Wall Street cotitza mixt després de la forta pujada dels rendiments dels bons, que ha provocat que els inversors deixin la tecnologia a un costat. Després d'una correcció del 5% des dels màxims històrics, l'S&P 500 ha aconseguit retallar la seva caiguda de setembre fins a l'1,5%. I durant aquestes últimes jornades del mes, els inversors centraran el seu focus en les negociacions pressupostàries que es duen a terme a Washington per resoldre el finançament del Govern i el pressupost federal. A més, han de prestar atenció a les dades econòmiques, sense perdre de vista l'evolució del gegant immobiliari xinès Evergrande.
- 38.085,80
- -
El Dow Jones és l'únic que es manté a flotació, amb repunts del 0,4%, mentre que l'índex de referència mundial es tenyeix de vermell i es deixa un 0,2% i el Nasdaq cau amb ganes un 0,5%.
Entre aquest dilluns i el dijous se sabrà si finalment la Cambra de Representants aprova el programa d'infraestructures que promou l'Administració Biden, i que està valorat en 550.000 milions de dòlars.
La part més esquerrana del partit demòcrata segueix lligant l'aprovació d'aquest pla amb el programa d'infraestructures socials que, per import de 3,5 bilions de dòlars, té el suport del president, però segueix sent rebutjat pels demòcrates més moderats per considerar-lo excessiu, ja que augmentarà l'endeutament de forma innecessària.
A més, i abans que finalitzi el mes, el Congrés haurà d'aprovar un nou sostre de despesa i nous fons si no vol que el govern federal es quedi sense diners, cosa al qual ja va haver d'enfrontar diverses vegades el govern de Donald Trump.
"En aquest sentit", recorden des de Link Securities, "les borses no van patir massa durant el període durant el qual el govern federal es va veure obligat a tancar departaments per falta de fons, encara que les empreses més dependents dels pressupostos federals sí que van ser penalitzades en borsa pels inversors".
"Tot i això", afegeixen, "i a curt termini, sí que creiem que aquest tema podria generar una mica de tensió a les borses nord-americanes, tensió que, com sempre, es traslladaria també a les borses europees".
Al pla macroeconòmic, aquest dilluns s'han publicat les dades de comandes de béns duradors, que han pujat un 1,8% enfront del 0,5% de juliol i per sobre del 0,7% previst. Si s'atén a la dada que exclou el transport, aquesta ha caigut un 0,2% enfront del 0,5% estimat i al 0,8% anterior.
Sobre altres de les referències més destacades de la setmana, dimarts, Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed), compareixerà davant el Senat per explicar l'evolució de l'economia, de manera que les seves paraules seran seguides molt a prop pels inversors. A més, divendres es publicarà la dada d'inflació PCE, la mesura preferida del Banc Central dels EUA per analitzar el comportament dels preus.
En aquest escenari, els analistes de Bankinter consideren que les borses "tindran difícil seguir avançant, mentre que els bons patiran, elevant els seus TIR (rendiments), com ja va succeir la setmana passada". Sobre aquest assumpte, la pujada en els rendiments afecta sobretot les valoracions del sector tecnològic, tal com va succeir al març i abril.
En la seva opinió, "el mercat hauria de detenir-se i pensar uns dies, almenys fins a conèixer" les dades econòmiques de les properes sessions, "què passa amb Biden al Senat i les repercussions d'Evergrande".
A l'escena empresarial, Elon Musk ha trencat una llança a favor de la Xina i ha reafirmat el compromís de Tesla (+0,31%) amb el gegant asiàtic, en afirmar que el fabricant d'automòbils seguirà ampliant les seves inversions al país.
Així mateix, Google reduirà la comissió que cobra per realitzar les transaccions dins de la seva plataforma, que fins ara eren del 20% i que baixaran al 3%, segons ha informat CNBC. Alphabet, la matriu de la marca, es deixa gairebé un 1% en borsa.
En altres mercats, destaca la nova pujada del preu del petroli, que ha tocat màxims dels últims tres anys després de les previsions alcistes de Goldman Sachs. El banc ha elevat la seva estimació per al West Texas fins als 87 dòlars per a final d'any. El cru WTI, de referència als EUA, avança un 1,2%, fins als 74,92 dòlars.
"Tot i que des de fa temps mantenim una visió alcista en el petroli, l'actual dèficit global d'oferta-demanda de petroli és més gran del que esperàvem, amb la recuperació de la demanda global des de l'impacte de delta fins i tot més ràpida que la nostra previsió, i amb l'oferta global per sota de les nostres previsions", ha explicat el banc nord-americà.
A més, l'euro es deprecia un 0,19% i es canvia a 1,1692 dòlars. L'unça d'or es deixa un 0,01%, fins als 1.751 dòlars, mentre la rendibilitat del bo nord-mericà a 10 anys avança fins a l'1,494%. Finalment, el bitcoin rebota un 0,41%, fins als 43.458 dòlars.