- 0,05€
- 2,65%
Luis María Linde, qui va ser governador del Banc d'Espanya fins fa un any, ha reconegut que el 2012 "als àmbits del BCE es veia Bankia com un gran problema". "No era la causa de les nostres dificultats de col·lapse financer, però en el conjunt del sistema bancari Bankia era el gran problema", ha apuntat durant el judici per la sortida a borsa de Bankia.
Linde compareix aquest dilluns com a testimoni en el cas Bankia pel seu paper de governador del Banc d'Espanya entre juny de 2012 i maig de 2017. Durant la seva intervenció, que ha començat sent interrogat per l'acusació popular de la Confederació Intersindical del Crèdit (CIC), ha destacat que a finals de 2012 Espanya es trobava en una "situació gravíssima desconeguda des de la Guerra Civil".
Per il·lustrar la gravetat de la situació, Linde ha explicat que, al començament de 2012, la banca espanyola devia al Banc Central Europeu (BCE) uns 150.000 milions d'euros, dels quals 20.000 milions corresponien a BFA-Bankia. Mesos després, l'octubre, el deute es va engrandir fins als 409.000 milions d'euros en el conjunt del sistema (el 50% del PIB) i fins als 82.500 milions en el de l'entitat. "Això vol dir que Espanya patia un autèntic col·lapse financer", ha resumit.
EL RESCAT VA EVITAR UNA CATÀSTROFE
A més, Linde ha revelat que Bankia estava a punt de patir l'estiu de 2012 una "catàstrofe imminent" que es va aconseguir evitar amb la bestreta del seu rescat. Segons Linde, Bankia va presentar l'agost de 2012 uns comptes amb pèrdues "molt importants" i un "alt volum de provisions".
En aquest moment, l'entitat presentava problemes d'incompliment del mínim de recursos propis i corria el risc que el BCE li retirés la seva condició d'entitat de contrapartida, de manera que les autoritats van decidir que Bankia rebés una bestreta del seu rescat amb l'objectiu "d'evitar la catàstrofe, que era imminent".
"Aquestes comptes marcaven un problema gravíssim. Les pèrdues col·locaven BFA-Bankia en un incompliment de recursos propis i aquest incompliment podia agreujar-se per problemes de liquiditat greus, lligats a avaluacions de les agències de ràting sobre Espanya i col·laterals per garantir préstecs del BCE. El que es va fer llavors, cosa que calia evitar, era que l'incompliment de recursos propis i de solvència de BFA-Bankia portés al fet que el BCE llevés la qualitat de contrapartida a Bankia", ha relatat.
Linde ha continuat relatant que aquesta situació era un "risc terrible", perquè quan el BCE retira un banc seva condició d'entitat de contrapartida li exigeix de cop la devolució de tot el seu deute, que en aquell moment era alta i l'octubre de 2012 ascendia a uns 80.000 milions d'euros. "És la situació que es plantejava i explicava la bestreta del préstec que va rebre Bankia a proposta del FROB i amb l'acord de la Comissió Europea", ha dit.
"A la vista dels riscos d'aquesta situació, es va decidir instrumentar aquest préstec final de 4.500 milions d'euros per establir la posició de recursos propis i que el BCE no privés Bankia de qualitat de contrapartida. Es va fer bé. Això es va evitar" , ha explicat.
L'exgovernador ha explicat aquestes circumstàncies preguntat per CIC sobre per què va decidir no obrir un expedient sancionador a l'entitat després que els seus comptes demostressin que feia sis mesos incomplint la ràtio de solvència. Linde s'ha limitat a respondre que la llei no obliga a obrir un expedient automàticament quan un banc es troba en aquesta situació i es detecta la infracció i ha procedit a explicar la situació que va portar a concedir a Bankia la bestreta del rescat.
En la seva opinió, el que ha de fer el supervisor és "emetre un judici sensat" abans de valorar un expedient. En el cas de Bankia, aquest expedient hauria implicat incloure el nou equip gestor, el liderat per José Ignacio Goirigolzarri, "l'equip que havia intentat salvar l'entitat".
D'altra banda, l'exgovernador ha reiterat la seva visió sobre els Sistemes Institucionals de Protecció (SIP), que ha emès en nombroses ocasions. "És evident que els SIP, que tenien una funció important, no havien estat el eficaços que podia esperar-se que anaven a ser (...) a causa de la crisi que teníem", ha apuntat, per després afegir que "els SIP no són un invent del Banc d'Espanya".
A més, ha reconegut que els SIP es van utilitzar també amb una finalitat política. "Una fusió mercantil amb totes les de la llei implicava la desaparició de les caixes. Això no era fàcil políticament", ha explicat, doncs, en la seva opinió, els SIP permetien la mutualització dels riscos evitant la desaparició de les caixes que les conformaven, que eren una "part important de les finances de moltes comunitats autònomes".
L'FMI I EL BANC D'ESPANYA MAI S'HAVIEN EQUIVOCAT TANT
Linde ha reconegut que tant el Fons Monetari Internacional (FMI) com el Banc d'Espanya van cometre durant el segon semestre de 2011 els errors "més greus" ocorreguts en relació amb Espanya en tota la seva història.
"L'FMI mai es va equivocar tant. I tampoc el Banc d'Espanya ", ha assenyalat. En la seva opinió, "hi va haver errors de previsió molt clars" sobre el futur proper d'Espanya, dels quals tant l'FMI com el Banc d'Espanya es van donar compte al començament de 2012. "Aquí ja tothom s'adona que l'error era espectacular i suposava un canvi en la conjuntura econòmica enorme", ha afegit.
També el BCE va errar en les seves previsions. "Si el BCE va pujar els tipus és que no esperava una recessió imminent", ha apuntat l'exgovernador.
