ep el presidente del gobierno pedro sanchez durante una comparecencia en moncloa
MONCLOA

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha hagut de superar a cuita corrent el revés de la setmana passada, quan la vicepresidenta tercera i ministra d'Assumptes Económicoa, Nadia Calviño, va perdre carrera per la presidència de l'Eurogrup, la qual cosa aplanava el camí per a les pretensions espanyoles i dels països del sud per al Fons de Recuperació de la Unió Europea (UE) i el pressupost pluriennal del bloc. Amb la ministra espanyola fora de l'equació, el cap del Govern s'ha dedicat a fons a la seva gira europea d'aquesta setmana, que ha començat el dilluns a la Haia i seguirà el dimarts a Alemanya i el dimecres a Suècia, per intentar aconseguir que els països del nord cedeixin en les seves estrictes exigències per als beneficiaris de les ajudes comunitàries. L'acompanya el primer ministre portuguès, Antonio Costa.

Espanya serà previsiblement el segon país més beneficiat, després d'Itàlia, en el repartiment del fons, que són, a més, els dos estats membres més afectats per la pandèmia. El Govern procura que la major part del que percebi Espanya sigui a través d'ajudes directes, un punt en el qual xoca amb els anomenats quatre frugals -Holanda, Suècia, Àustria i Dinamarca-, que prefereixen préstecs i imposar condicions fiscals a canvi dels fons. Són poc inclinats també a la quantitat del fons, 750.000 milions d'euros, i a la proporció del mateix per a la seva distribució, 500.000 milions es repartirien en subvencions directes i 250.000 milions seran en forma de préstecs. Aquestes condicions han estat confirmades per la Comissió Europea i pel president del Consell Europeu, Charles Michel.

La trobada amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, no ha anat bé: ha dit a Pedro Sánchez que “trobi una solució dins d'Espanya” a la crisi, avançant així que l'acord per aprovar el Fons de Recuperació europeu “no serà gens fàcil”.

La línia vermella del Govern de Sánchez està marcada en un acord que contingui estrictes condicions que comportin la repetició d'una 'troica' o que permetin vetos per part d'un sol Estat membre als plans de qualsevol altre. I el missatge traslladat a la Haia i a Estocolm és clar: el d'exposar als "frugals" que a ells també els interessa aquest acord.

Com han recalcat fonts del Govern, recollides per 'Efe', Sánchez els advertirà del risc que també ells corren si la recuperació de la UE és asimètrica i deixa d'altres països enrere, perquè suposaria una fragmentació del mercat interior, del qual els 'frugals' també se'n beneficien, i l'afebliria encara més encara. Però a més, Espanya recorda que l'acord ajudaria a mantenir l'estabilitat financera actual -les primes de risc han baixat i les borses han pujat per l'expectativa de l'acord- que no es pot posar en perill.

El líder socialista tampoc vol que el procés es retardi o sigui poc eficient i no garanteixi un repartiment ràpid de les ajudes. De fet, ha insistit una vegada i una altra que juliol ha de ser el mes de l'acord, perquè els països no poden esperar més. A la Moncloa aposten perquè sigui ja en aquest Consell del divendres i dissabte vinents, encara que calgui allargar-ho al diumenge, i no s'hagi d'esperar a una cimera extraordinària sobre la qual ja s'especula per a finals de mes.

EN QUÈ CEDIRÀ SÁNCHEZ

Segons recullen alguns mitjans, el Govern de Sánchez està disposat a acceptar que el Consell Europeu supervisi els plans de reformes dels països i fins i tot que els aprovi amb majoria qualificada, però mai per unanimitat.

Segons la proposta de la Comissió Europea, a Espanya li correspondrien més de 140.000 milions d'euros del fons, encara que aquesta quantitat pot variar si tiren endavant els canvis proposats pel president del Consell, Charles Michel. La idea que portarà Michel a la taula del Consell el dia 17 és mantenir el muntant total del fons encara que amb un major control dels estats membres, i planteja reduir en un 2% el pressupost pluriennal (2021-2027).

Noticias relacionadas

contador