Mentre a la Xina i altres països asiàtics l'avanç dels nous contagis de la Covid-19, a causa de la variant delta, fa estralls i força als seus governs a imposar noves restriccions a desplaçaments i viatges, a la majoria de països d'Europa continental, amb excepció d'Espanya, aquesta soca encara no s'ha imposat en grans proporcions. De fet, els analistes de Schroeders destaquen que "l'eurozona està sortint de la seva segona recessió des de l'inici de la pandèmia, mentre les empreses reobren a poc a poc". I atribueixen al bon ritme de la vacunació i a l'èxit de les mesures adoptades que es dibuixi un panorama favorable per la resta d'estiu i de cara a la segona meitat de l'any.
Els quatre grans Estats membres de l'eurozona van superar el Regne Unit i els Estats Units pel que fa a nombre de vacunacions diàries a finals de maig i des de llavors han aconseguit escurçar la distància respecte a la proporció de la població que s'ha vacunat totalment o parcialment. Espanya, Itàlia i Alemanya tenen ara més de la meitat de la seva població totalment vacunada, mentre que França es queda una mica enrere, amb a prop del 45%. Pel que fa a les restriccions, aquests "segueixen existint en els serveis de contacte que limiten o prohibeixen certes activitats, però la lenta tornada a certa normalitat és benvinguda per a tots", indiquen els experts.
Es mostren prudents en afirmar que "encara és massa aviat per cantar victòria contra el virus", sobretot perquè el Regne Unit, on la soca delta sí que ha deixat un nombre ingent de nous casos, acaba d'aixecar totes les restriccions legals. "Poden passar una o dues setmanes abans que vegem un nou augment dels casos. No obstant això, les dades obtingudes fins ara són encoratjadores i haurien d'animar els països amb altes taxes de vacunació a seguir retirant restriccions", afirmen. "Pot ser que fins i tot es permeti viatjar més del que es pensava, cosa que seria increïblement útil per a la indústria del turisme i per als països del sud d'Europa que més es beneficien dels turistes".
A causa de la precipitada caiguda de l'activitat l'any passat, esperen els experts de la gestora que "s'experimentés un fort repunt un cop aixecades les restriccions. Tot i que el desbloqueig ha estat només parcial, els indicadors d'activitat, com els macroíndexs compostos de gestors de compres (PMI), s'han disparat". De fet, el PMI agregat de la zona euro es troba al seu nivell més alt des de febrer de 2000.
"La indecisió i la preocupació pel virus faran que la demanda trigui a tornar als nivells normals, però cal esmentar que, a diferència de la demanda de béns, la contenció en demanda de serveis probablement durarà poc", afirmen. "Sí, és probable que aquest primer tall de cabells després de diversos mesos doni la sensació de ser un luxe, però la demanda posterior seguirà un patró regular", comenten els analistes.
QUÈ PASSARÀ AMB L'ESTALVI DE LES LLARS? I LA INFLACIÓ?
En aquest sentit, argüeixen els economistes de la multinacional britànica de gestió d'actius que una de les novetats més interessants de la pandèmia per a l'economia és l'augment de les taxes d'estalvi de les llars i el que això significa per a les perspectives del consum. El consum de les llars és el major component del PIB de la majoria de les economies desenvolupades, de manera que les perspectives de despesa són fonamentals.
No obstant això, les dades de les enquestes empresarials apunten que l'escassetat d'oferta i els colls d'ampolla en la producció han obligat a les empreses a pujar els seus preus últimament. Si a aquestes condicions se suma un sobtat esclat de la demanda gràcies a la caiguda de les taxes d'estalvi, les empreses podrien respondre amb noves pujades de preus. Aquest seria el cas, sobretot, si creuen que el nivell de demanda és temporal i/o insostenible.
"Els preus més alts dissuadiran de gastar", comenten des de Schroders, però també implica que "una major part del creixement de la despesa es perdrà en la inflació, per la qual cosa no es traduirà en un major creixement econòmic en termes reals". I apunten que això augmenta el risc que els treballadors exigeixin un salari més alt per compensar, cosa que al seu torn eleva els costos per a les empreses, i potencialment desencadena el que sol denominar-se "un efecte de segona ronda".
Finalment, conclouen que és probable que el Banc Central Europeu (BCE) no respongui davant d'una inflació molt més elevada a curt termini. En el marc de la seva revisió de l'estratègia a llarg termini, el BCE acaba de modificar el seu objectiu d'inflació, passant a un objectiu simètric del 2%, sense especificar cap banda (com la del Banc d'Anglaterra, d'un punt percentual).
