Tranquil·litat a les divises en una jornada durant la qual els principals motors dels mercats: el Brexit i la guerra comercial Xina-EUA es troben en un període de calma. La reunió del mes d'octubre del Banc Central Europeu (BCE) ha cobrat absolut protagonisme, no pel seu contingut, ja que ha estat un conclave de "tràmit", sinó perquè ha significat el comiat del banquer central que va salvar l'eurozona, Mario Draghi.
L'euro ha cedit a mínims de la sessió durant la compareixença de Draghi i es canvia de mans als 1,1117 dòlars, tot just un 0,6% per sota dels seus recents màxims de dos mesos a prop dels 1,12 dòlars, aconseguits a la calor de l'optimisme del Brexit. La moneda cedeix un 0,14% i és que ningú esperava grans moviments en la divisa única durant l'última compareixença de l'italià, ja que l'institut emissor no ha ofert anuncis després del paquet d'estímuls de setembre. Sí que ha aprofundit en els detalls del llegat de Draghi i ha deixat pas que el banquer central s'hagi reivindicat.
Durant la seva última compareixença després de la reunió del Consell de Govern el banquer italià ha insistit que encara fan falta més estímuls i ha demanat "més esforç fiscal" als països més endeutats. Durant la roda de premsa, Draghi ha anat cedint a les preguntes de la premsa sobre el seu mandat. Finalment, ha reconegut que se sent "orgullós de la manera en què el Consell de Govern i jo hem intentat complir el nostre mandat". El nostre llegat és el següent: "Mai et rendeixis"", ha declarat.
Per a la història queda la mítica frase de juliol de 2012, poc després d'assumir la tasca de liderar la política econòmica de l'entitat: "The ECB is ready to do whatever it takes to preserve the euro", i ningú pot negar que així ha estat. Dos anys després, el 2014, la divisa arribava als 1,40 dòlars, en una clara mostra que el banc central s'emprava a fons a dotar de contingut aquella declaració.
El mandat de Draghi, que es va iniciar en el moment més inestable de la crisi econòmica, ha transformat el BCE fins a tal punt que s'ha convertit en l'única entitat clarament supranacional de l'eurozona. Vuit anys durant els quals ha hagut de trobar l'equilibri entre els interessos col·lectius i nacionals, així com bregar amb les tensions amb Alemanya, que ha estat la més fèrria opositora a les seves mesures.
El temps li ha donat la raó, però la fragilitat de l'eurozona revela dos aspectes: que el banc central per si mateix no és capaç de culminar la integració del projecte europeu. Es necessita la unió fiscal que Draghi tant ha reclamat. I que hi ha problemes crònics que el banquer central no ha estat capaç de resoldre. No obstant això, el seu testament és indiscutible: ningú s'atreveix a parlar ja de la ruptura de l'euro.
La moneda l'acomiada avui més estable que en arribar i amb la convicció que, tot i que ja té substituta -Christine Lagarde-, ell és insubstituïble.
LA LLIURA, EN CALMA
La divisa europea s'ha mogut, però, durant les últimes jornades en consonància amb la lliura. La divisa cau per sota dels 1,29 dòlars després que el parlament britànic va recolzar un acord de retirada, però va rebutjar l'atapeït calendari del govern, mentre que els membres de la Unió Europea (UE) debaten si atorgar una extensió de tres mesos a la data de sortida del 31 d'octubre.
La lliura s'ha disparat un 6% en dues setmanes molt volàtils des que el primer ministre britànic, Boris Johnson, va negociar i va tancar un acord amb la UE sobre els termes de la sortida del país del bloc comunitari.
"La lliura segueix sent el centre d'atenció per als mercats de divises", va dir Michael McCarthy, estrateg de CMC Markets i ho seguirà sent durant les pròximes jornades.