El PSOE segueix amb la seva escalada i es referma com a primera força política, segons el baròmetre d'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). En l'enquesta aconsegueix una estimació de vot del 31,6%, més d'un punt per sobre que el setembre, quan havia collit la seva millor dada dels últims anys (30,5%). I això malgrat les polèmiques en què s'ha vist embolicat el Govern. A més, Ciutadans avança el PP i ja és la segona força política a Espanya.
En concret, si les eleccions se celebressin ara mateix la formació que lidera Albert Rivera obtindria un 21% dels vots, enfront del 19,6% registrat en l'última enquesta. Per contra, el PP de Pablo Casado pateix un important càstig en l'enquesta, ja que aconsegueix 'només' un 18,2% de l'estimació de vot, mentre que fa un mes era la segona força amb el 20,8%.
Per la seva banda, Units Podem segueix com el quart partit d'Espanya, ja que en celebrar-se els comicis aconseguiria un 17,3% dels vots, per sobre de la xifra collida en el baròmetre del CIS de fa un mes (16,1% ). L'enquesta, que compta amb una mostra de gairebé 3.000 entrevistes, es va realitzar entre l'1 i el 9 d'octubre, període que coincideix amb el primer aniversari del referèndum independentista a Catalunya i amb l'ultimàtum que el president de la Generalitat, Quim Torra, va donar a Pedro Sánchez amenaçant amb retirar el suport del PDeCAT al Congrés si no s'autoritzava una nova votació.
La presa de dades va coincidir també amb la polèmica per la tesi doctoral de Sánchez i reflecteix també l'efecte de la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, per plagiar part del seu treball de fi de màster (va tenir lloc l’11 de setembre i a l'anterior enquesta no s’hi va recollir). A més, va coincidir amb la decisió del Tribunal Suprem d'arxivar la causa contra el líder del PP, Pablo Casado, per les suposades irregularitats del seu màster.
El que queda clar, un cop més, és que de moment no hi ha 'efecte Casado'. El PP esperava un augment de les expectatives de vot amb la renovació del lideratge del partit, encara que la veritat és que el baròmetre encara no ha recollit res d'això. El setembre el Partit Popular a penes va créixer quatre dècimes des de la nova presidència de Pablo Casado, i l'octubre la formació conservadora s'ha desinflat de forma sensible, en dos punts i mig.
SÁNCHEZ, DELS MILLORS VALORATS
En aquest baròmetre, a més d'intenció de vot (durant els últims 20 anys només es recollien cada tres mesos, tot i que des de l'arribada de l'equip de José Félix Tezanos s'han tornat a incloure mensualment), també s'inclouen preguntes sobre l'actuació del Govern i la valoració dels ministres, que sí que es mantenen amb caràcter trimestral.
Per exemple, el president del Govern, Pedro Sánchez, és dels líders més ben valorats. Aconsegueix una nota de 4,16, només per darrere de Joan Baldoví (Compromís), amb un 4,75; i d'Aitor Esteban (PNB), amb un 4,29. La resta de líders dels quatre grans partits aconsegueixen menys nota. Albert Rivera, amb un 3,81, se situa per sobre de Pablo Iglesias (3,29) i Pablo Casado (3,25).
Quant als ministres, el que millor nota treu és, un cop més, el titular de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, amb un 4,56. També destaquen per les seves 'bones notes' el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska (4,42) i el titular d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell (4,40). La pitjor valorada de tot el gabinet de Sánchez és la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que s'ha vist embolicada en la polèmica per les gravacions de les seves trobades amb el comissari Villarejo (3,53).
Un 72,5% dels enquestats diuen que l'Executiu socialista els inspira poca o cap confiança, però tampoc surt ben parat el president del PP, Pablo Casado. De fet, en 79,5% hi confia poc o gens.
ELS PROBLEMES QUE MÉS PREOCUPEN
Com és habitual, el principal problema per als espanyols és l'atur, esmentat pel 59,8%. La corrupció i el frau segueixen amb segona preocupació, tot i que l'octubre ha repuntat fins al 30,5%. Després es troben els polítics en general, els partits i la política (27,8%); els problemes d'índole econòmica (21%); la independència de Catalunya (12,2%); la sanitat (11,1%); les pensions (10%) i la immigració (9,5%).
