Després d'acabar 2019 en positiu però clarament ressagat respecte a la resta de borses europees, deixant patent la seva feblesa, pocs apostaven per l'Ibex en 2020. Es preveien pujades pírriques per a enguany i, en tot cas, per descomptat el selectiu espanyol no es trobava entre el grup de borses favorites de gairebé ningú. Amb l'impacte de la pandèmia, l'Ibex ha tornat a confirmar que, ja sigui en temps bons o dolents, sempre s'espavila per posar-se al final de la cua i ser el pitjor. Ha estat l'índex del Vell Continent que més s'ha esfondrat el primer trimestre, amb un daltabaix del 30%. La raó principal: des de fa ja molt, la feblesa evident i constant dels bancs.
L'Ibex està tremendament "bancaritzat", i això fa que la seva evolució depengui del que fan les entitats financeres. I les entitats financeres venien d'estar molt malament, amb els tipus ultra-baixos, i han passat a estar encara pitjor. Durant l'any, el sector bancari europeu perd més d'un 40%, és el pitjor per darrere dels sectors d'aerolínies i turístic, que han sofert la major garrotada pel coronavirus. Davant una recessió imminent, més baixades de tipus i ara la suspensió dels dividends, és 'normal' que els bancs no facin més que caure.
Noticia relacionada
"Amb els bancs engripats no hi ha res a fer", explica José María Rodríguez, analista de Bolsamanía, referint-se a l'evolució del selectiu espanyol. "Telefónica també està malament i les elèctriques i Inditex no poden tibar sempre del carro", afegeix.
Seguint les indicacions del Banc Central Europeu (BCE) per afrontar la crisi del coronavirus, els bancs del Vell Continent estan suspenent, un darrere l'altre, els seus dividends. El Banc d'Anglaterra també ha instat als bancs anglesos a fer el mateix. Aquesta circumstància ha agreujat els descensos d'aquests a la borsa. "Cal tenir en compte l'impacte que està tenint ara el devessall de retallades de dividends, que espanta als inversors", insisteix Pablo García, director d'anàlisi de Divacons.
HI HA MÉS RAONS
Nicolás López, director d'anàlisi de M&G Valors, també responsabilitza els bancs del mal comportament de l'Ibex el primer trimestre. Encara que no és l'única raó. També hi ha el fet que Espanya es percep com una economia més feble, enfront d'Alemanya o els EUA, que sembla que suportaran millor la crisi, explica.
"La recessió que ve és tan forta... i no oblidem que els països perifèrics solen tenir un comportament molt pitjor quan hi ha una recessió. Nosaltres infraponderem els perifèrics. No tenim res a Espanya", apunta sobre aquest tema Pablo García.
El director d'anàlisi de Divacons afegeix un altre motiu pel qual l'Ibex ho ha fet pitjor que la resta en el primer trimestre, i és el fet que la crisi del coronavirus ha afectat especialment a Espanya. "La crisi sanitària ens ha impactat a nosaltres de ple. No vols ser a l''equity' d'un país tan afectat", reconeix.
García afegeix que el sector turístic ha sofert i sofrirà especialment, i que la seva recuperació no serà tan ràpida com alguns esperen. "Aquest estiu a veure qui vindrà des de l'Àsia o Europa a omplir les platges espanyoles", es pregunta.
I EL REBOT?
Hi ha qui creu que el rebot a les borses arribarà aquest mateix mes. Bankinter, en el seu informe del segon trimestre, sosté aquesta idea, i Julius Baer és de la mateixa opinió. No obstant això, el fantasma de les males dades macro i empresarials que s'aniran coneixent al llarg de les pròximes setmanes refreda a d'altres, que no tenen tan clar que a l'abril arribem a veure aquest rebot tan anhelat, després d'un trimestre nefast, enmig d'un degoteig incessant de males notícies.
Noticia relacionada
"Jo encara no m'atreveixo a ser massa optimista... potser m'equivoco. Ara mateix ho veig tot tan negre que em sorprendria molt que la borsa es comencés a recuperar. Va ser difícil que l'Ibex superés els 7.500 i no descarto, que retorni als 5.800. Jo ja em conformaria que estiguéssim un parell de mesos o tres en aquest rang fins a veure què passarà amb l'economia. Per comprovar si realment és factible reviure l'economia sense que es quedin pel camí la meitat d'empreses que hauran fallida...", afirma Nicolás López.
Gisela Turazzini, co-fundadora de la signatura Blackbird, també creu que és aviat per parlar d'un rebot i acomiadar-se de la volatilitat. "Tot dependrà de les dades", indica, però afegeix que, a mesura que millorin les notícies sobre l'evolució del Covid-19 en el món, les borses ho reflectiran. "Probablement a la fi d'abril-maig podríem veure un rebot, si finalment Itàlia i Espanya aconsegueixen tornar a una certa normalitat", augura.
Després de l'Ibex, el Ftse MIB italià ha estat el segon pitjor índex europeu en el primer trimestre, amb una patacada del 27%. La borsa francesa ha perdut un 26%, l'EuroStoxx i Dax un 25% cadascun, una xifra semblant l'Ftse 100 (-24,8%). L'Ibex també ho ha fet pitjor que els índexs nord-americans. El Dow ha perdut un 23% fins a finals de març; l'S&P, un 20%; i el Nasdaq 100, un 10,5%.
Noticias relacionadas
Abril, mayo... o junio: ¿Cuándo llegará el ansiado pico de malas noticias sobre el virus?
El sectorial bancario europeo tiene que subir un 85% para recuperar los niveles de febrero
Julius Baer persiste en su optimismo: "Los días estresantes han quedado atrás"
¿Que nos dice la vela mensual de marzo del Ibex?
