Els talls de gas rus estan provocant fortes tensions als mercats energètics europeus. Gazprom va anunciar recentment que tallaria el 40% del gas que arriba a Alemanya a través del gasoducte Nord Stream en resposta a les sancions occidentals, una decisió que el país germànic intentarà compensar mitjançant la crema de carbó durant “un període de transició”.
Un gir “amarg, però indispensable” és com ha definit la situació el ministre d'Economia alemany Robert Habeck, que forma part del partit ecologista teutó, assegurant que és una mesura “necessària per reduir el consum de gas”.
“Hem de fer i farem tot el possible per emmagatzemar la major quantitat de gas possible a l'estiu i la tardor. Els tancs d'emmagatzematge de gas han d'estar plens a l'hivern, és la nostra màxima prioritat”, ha explicat Habeck, que ha detallat que aquests tancs estan al 56% de la capacitat, “per sobre dels nivells del mateix període de l'any passat”. "La seguretat del subministrament està garantida, però la situació és greu", ha afegit.
Així mateix, el titular d'Economia germànic ha afirmat que la decisió de Gazprom de tallar el gas a Alemanya és “una estratègia de Putin per desestabilitzar-nos, apujar els preus i dividir-nos”. Aquesta situació és una conseqüència directa de la guerra d'agressió de Putin contra Ucraïna. Ens defensarem amb decisió, precisió i reflexió”, ha sentenciat.
En aquest context, JP Morgan ha advertit sobre la complicada situació a la qual s'enfronten els mercats del gas en el futur proper. Tot i que el mercat europeu del gas està en una posició fonamentalment millor del que molts haurien esperat a principis d'any, ja que les reserves estan al 52% de la seva capacitat, advertim que els preus del gas a curt termini poden continuar sent molt alts”, assenyalen des del banc d'inversió nord-americà, alhora que indiquen que la incertesa persistirà “fins que es conegui la resposta de la UE a aquesta nova escalada de la tensió per part de Rússia”.
Durant les últimes setmanes, la UE, el pla de la qual és reduir la dependència energètica de Rússia, va continuar tallant llaços amb el país presidit per Putin i ha proposat racionar aquest combustible, alhora que països com Finlàndia, els Països Baixos o Polònia han patit talls al subministrament per no accedir a les exigències russes d'efectuar el pagament en rubles.
