Durant l'últim conclave del Banc Central Europeu (BCE), en què es va aprovar reduir la quantitat d'estímuls que s'estan injectant a l'economia, hi va haver diferències al voltant de les perspectives de la inflació de cara al 2022. Així ho revelen les actes publicades pel mateix organisme aquest dijous.
"Els membres van assenyalar que les projeccions de desembre contenien la revisió més gran a l'alça acumulada de les projeccions d'inflació en la història de l'exercici", recullen els escrits, en els quals s'afegeix que "en la percepció del públic, les subestimacions repetides de la inflació probablement serien més problemàtiques que les sobreestimacions, ja que el públic en general generalment estava menys preocupat, si la inflació real resultava més baixa del que s'esperava”.
Els membres del comitè van assenyalar durant la reunió que existia certa incertesa sobre en quin nivell s'assentaria la inflació després del sotrac actual, a més de considerar que la possibilitat que els preus s'assenten a l'entorn del 2% interanual "no podia donar-se per fet" i que la inflació podria persistir més temps del previst”. "Per al 2023 i el 2024, la inflació a la projecció de referència ja estava relativament a prop del 2% i, tenint en compte el risc a l'alça de la projecció, podria resultar fàcilment per sobre del 2%", s'afegeix.
Així mateix, els escrits han revelat que 5 dels 25 membres del Consell de Govern es van oposar als moviments de la política monetària aprovats al desembre. Van expressar la disconformitat respecte a la reducció del Programa de Compres d'Actius, l'ampliació de les reinversions en el marc d'un pla d'emergència per a la pandèmia i l'augment de la flexibilitat de les compres de bons més enllà de la pandèmia.
"Es va posar èmfasi que el Consell de Govern hauria de subratllar la seva voluntat d'ajustar tots els seus instruments segons convingui, en qualsevol direcció, per tal d'estabilitzar la inflació al 2% a mitjà termini. A més, el Consell de Govern hauria de tranquil·litzar els mercats subratllant la determinació d'actuar amb flexibilitat i rapidesa per contrarestar els riscos de fragmentació", recullen les actes.
"Davant la incertesa existent, el Consell de Govern necessitava mantenir la flexibilitat i l'opcionalitat en la conducció de la política monetària. En aquest sentit, tenint en compte el debat anterior entre els membres, a proposta del president, el Consell de Govern va prendre les decisions de política monetària tal com es recull a la corresponent nota de premsa del BCE”, diuen les actes.
