- Després del seu major declivi en més d'un any, la lira turca troba estabilitat
El ral·li en el qual es troba immers el dòlar des de fa algunes jornades s'ha pres una pausa al camí aquest dilluns, amb el renovat focus de tensions a Corea del Nord. No obstant això, els analistes creuen que la bona ratxa del 'bitllet verd' no té aspectes d'acabar-se, menys a mesura que avanci l'any i s'acosti el mes en què el consens de mercat espera la tercera pujada de tipus de la Reserva Federal dels EUA (Fed).
"La debilitat del dòlar podria ser una cosa de curt termini, conseqüència que algunes dades macro han deixat notar els forts efectes dels huracans", indica Naeem Aslam, analista de ThinkMarkets. "En línies generals, la salut econòmica dels EUA està millorant i, per tant, anticipem que el ral·li del dòlar encara podria tenir recorregut", explica l'expert.
Però seran les minutes de la Fed, que es publiquen aquesta setmana, els que serviran com a catalitzador perquè la divisa reprengui el seu avanç contra el ien i contra l'euro. Fins llavors, la moneda nipona opera sense canvis aquest dimarts, al voltant dels 112,50 iens després de posar terra pel mig amb els seus mínims de 12 setmanes, aconseguits durant la sessió de divendres.
Quant a l'euro, la moneda comunitària està en màxims de cinc dies i sembla tenir ganes d'assaltar de nou els 1,1800 dòlars. La bona dada de la balança comercial d'Alemanya apuntala l'avanç de la divisa que, d'altra banda, no sembla afectada per l'últim episodi de la crisi institucional catalana, senyal que els mercats no creuen que la possible declaració d'independència de Catalunya que s'espera que proclami avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tingui efectes.
Hi ha la possibilitat que l'euro/dòlar pugui acabar buscant nivells de suport propers als 1,145-1,15 dòlars
Tot i la crisi en el context polític de les últimes setmanes a l'Eurozona, el sòlid potencial de creixement en 'els dinou' i l'expectativa que el Banc Central Europeu s’embarqui a la reducció del seu programa de compra de bons l’any que ve "continua donant suport a l'euro", afirmen experts de Rabobank. A més, l'euro va rebre suport extra en els comentaris del membre del consell del BCE Sabine Lautenschlager, que va apuntar que el banc central ha de " sortir, tan aviat com sigui possible, de les polítiques no convencionals i les taxes baixes, perquè els riscos d'estabilitat financera augmenten i els beneficis disminueixen".
Des del punt de vista de l'anàlisi tècnica, no sembla que l'euro/dòlar tingui intenció d'apropar-se "a les resistències que presenta en els màxims anuals ni tampoc als suports de veritat", apunta José María Rodríguez, analista de Bolsamanía. "De fet, creiem que hi ha la possibilitat que l'euro/dòlar acabi buscant nivells de suport propers als 1,145-1,15 i aquí és on ens sentiríem més còmodes pel costat llarg o alcista. Això, o si per casualitat l'encreuament superés amb claredat i en preus de tancament dels màxims anuals als 1,2093", arrodoneix l'expert.
LA LIRA TURCA ES RECUPERA DESPRÉS DE LA SEVA CAIGUDA
L'actualitat al mercat de les divises passa també per la desfeta de la lira turca, el major patiment per aquesta divisa contra el dòlar i contra l'euro des del fallit cop d'Estat de juliol de 2016. La moneda es recupera aquest dimarts des de les seves mínims de nou mesos i s'estabilitza davant les dues monedes.
La caiguda es va produir després que els Estats Units i Turquia reduïssin mútuament els serveis de visats enmig de l'últim senyal de deteriorament de les relacions entre Ankara i els seus aliats de l'OTAN. Fruit de la tensió geopolítica entre els dos països, la moneda es va enfonsar més del 6%, abans de retallar les seves pèrdues en un 2,4% (la major caiguda des de l'abril). Contra l'euro, la moneda també va retallar distància i va acabar amb pèrdues d'un 3,39%.
La divisa turca s'ha recuperat aquest dimarts fins a les 3,6990 unitats respecte al dòlar després d'assolir els 3,9223 durant la jornada anterior, el seu pitjor canvi des del gener. Durant la caiguda de dilluns la lira es va acostar al mínim assolit a inicis d'any als 3,9417 dòlars, quan la moneda es va veure afectada per la inflació i les preocupacions sobre la política interna.
"La reducció dels serveis de visat només tindrà un impacte econòmic limitat i és poc probable que es converteixi en una mesura permanent", ha assenyalat Kota Hirayama, economista de mercats emergents d’SMBC Nikko Securities. "A llarg termini, però, Turquia haurà de millorar la seva situació política i permetre que la lira s'enforteixi des dels nivells actuals. Altrament, s'enfrontarà a un salt en la inflació al pròxim any", ha indicat aquest expert.
Des del punt de vista de l'anàlisi tècnica, experts de Rabobank destaquen que l'encreuament dòlar/lira turca estava dominat per una tendència alcista abans del deteriorament de les relacions entre Turquia i els Estats Units. Aposten aquests experts que si la divisa aguanta per sobre dels 3,6472 dòlars mantindrà el biaix alcista amb el màxim d'abril als 3,7476 dòlars com a resistència inicial.
