La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha hagut d'injectar liquiditat al mercat monetari nord-americà per segona jornada consecutiva a causa de les tensions financeres registrades aquesta setmana, que a la matinada de dilluns van disparar els tipus d'interès al mercat interbancari fins a nivells rècord del 10%.
El cost de demanar prestat efectiu a través d'acords de recompra 'overnight' (reverteixen de la nit al dia), coneguts com repos, va augmentar dimarts fins al 10%. Aquesta taxa d'interès, coneguda com 'depo rate', està reflectint una forta tensió financera al mercat monetari nord-americà, que al seu torn està complicant el finançament empresarial a curt termini.
La Fed de Nova York ha fet aquest dimecres la segona subhasta consecutiva per valor de 75.000 milions de dòlars en la qual accepta bons del Tresor i altres valors hipotecaris com a garantia i, a canvi, proporciona efectiu. "El Banc de la Reserva Federal de Nova York durà a terme una operació d'acord de recompra (repo) per ajudar a mantenir la taxa de fons federals dins el rang objectiu del 2%-2,25%", ha explicat l'organisme, que tot i això no ha donat detalls sobre el sobtat repunt registrat aquest dilluns.
"Aquesta operació de 'repo' es durà a terme amb els distribuïdors principals per una suma total de 75.000 milions de dòlars. Els valors elegibles com a garantia inclouen bons del Tresor, deute i valors recolzats per hipoteques. Les propostes s'atorgaran en funció de la seva atractiu en relació amb una taxa de referència per a cada tipus de garantia i estan subjectes a una taxa d'oferta mínima del 2,10%", ha afegit la Fed de Nova York.
L'objectiu d'aquestes operacions és tornar a situar la 'depo rate' al rang dels tipus d'interès oficials. I malgrat que l'interès s'ha calmat fins al 2,43% aquest dimecres des del 10% registrat dimarts, encara està per sobre del 2,2% de les últimes setmanes.
Segons Financial Times, els bancs han sol·licitat 80.000 milions de dòlars, per sobre dels 75.000 oferts per la Fed i dels 53.000 milions que van sol·licitar dimarts. Es tracta de la primera injecció que realitza el banc central al mercat monetari nord-americà des de la gran crisi financera del 2008.
Jim Reid, estrateg de Deutsche Bank, comenta que "hi ha diverses opinions sobre la causa d'aquest fenomen, com un desajust de les empreses pels pagaments d'impostos en efectiu, restriccions reguladores, sol·licituds inflades dels traders o vendes massives al mercat de bons".
No obstant això, aquest expert assenyala que "seguim confosos sobre la veritable causa" i afegeix que "independentment del que hagi creat les tensions, no ha passat desapercebut que hem tingut dos grans moviments en diferents classes d'actius aquesta setmana (en referència al petroli), a més de la liquidació dels bons en les dues setmanes anteriors."