Les caigudes d'aquest dijous, darrer dia de juny, són un bon exemple del que ha estat aquest mes als mercats. Descensos i més descensos, amb alguna jornada de pujades puntuals. Com deia algun expert, “quan caiem, ho fem amb ascensor, i quan pugem, ho fem en escales”.
Ha estat un mes molt complicat que posa el colofó a un semestre molt difícil en què els problemes han anat 'in crescendo'. L'any va començar amb l'esperança de recuperació davant del final de la pandèmia; tot es va truncar al febrer amb l'esclat de la guerra; la inflació s'ha disparat al llarg dels mesos; i ara la por més gran és que es produeixi una recessió a causa de la reacció dels bancs centrals per frenar l'escalada de preus.
Els índexs nord-americans cauen entre un 15%, el Dow Jones, i un 28%, el Nasdaq 100, durant els primers sis mesos de l'any. L'S&P ha perdut a prop d'un 20% en aquest període. Al mes de juny, les caigudes han estat del 6%, del 7,5% i del 7,5%, respectivament.
A les places europees, el DAX s'enfonsa prop d'un 20% al semestre i perd un 12% al juny. El CAC retrocedeix més d'un 17% fins al juny (un 9% al mes) i l'IBEX es deixa a prop d'un 7% l'any (al juny perd un 8,5%). El FTSE MIB italià cau més d'un 21% des de començaments del 2022 (-13% al juny), mentre que el FTSE 100 britànic és el que millor ho fa (-2,6% l'any i -5,7% al semestre).
LA CONTUNDENT RESPOSTA DELS BANCS CENTRALS
La Reserva Federal (Fed) va pujar tipus en 75 punts bàsics aquest mes i no va descartar alces en la mateixa proporció en properes reunions. El Banc Central Europeu (BCE) va confirmar que durà a terme una pujada de tipus de 25 punts bàsics al juliol i deixa oberta la porta a un increment del 0,5% al setembre. A més, va anunciar la creació d'un mecanisme antifragmentació per evitar una crisi al mercat de deute davant dels dubtes que van provocar els anuncis.
El Banc d'Anglaterra va optar per ser més conservador i va pujar tipus en 25 punts bàsics, tot i que el més conservador de tots va ser el Banc del Japó, que no va tocar la política monetària. El Banc Nacional de Suïssa va pujar tipus un 0,5% en un moviment totalment inesperat, i el de Hong Kong els va incrementar en 75 punts bàsics, seguint la Fed.
Les reaccions dràstiques i consecutives dels bancs centrals han espantat els inversors i es tem que la recessió sigui inevitable. Citi, per exemple, ha elevat la probabilitat que l'economia mundial sucumbeixi fins al 50%, i no ha estat l'únic. Deustche Bank ha dit que la inflació és "el verí més gran" per a l'economia mundial, i experts mundialment coneguts, com Ray Dalio, han advertit de l'alt cost que comportarà reduir la inflació.
MOLTA CAUTELA
Les perspectives per al tercer trimestre continuen sent molt cautes. Ramón Forcada, director d'anàlisi de Bankinter, deia aquesta setmana que espera que, amb motiu de la publicació dels resultats del segon trimestre, siguin moltes les companyies que retallin les previsions. Així doncs, aquesta temporada de comptes serà especialment important.
El banc espera que les borses comencin a frenar les caigudes aquest estiu o a la tardor, encara que alhora preveu que sigui a l'octubre-novembre quan es vegi clarament aquest alentiment econòmic, que ens portarà "a punt de la recessió".
EToro comenta que l'estiu serà llarg i complicat. "La carrera entre la inflació màxima i una recessió és clau per als mercats i provocarà un estiu llarg i calorós. La inflació dels Estats Units hauria d'assolir el punt màxim i permetre que la Reserva Federal redueixi el ritme d'augment de tipus abans que la recessió sigui inevitable. El BCE s'enfronta a una tasca encara més difícil d'enlairament de tipus d'interès amb preus del petroli alts per més temps i el conflicte d'Ucraïna, si bé les esperances de creixement giren cap a Àsia a mesura que la reobertura de la Xina ancora cada cop més l'economia mundial i evita un altre confinament. Si no n'hi ha prou, el tercer trimestre sol ser el període més feble de l'any per als mercats, però aquest no és un any normal”, explica.
Aquests analistes esperen volatilitat al mercat, que tocaria fons al tercer trimestre. "Molt ha baixat i les valoracions ja s'han desplomat. Estem a prop del pic d'inflació, amb condicions financeres significativament més estrictes i economies desaccelerant-se. La recessió no és ni inevitable, ni global, ni probablement gran. Però els riscos continuen sent alts, ja que la inflació encara no ha arribat al punt màxim i els beneficis no han caigut en absolut.(...) Ens enfoquem en valors defensius, des d'atenció mèdica fins a alts dividends, i mercats des del Regne Unit fins a la Xina", assenyalen.
