L'any 2018 no només ha estat un dels pitjors de la història moderna de les borses, sinó que només s'ha guanyat diners en molt pocs actius. El petroli i el bitcoin han estat els grans perdedors, així com algunes divises emergents., Al costat positiu, hi ha el dòlar i el ien. Pel que fa als bons, en general han registrat pèrdues, tot i que l'espanyol i l'alemany han aconseguit un lleuger avanç.
- 89,01$
- 1,12%
Les matèries primeres han viscut un any nefast, a causa de dos factors principalment. D'una banda, han anticipat durant tot l'exercici la contracció econòmica que han acabat descomptant les borses en el seu terrorífic cap d'any. De l'altra, hi ha l’excés d'oferta, especialment apreciable en el petroli (ha perdut entre el 20% i el 25% segons el barril que prenguem), a causa de la dificultat per posar d'acord els països exportadors perquè redueixin la seva producció. Només s'ha aconseguit al cap d'any i els seus efectes han estat força modestos de moment en la cotització.
Quant a la resta de matèries primeres, ni tan sols l'or ha aconseguit tancar l'exercici en positiu, tot i la legió de seguidors que l'han recomanat com a refugi davant la caiguda dels actius financers. La resta de metalls preciosos també ha patit pèrdues, amb l'única excepció del pal·ladi, que ha guanyat a prop del 20% per l’estigmatització del dièsel i l'augment de les vendes dels híbrids de gasolina (el pal·ladi es fa servir per als catalitzadors d'aquests vehicles).
ESCLATA LA BOMBOLLA DEL BITCOIN
A l'univers de les divises i les monedes digitals, l'esdeveniment de l'any, sens dubte, ha estat el previsible esclat de la bombolla del bitcoin, que s'ha enfonsat a prop del 70% aquest any. El dubte ara és si aquest és el valor real del bitcoin (o fins i tot si pot seguir baixant) o si la seva cotització ha passat d'un extrem a un altre i ara ha de recuperar terreny fins a trobar un punt d'equilibri. És la gran incògnita de 2019.
Respecte a les divises reals, els que hagin invertit en dòlars han aconseguit guanyar el 4% gràcies a les pujades de tipus de la Fed i al retard de les del BCE. I millor encara els ha anat als que hagin apostat pel ien japonès, que s'ha revalorat més del 6% respecte a l'euro. Tot i que la veritable sorpresa positiva ha estat la lliura, que malgrat tot l'embolic del Brexit a penes ha perdut terreny davant l'euro.
A la banda negativa, el peso argentí s'ha deixat gairebé el 100% i la lira turca ha caigut més del 30% (que l'hi digueu a BBVA). Fora de categoria hi ha el bolívar veneçolà, que ha patit una caiguda històrica del 2,4 milions per cent (heu llegit bé) per la crisi humanitària que viu el país.
ELS BONS, NI FU NI FA
Pel que fa als inversors en renda fixa, l'any ha estat molt discret en el millor dels casos i també negatiu en el pitjor. El bo alemany ha actuat de refugi, com és habitual, i l'espanyol també s'ha beneficiat del retard en l'inici de les pujades de tipus del BCE. Ara bé, les alces en preu han estat inapreciables. El 'Tresor' nord-americà sí que ha patit per la política de la Fed, però per a l'inversor espanyol la pujada del dòlar ha compensat amb escreix la pèrdua.
El gran perdedor, com no pot ser d'altra manera, ha estat el bo italià, arrossegat per l'enfrontament entre el govern populista d'aquest país i les autoritats europees pel pressupost de 2019. No obstant això, la sang no ha arribat al riu i l'acord final ha permès reduir les caigudes de l'actiu transalpí.
