negociar que la seva renda sigui més gran i deixar menys herència", ha explicat Pilar González de Frutos.

Al tancament del 2017, 17.754 persones van transformar el seu patrimoni en rendes vitalícies, fet que suposa 1.611 milions d'euros. La rendibilitat mitjana que dóna aquest producte és de l'1,5% i l'edat mitjana del posseïdor de renda vitalícia és de 72 anys.