La taxa d'inflació interanual de la zona euro es va situar al maig a l'1,9%, davant de l’1,3% del mes anterior, cosa que representa el major increment dels preus des d'abril de 2017 com a conseqüència del fort repunt de la energia i els serveis, mentre que al conjunt de la UE els preus van pujar un 2%, mig punt percentual més que a l'abril, segons ha informat Eurostat.
De fet, el preu de l'energia es va encarir al maig un 6,1%, enfront de la pujada interanual del 2,6% del mes anterior, mentre els aliments frescos van pujar un 2,4%, després d'encarir-se un 1,5 % interanual a l'abril. Per la seva banda, el preu dels serveis de la zona euro va experimentar una pujada de l'1,6%, sis dècimes per sobre de la pujada registrada el mes anterior, mentre els béns industrials no energètics es van encarir un 0,3%, en línia amb l'alça d'abril.
D'aquesta manera, en excloure l'impacte de l'energia, la taxa d'inflació interanual es va situar al maig a l'1,4%, tres dècimes per sobre de l’1,1% del mes anterior, mentre que en excloure també l'efecte de la evolució dels aliments frescos es va situar a l'1,3% des de l’1,1% d'abril. En aquest sentit, en deixar fora del càlcul l'impacte de l'evolució dels preus de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac, la taxa d'inflació subjacent de la zona euro va pujar al maig a l’1,1% des del 0,8% del mes anterior.
Entre els països de la Unió Europea amb dades disponibles, les majors pujades interanuals de preus van correspondre a Romania (4,6%), per davant d'Estònia (3,1%) i d'Hongria (2,9%), mentre que les menors taxes d'inflació es van observar a Irlanda (0,7%), Grècia (0,8%) i Dinamarca (1%). En el cas d'Espanya, la taxa d'inflació harmonitzada es va situar al maig al 2,1%, xifra que implica un diferencial de preus negatiu de dues dècimes per al país respecte de l’Eurozona.
El Banc Central Europeu (BCE) va destacar ahir els substancials progressos realitzats cap a un ajust sostingut de la inflació, la confiança que durant els pròxims mesos continuarà el procés de convergència de la pujada de preus cap a l'objectiu de l'entitat, "a prop, però per sota del 2%", i que aquesta serà capaç de mantenir-se fins i tot després de la retirada gradual d'estímuls.
En aquest sentit, el president de l'entitat, Mario Draghi, va defensar que els tipus d'interès de la zona euro romandran sense canvis als seus nivells actuals almenys fins a l'estiu de 2019 en funció de l'evolució dels preus a la regió.
D'aquesta manera, els economistes del BCE han revisat a l'alça el seu pronòstic d'inflació per 2018 i 2019, quan preveuen una pujada de preus de l’1,7% en ambdós casos, tres dècimes més que els seus anteriors pronòstics per 2018 i 2019, mentre que per al 2020 va confirmar la seva expectativa d'una pujada de preus de l'1,7%.
