Un nou enemic ocupa els esforços del president nord-americà, Donald Trump. Rússia i el règim de Baixar al-Àssad han pres el relleu de la Xina i les tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà han desplaçat el conflicte comercial entre Washington i Pequín, però el resultat per al dòlar no canvia. Les vendes han tornat al bitllet verd, especialment contra el ien, i els inversors han fet cas al canvi de caire en la política monetària de la Reserva Federal (Fed).
L'aversió al risc s'incrementa la cautela entre els operadors, que tampoc es deixen portar en l'euro. La moneda comunitària manté el bon to després de quatre dies de pujades, però retrocedeix marginalment després de quedar-se a les portes del canvi als 1,24 dòlars. Però les actes del Banc Central Europeu (BCE) han eclipsat la resta d'actualitat i han llastrat la moneda comunitària. La reunió del mes de març reflecteix que el banc central estima que encara cal un "ampli grau de política monetària acomodatícia" per acompanyar l'expansió econòmica de l'Eurozona i l'evolució de la inflació.
Durant les jornades anteriors, havien estat les paraules de diversos membres del BCE, entre ells el seu president, Mario Draghi, que apuntaven un final dels estímuls més proper del que es preveia, fet que havia donat ales a l'euro. L'entitat també confirma el canvi de guia al mercat, ja que havia retirat la referència a augmentar compres de deute en cas que fos necessari, a causa de la major confiança que la inflació arribarà a mitjà termini al seu objectiu, lleugerament inferior al 2%.
No obstant això, els membres del Consell de Govern van assenyalar que l'eliminació d'aquesta referència "no ha de ser malentesa" en el sentit que pugui restringir la capacitat de reacció davant d'un empitjorament de la situació econòmica.
CONFLICTE A SÍRIA
Però és l'escalada, per ara verbal, del republicà i la Casa Blanca, en el conflicte de l’Orient Mitjà, el que manté els operadors en suspens. Trump ha posat al focus el Govern de Vladímir Putin, a qui els EUA responsabilitza, junts amb el règim Al-Àssad, de l'atac químic a Duma del cap de setmana, en què van morir desenes de persones. Les tensions, junts amb les sancions econòmiques a Rússia de la setmana passada anunciades pels EUA, han provocat una caiguda en el ruble que ha arribat a depreciar-se un 12% enfront del dòlar aquesta setmana i un 14% contra l'euro.
El dòlar, en conseqüència, també es mostra deprimit contra el ien i cedeix terreny fins a les 106,701 unitats. El conflicte a Síria ha eclipsat les actes de la Reserva Federa (Fed), que han reflectit com alguns membres del banc central havien començat a plantejar la necessitat d'un canvi en la política monetària de l'entitat, des d'una posició "acomodatícia" mantinguda per combatre la Gran Recessió que va començar el 2008, fins a una postura més "neutral" o "restrictiva" per a l'activitat econòmica.
Ha estat una de les principals novetats de les actes de l'última reunió del banc central dels EUA, publicades aquest dimecres. Així, segons els analistes, ni les tensions comercials ni el recent repunt dels tipus interbancaris eviten que la Fed segueixi amb els increments de tipus projectats.
Precisament, des del front del conflicte aranzelari amb la Xina arriben novetats. Després del missatge aperturista del president xinès, Xi Jinping, ara toca matisar les seves declaracions. El Ministeri de Comerç xinès ha assegurat aquest dijous que la Xina no durarà a defensar-se si els Estats Units intensifica la seva disputa comercial amb Pequín, afirmant que la promesa de Xi, de reduir els aranzels d'importació no és una concessió a Washington.
