El perfil dels pacients que ingressa a les Unitats de Cures Intensives ha canviat en només un mes per dos motius: primer, els nous ingressats són més joves perquè la gent gran estan vacunada; en segon lloc, les noves soques de coronavirus tenen un curs més ràpid.
Ricard Ferrer, president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC), assegura que les noves variants estan influint en la gravetat dels pacients, especialment en els més joves (els de 40 i 50 anys) que arriben a les consultes amb quadres clínics "molt aguts" de la malaltia.
Ferrer sosté que el predomini de les variants de curs ràpid i molt contagioses, com la soca britànica, ha propiciat un canvi dràstic de tendència: abans "els pacients anaven primer a sala, uns milloraven i altres anaven a l'UCI", recorda.
Aquest metge intensivista i cap de l'UCI de l'hospital Vall d'Hebron (Barcelona) augura que durant les pròximes setmanes la població a les Unitats de Cures Intensives serà més jove, perquè serà la no immunitzada en un escenari que compta cada vegada "amb més vacunes i menys restriccions".
La mitjana d'edat actual està en 62 anys, segons dades recollides per l'Agència EFE, però en unes setmanes aquesta mitjana baixarà fins a situar-se entre els 40 i 50 anys. Als intensivistes també els preocupen els menors de 35 que, encara que no són molts els ingressats a UCI en aquest moment, coincideixen en un patró d'obesitat.
Especial atenció mereixen les embarassades que es contagien de la Covid en un estat avançat de la gestació, que han d'ingressar per rebre una vigilància estreta, ja que la respiració està molt dificultada i requereixen cures de monitorització del fetus.
No obstant això, malgrat aquesta evolució a un perfil més jove, la mortalitat segueix estable a les UCI, mantenint-se entorn al 20%. "És molt difícil que la mortalitat baixi molt més", subratlla Ferrer. Es tracta d'una unitat en la qual els que ingressen estan en risc de mort: de manera que "no hi ha mortalitat zero".
Tot i que els pacients joves tenen millor pronòstic i més reserva funcional, això no s'ha vist reflectit en la taxa de defuncions perquè, segons Ferrer, "encara tenim una barreja d'edats a les UCI".
Els intensivistes constaten que bona part de transmissió "social" del virus es dona "quan se salta a la informalitat a l'ambient i no hi ha protocols súper restrictius, ni una adequada ventilació, ni gent espaiada amb mascaretes". I la saturació a les UCI per aquest increment de contagis "progressiu i contingut" reverteix en una "situació generalitzada d'aturada quirúrgica", explica.
Tot i això, Ferrer apunta que "no estem en una quarta onada. Dir això seria exagerat" i argumenta que l'ajornament de les intervencions segueix un patró "heterogeni i irregular", segons centres hospitalaris i comunitats autònomes.
Retardar o no una operació és, en definitiva, una decisió d'hospital a hospital, afegeix. Per contenir la transmissió, Ferrer apel·la a mantenir les restriccions i considera que si finalment el 9 de maig acaba l'estat d'alarma, haurà d'haver-hi alternatives que, en el cas dels hospitals, permetin fer contractacions addicionals com les de personal jubilat o contractes específics, només possibles en una situació excepcional.
Per tant, Ferrer confia que si decau l'estat d'alarma s'aprovi algun reial decret que mantingui les actuals facilitats en la contractació.
I en aquesta tessitura comenta que als hospitals ja s'està organitzant l'estiu perquè "es pugui donar servei a tot el que ho necessiti", però també perquè els professionals sanitaris puguin, aquest cop, gaudir del seu període de descans, per primera vegada des de l'inici de la pandèmia.
