- El Moviment Cinc Estrelles ha deixat de recolzar una sortida immediata de la Unió Europea encara que l''Italexit' guanyés un futur referèndum
- Des del Brexit, hi ha hagut un canvi de sentiment entre electors italians: ha crescut el recolzament a la UE
El referèndum sobre la reforma de la Constitució italiana que se celebra el proper 4 de desembre ha adoptat una transcendència que va més enllà de l'aprovació o rebuig a la proposta del primer ministre, Matteo Renzi. Per a la societat del país transalpí s'ha interpretat com un vot de confiança a l'actual Govern i els mercats financers observaran amb atenció l'evolució de la política del país transalpí després de la cita en les urnes.
De fet, el propi Renzi ha lligat la seva destinació política al resultat de la votació i ja està preparant les maletes davant la més que probable victòria de el ‘no’, segons les enquestes: un recent sondeig de l'institut italià Eumetra assenyalava que, a mesura que el nombre d'indecisos anava baixant, l'avantatge del "no" havia augmentat en 10 punts. La dimissió del primer ministre engegarà una concatenació de fets que transcendeixen el Quirinal i que podria posar en perill els fonaments de la zona euro i de la ‘moneda única’. Molts analistes, com els experts de Berenberg, s'han llançat a aventurar que la seqüència d'esdeveniments que fa tremolar a Brussel·les serà com segueix: després de la dimissió de Renzi, es convocaran eleccions a Itàlia que podrien guanyar els partits antieuropeïstes del país, amb el Moviment Cinc Estrelles al capdavant.
La seqüència d'esdeveniments que fa tremolar a Brussel·les: després de la dimissió de Renzi, es convocaran eleccions a Itàlia que podrien guanyar els partits antieuropeístas del país, amb el Moviment Cinc Estrelles al capdavant
Els principals opositors a Renzi, la força radical d'esquerres, similar a Podem o Syriza, que ja va prendre la davantera en quantitat de vots en les eleccions de 2013, segueix liderant les enquestes electorals i controla ajuntaments clau com el de Roma o Torí. El problema radica que aquesta formació té entre els seus plans de govern un referèndum sobre la permanència d'Itàlia en l'euro, que podria desembocar en una ruptura monetària ('Italexit').
Per als experts de Danske Bank, l'atenció cap a la política italiana ha crescut a causa de l'increment del euroescepticisme als països de la Unió Europea, després de la victòria del Brexit en el referèndum de Regne Unit. A Itàlia, a més, altres formacions defensen la ruptura amb la zona euro, com és el cas de la La Lliga Nord, partit que encarna la Alt-right o dreta alternativa al país, un fenomen del que també participen el president electe dels EUA, Donald Trump, o del Front Nacional de Marine Le Pen.
ITÀLIA EVITARÀ CONVOCAR ELECCIONS EN 2017
Aquest context generarà una elevada volatilitat als mercats financers a causa de la incertesa que es derivarà del ‘no’ a la reforma de 47 dels 137 articles que integren a la Carta Magna italiana. Els analistes del banc d'inversió danès creuen que la reacció dels inversors dependrà en gran manera “de la sendera política que el país adopti després que Renzi perdi la votació”.
Opinen també que el referèndum ja està descomptat en gran part a les places financeres. La prima de risc italiana se situa en 184 punts bàsics, després de disparar-se fins a un màxim anual de 187,30 punts bàsics, la major bretxa des de maig de 2014. La signatura d'inversió Axa apunta al fet que hem d'esperar un altre increment de 20 punts bàsics en el diferencial que mesura la rendibilitat addicional que el mercat exigeix als bons a 10 anys transalpins pel que fa al 'bund' germà.
L'euro, per la seva banda, segueix presa d'una forta pressió venedora que l'ha portat a marcar un nou mínim anual contra el dòlar molt prop del nivell dels 1,05 dòlars. “Hi ha una marcada reticència dels operadors a invertir en actius europeus que s'estendrà al llarg de 2017”, assegura Michael Hewson, analista de CMC Markets.
El President de la República Italiana, Sergio Mattarella, “evitarà costi el que costi convocar eleccions en 2017”
La destinació de la tercera potència de la zona euro és només el primer dels esculls a salvar per mantenir ben subjectes les costures de la moneda única, segueixen les cites electorals als Països Baixos, França i Alemanya, que desperten també gran inquietud, especialment les presidencials gal·les. Aquest és un dels motius, que assenyalen els experts de Danske Bank per afirrmar que el President de la República Italiana, Sergio Mattarella, “evitarà costi el que costi convocar eleccions en 2017”. “Creiem que Matarella nomenarà un govern de transició format principalment per tecnòcrates”, ja que d'haver-hi cita amb les urnes el proper any, el Moviment Cinc Estrelles sortiria clarament beneficiat, donada la seva posició de lideratge en les enquestes, opinen aquests analistes.
Axa coincideix plenament amb aquesta visió i descarta “una crisi política immediata” ja que els analistes de la firma d'inversió aposten per què o bé “Renzi es quedi o bé la coalició en el poder formi un nou Govern ràpidament”. Sí alerta que en el cas que el "no" al referèndum porti a la política del país "a un atzucac" i s'acabin convocant eleccions, hem d'esperar "que la prima de risc es dispari 150 punts bàsics i un major deterioment dels bancs italians".
Danske Bank, no obstant això, fa una cridaa la calma perquè encara que hi havia eleccions i el partit del popular còmic Beppe Grill aconseguís el poder, “no esperem un 'Italexit' imminent”, assenyalen, perquè “malgrat que segueixen reivindicant un referèndum sobre la permanència en la UE, han deixat de recolzar una sortida immediata de la unió”. D'altra banda, els analistes danesos subratllen que des del Brexit, hi ha hagut un canvi de sentiment entre electors italians i “ja no està tan clar que la majoria de votants s'inclinés a favor de el ‘Italexit”, si arriba a convocar-se el referèndum, sentencien.