El ministre de Finances del Regne Unit, Rishi Sunak, ha anunciat aquest dimecres el pla del govern de Boris Johnson per fer front a la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19. L'executiu britànic ha revisat la despesa, i ha anunciat que es demanaran préstecs per valor de gairebé 400 milions de lliures per superar el cop del coronavirus, xifra que suposarà el major endeutament en temps de pau de país. I és que les previsions apunten que el Producte Interior Brut (PIB) caurà un 11,3% el 2020, la major contracció de l'economia en 300 anys.
La sisena economia més gran del món caurà un 11,3% el 2020, la major contracció des de principis de segle XVIII, abans de créixer un 5,5% el 2021, un 6,6% el 2022 i un 2,3%, 1,7% i 1,8% en cadascun dels anys següents, segons estimacions de la segons l'Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR, per les sigles en anglès). En paraules de Sunak, "la nostra emergència sanitària encara no ha acabat. I la nostra emergència econòmica només acaba de començar", ha explicat durant la seva compareixença davant el Parlament britànic, on ha explicat el nou pla de despeses de Downing Street.
"La nostra prioritat immediata és protegir les vides i els mitjans de vida de les persones", ha afirmat el ministre, i per aquest motiu el govern de Boris Johnson ha plantejat demanar més préstecs, de manera que l'endeutament públic es dispararà a 394.000 milions de lliures a l'actual any fiscal 2020/21. Això equivaldria al 19% del PIB, el més alt en temps de pau, informa Reuters.
I és que cal recordar que durant l'anterior exercici fiscal 2019/20, que va finalitzar quan el país va començar a veure afectat per la pandèmia de coronavirus, els préstecs van ascendir a poc més de 56.000 milions de lliures, o el 2,5% del PIB. Segons l'OBR, s'espera que l'endeutament caigui fins a 164.000 milions de lliures el 2021, 105.000 milions el 2022/23 i que es mantingui a prop dels 100.000 milions, el 4% del PIB, durant els següents anys.
El problema, ha reconegut Sunak, és que aquests préstecs faran que el dèficit pressupostari s'elevi fins al seu nivell més alt des de la II Guerra Mundial, tot i que creu que ara no és moment de començar a controlar els préstecs de forma dràstica, ja que l'economia probablement es contraurà de nou durant el quart trimestre després de les últimes restriccions imposades per controlar l'augment dels contagis.
De fet, Sunak ha assegurat que podrà concentrar-se en arreglar l'enorme forat en les finances públiques, possiblement mitjançant pujada d'impostos, per a la primavera, sempre que hi hagi progressos en les vacunes contra la COVID-19 i que el programa de proves i rastreig del govern britànic funcioni com està previst. Perquè a més del dèficit, s'espera que el deute toqui el 91% del PIB aquest any, i augmentarà constantment fins al 97,5% el 2025/26.
280.000 MILIONS DE DESPESA PÚBLICA
Així mateix, durant la seva intervenció el ministre de Finances britànic ha anunciat 280.000 milions de lliures esterlines en despesa pública perquè el país sigui capaç de sortejar les seqüeles de la pandèmia. Això inclou, entre altres coses, 18.000 milions de lliures per a proves, equips de protecció i vacunes, i altres 3.000 milions per donar suport a la recuperació del Servei Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès).
D'altra banda, 2.000 milions de lliures es destinaran al transport, 3.000 milions, als consells locals i 250 milions per fer front a la manca d'habitatge. Altres 2.600 milions es destinaran a les administracions descentralitzades d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord com a part de la despesa de 55.000 milions de lliures esterlines el 2021, ha assenyalat Sunak.
"Per molt alts que siguin aquests costos, el cost de la inacció hauria estat molt més alt", ha assenyalat el ministre, que no obstant ha insistit que "aquesta situació és clarament insostenible a mitjà termini", i per això cal començar a pensar ja en les mesures que caldran prendre per deixar enrere aquesta situació. Sobretot ara que el país està a un pas d'un nou canvi, el Brexit, que culminarà el 31 de desembre i les condicions del qual segueix negociant el país amb la Unió Europea.
