
El Govern no vol deixar passar la finestra d'oportunitat que s'obre amb la lamentable crisi del coronavirus per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), la tramitació dels quals estava prevista fins el maig i es contemplava la seva entrada en vigor després de l'estiu. Però això era abans que la pandèmia obligués a decretar l'estat d'alarma i que se sospitessin unes conseqüències econòmiques que han forçat Pedro Sánchez a disparar un bazuca econòmic per valor del 20% del PIB. "L'emergència sanitària ha alterat tot el calendari", reconeixen fonts del PSOE, però no ha privat al president del Govern d'intentar sumar suports al seu projecte de comptes que ha qualificat de pressupostos de "reconstrucció".
Noticia relacionada

A l'hemicicle s'és conscient que la crisi haurà de passar abans d'encarar qualsevol altra mesura que no sigui aixecar l'estat d'alarma. I els grups parlamentaris saben que ara toca arromangar-se, ser lleials i projectar una imatge d'unitat. La cooperació política cotitza a l'alça en temps de necessitat i els partits mesuren les seves crítiques a la gestió governamental, ja que poden ser una arma de doble tall. El preu de posar bastons a les rodes en un moment en què s'exigeix anar tots junts pot pagar-se car a les eleccions autonòmiques que s'han ajornat (Galícia i País Basc). Però el compromís de partits com el PP o els nacionalistes no vol dir regalar un xec en blanc a Moncloa i donar suport als comptes sense condicions.
La resposta a l'anunci d'aquest dimarts que el Govern presentarà uns Pressupostos Generals de l'Estat "de reconstrucció social i econòmica" ha estat més aviat freda. Abans del brot víric, l'Executiu estava confeccionant un avantprojecte de llei, però no li sortien els comptes per poder tirar-lo endavant, ja que no tenia assegurada l'abstenció d'ERC, imprescindible perquè l'aritmètica d'un Congrés hiperfragmentat li fos favorable. Les eleccions catalanes, que es calculaven per a l'estiu, col·lidien amb el calendari de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. I els nacionalistes bascos i catalans havien arribat a plantejar a Sánchez que deixés els PGE per la tardor i proposés llavors aprovar els de 2021.
Però el Covid-19 ha canviat el tauler de joc i ha provocat l'impensable: que Ciudadanos s'avingui a recolzar els comptes de l'Estat, la qual cosa buida d'obstacles el camí cap a uns PGE de concentració amb el PP. Dijous passat, la presidenta del partit, Inés Arrimadas, anunciava la seva disposició a donar suport a uns PGE d'emergència que es tramitin com més aviat millor. "Oferim la mà al Govern", va comunicar en una roda de premsa telemàtica des de la seu de Ciudadanos. Les seves condicions, a més d'un pla de contingència per pal·liar l'impacte de la malaltia, són que es planifiquin sobre previsions econòmiques "realistes" i que no contemplin una pujada d'impostos a les classes mitjanes ni als autònoms.
Els populars, no obstant això, s''hi han posat de perfil ara com ara. El Govern no abandona la seva esperança que l'estat excepcional actual els guanyi el suport majoritari de la cambra, però fonts pròximes assenyalen que les formacions no s'arriscaran abans de conèixer el contingut dels comptes, per la qual cosa el tanteig de Sánchez al Congrés ha estat infructuós. Temen que no difereixin del que es confeccionava anteriorment i per on no passarà el partit que dirigeix Pablo Casado és perquè es mantingui la pujada d'impostos de gairebé cinc dècimes del PIB que ja es van incloure en els comptes de 2019. Per aquest motiu, aquest dimarts no han recollit el guant llançat pel líder de l'Executiu. La seva abstenció, si CIudadanos dóna un sí, és tot el que necessiten. Però, de nou, aquests dos supòsits estan subjectes al fet que es rebaixin les ambicions impositives de PSOE i Podemos.
I ERC? I EL PNB?
En aquest context (sí de Cs i abstenció popular), ERC seria intranscendent i els independentistes es quedarien sense poder forçar el Govern a combregar amb les seves demandes. Ara com ara, la taula de diàleg està suspesa i tant JxCatalunya com ERC i també el PNB s'han limitat a demanar que no hi hagi exèrcit als carrers de Catalunya i País Basc.
El portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián ha donat pistes de per on poden anar les coses. Des del seu punt de vista ara "només hi ha una recepta: despesa social, despesa social i despesa social". "El millor aplaudiment a la sanitat és no retallar mai de la vida", ha emfatitzat Rufián.
On sí que vol passar ERC la tisora és en la despesa militar, de manera que el 40% d'aquesta es destini a enfortir el sistema sanitari públic, igual que, ha argumentat, fan altres països. També ha demanat que els recursos que ara es dediquen al desplegament militar per a aquesta crisi s'utilitzin per dotar de més mitjans al personal sanitari, alguns dels representants del qual s'estan "protegint amb bosses d'escombraries". Així mateix, ha sol·licitat una moratòria per als desnonaments, també per impagament de lloguer, i una altra "general i directa" per als pagaments de cotitzacions a la Seguretat Social i mesures específiques per a autònoms en línia amb les anunciades per la Generalitat catalana.
Més conciliador, el portaveu del PNB en el Congrés, Aitor Esteban, ha reclamat al president que l'estat d'alarma "no s'allargui innecessàriament" i ha deixat una pista de què pot passar amb els PGE en declarar que la formació està "absolutament a favor" de les mesures econòmiques adoptades.
Noticias relacionadas

Sánchez da por perdidos tres meses de PIB en 2020 pero confía en "efecto rebote"

OPINIÓN | Medidas insuficientes y tardías: solo cabe esperar que el virus pase pronto

Las empresas de más de 50 trabajadores deberán cotizar un 25% aunque hagan ERTE
