La Xina i Dimon enfonsen el preu del bitcoin 1.300 dòlars en una setmana

Per rematar una setmana fatídica, aquest divendres descendeix un altre 8% i cau fins als 2.980 dòlars. Fa una setmana es movia al voltant dels 4.300 dòlars.

El setge regulador al qual diversos supervisors monetaris estan sotmetent les monedes criptogràfiques ha provocat unes pèrdues de gairebé un 20% durant els últims 30 dies en l'anomenat 'or 2.0'. Sense oblidar el dur cop que els ha clavat el CEO de JP Morgan, Jamie Dimon, fa tot just tres dies, en qualificar les monedes virtuals de "frau" i comparar-les amb el mercat de tulipes a Holanda al segle XVII, quan l'especulació va elevar el preu d'aquest producte sense valor fins a nivells desorbitats. Per si això fos poc, ha afegit que acomiadaria qualsevol empleat que negociés amb bitcoin per ser "estúpid".

Però han estat els esdeveniments a la Xina els que han disparat la venda massiva de la últimes 24 hores, quan el bitcoin s'ha depreciat un 11%. L'anunci que la casa de canvi BTCC planeja tancar la seva activitat al gegant asiàtic ha donat el cop de gràcia al ja malmès mercat de les 'virtuals', l’acumulat amb prou feines arriba als 107.500 milions de dòlars aquest divendres, amb una caiguda del 40 % en poc més de 10 dies.

El mercat de les monedes digitals perd un 40% en 10 dies

La notícia es feia pública en el compte de Twitter de BTCC, on la plataforma d'intercanvi de monedes digitals més antiga del país, amb seu a Xangai, anunciava que cessarà tota activitat a la Xina el 30 d'aquest mes. Segons informacions de diversos mitjans, deixarà immediatament d'admetre nous usuaris, però els seus grups de mineria i intercanvi internacional seguiran funcionant normalment.

1/ After carefully considering the announcement published by Chinese regulators on 09/04, BTCChina Exchange will stop all trading on 09/30.

— BTCC (@YourBTCC) 14 de setembre de 2017

La decisió, segons informa 'Coindesk' és fruit de la pressió que les autoritats monetàries xineses estan exercint sobre l'activitat amb divises digitals. Des que el passat 4 de setembre el supervisor monetari d'aquest país va prohibir les emissions de tokens virtuals (ICOs), usats per finançar els projectes emergents en blockchain, el mercat ha estat sotmès a una forta pressió venedora. A més, durant els últims dies s'han succeït les especulacions sobre que el país incrementarà el control sobre tota activitat amb monedes en línia, i pot arribar a prohibir el seu comerç.

L'ANÀLISI TÈCNICA FIXA L'OBJECTIU ALS 2.832 DÒLARS

Si bé, la 'prima de risc regulador' que comporten aquests actius, sota l'escrutini dels bancs centrals de tot el món, ha encès la metxa de la correcció, l'anàlisi tècnica fa uns temps està apuntant a un retrocés d'aquestes dimensions en el bitcoin, que podria ampliar-se per sota dels 3.000 punts.

L'últim impuls alcista en la moneda digital s'ha deixat nombrosos buits (gaps) alcistes pel camí pendents d'omplir/tancar. Dins de l’impecable tendència alcista de fons (o primària) hem de saber que hi ha la possibilitat que el preu corregeixi/dreni part dels últims excessos dins d'una típica fase de reacció. "En espelmes setmanals, un cop emplenat el buit alcista setmanal de mitjans d'agost als 3.569 dòlars, per sota tenim un altre buit alcista de les mateixes proporcions als 2.832 dòlars", indica José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía. Però encara que hi hagi aquesta correcció, no per això "deixarà de ser alcista pel que fa al mitjà i llarg termini", assenyala l'expert.

CERCLE REGULADOR

Donats els últims esdeveniments, la correcció ja es dóna per feta. La moneda online havia perdut la barrera psicològica dels 4.000 dòlars aquest dimecres. A les sessions precedents, l'absència de més mesures concretes per part del banc central xinès havia retornat el bitcoin a la marca dels 4.350 dòlars, però les alertes dels supervisors i reguladors mundials s'han succeït.

És d'esperar que més bancs critiquin el bitcoin en el futur

La postura que es va repetint entre aquestes autoritats no sorprèn a Kay Van-Petersen, estrateg de Saxo Bank. "És d'esperar que més bancs critiquin el bitcoin en el futur, mentre que promouran els seus propis projectes de blockchain (tecnologia darrere de bitcoin) que no seran descentralitzat, com sí que ho és el bitcoin", alerta.

Al clam de la Xina s'ha unit el del principal regulador financer del Regne Unit (FCA, per les sigles en anglès), que ha advertit de l’"alt risc" que suposa l'ús d'aquestes emissions de divises en línia -les ICOs- com a mecanisme per obtenir fons al tractar-se d'una "inversió especulativa".

De la mateixa manera, la presidenta del Banc de Rússia, Elvira Nabiullina, reflectia recentment la seva desconfiança respecte a les ICOs, i declarava que "l'ús de les monedes digitals com un substitut del ruble en l'adquisició de béns i serveis té el risc d'afeblir la circulació de diners. No es permetrà l'ús de moneda digital com diners substitut".

Més recentment, Namíbia ha prohibit qualsevol tipus de pagament de béns i serveis amb monedes digitals, alhora que ha recordat que el comerç virtual d'aquests actius està prohibit al país.

Dubai s'ha unit al cor de veus que clamen contra les ICOs i el regulador del sector financer del país (DFSA per les seves sigles en anglès) les ha categoritzat com "inversions de risc". En un comunicat, ha assenyalat que "aquest tipus d'ofertes de productes, i els sistemes i tecnologia que els suporten, són complexos. Tenen els seus propis riscos únics, que poden no ser fàcils d'identificar o entendre; aquests riscos poden augmentar quan les ofertes es realitzin de forma transfronterera".

Aquests comentaris se sumen als també emesos per la Comissió del Mercat de Valors dels EUA (SEC per les sigles en anglès), que va anunciar que els tokens criptogràfics han de ser considerats com a valors, per la qual cosa han de registrar-se. El supervisor dels mercats canadenc va emetre un comunicat similar a finals d'agost, en què seguia els passos de la SEC i també catalogava aquestes emissions de valors, de manera que han de ser inclosos a les cases de canvi del país.