Els estats de la Unió Europea (UE) compten amb escassament 10 dies per acostar postures amb Hongria i Polònia i desencallar el Fons de Recuperació i Resiliència (RFF) de 750.000 milions, vinculats al pressupost per als Vint-i-set de 2021-2027 (d'1,8 bilions d'euros). S'espera que abans de la cimera del 10 i 11 de desembre, Alemanya -que exerceix la presidència de torn de la UE presenti una proposta a Varsòvia per tal que deixin caure el veto, però nombrosos analistes assenyalen que cap dels dos països es mourà del seu estancament abans de finals d'any, cosa que és un tret al peu en tota regla per a ambdues nacions, ja que totes dues surten molt beneficiades pels comptes de l'executiu comunitari.
Hongria rebria uns 15.000 milions i, Polònia, 63.000 milions, entre el fons de recuperació i el pressupost ordinari, però són insuficients per 'comprar' el beneplàcit dels dos països a les futures intervencions que Brussel·les podria fer en la política domèstica dels dos governs que no sempre actuen d'acord amb els principis democràtics de la UE. L'error de càlcul d'ambdós membres és que la resta de nacions pot arribar a acordar una transferència de fons d'emergència per a la pandèmia que els deixi al marge, segons expliquen analistes de Rabobank.
De totes maneres, el nou mecanisme acordat pels líders comunitaris se suposa que bloqueja transferències de fons de la UE als països que infringeixen les normes del club europeu en certes àrees com els drets i la independència judicial. "Aquest mecanisme hauria de protegir els interessos financers del bloc", comenten els experts de l'entitat holandesa, és a dir, "per protegir els contribuents comunitaris contra el mal ús dels fons". No obstant això, Hongria i Polònia afirmen que es tracta d'una eina poc tangible i per tant de naturalesa política que dota a Brussel·les per intervenir en assumptes domèstics.
Mentre que Hongria i Polònia s'han burlat durant molt temps dels valors democràtics que altres països europeus aprecien, els funcionaris de Brussel·les han lluitat per disciplinar-los ja que cada un pot vetar els càstigs contra l'altre. "Els dos països han estat en continu enfrontament amb la Comissió Europea sobre qüestions d'estat de dret durant els últims anys", asseveren des de Rabobank. I l'única manera per la qual poden oposar-se a aquest mecanisme és mitjançant el veto pressupostari, ja que mentre el primer pot ser aprovat per majoria qualificada, la segona requereix una votació unànime.
"Si els països de l'Est mantenen el seu veto fins al final, es prolongarà el pressupost existent 2014-2020", coincideixen a preveure aquests experts i Gilles Moëc, economista en cap d'AXA Investment Managers. Les operacions diàries de la UE continuarien simplement replicant les assignacions pressupostàries anteriors, però no es podrien implementar noves despeses. Això faria impossible la distribució dels fons RFF a través dels mecanismes normals de la UE, però també qualsevol nou programa dels fons estructurals "ordinaris".
Segons els càlculs de Goldman Sachs, això donaria lloc a una pèrdua neta per a Polònia equivalent al 25% del seu PIB de 2019 (repartit durant els propers 7 anys) i al 15% per a Hongria. "No obstant això, hi ha una opció", apunta Moëc, "replicar per al RFF l'enfocament utilitzat per al Mecanisme Europeu d'Estabilitat i treure'l del marc legal normal de la UE. Això seria complex, ja que hauria de crear-se una nova institució, i els europeus perdrien l'oportunitat d'enfortir els recursos propis pressupostaris de la UE, i es perdria temps, però no és impossible".
Els analistes de Rabobank també expliquen que aquesta alternativa podria basar-se en un tractat intergovernamental entre tots els Estats membres de la UE, excepte Polònia i Hongria -i possiblement Eslovènia, ja que el país dona suport als altres dos països en els seus reivindicacions-. L'exclusió que França considera seriosament "podria convèncer Varsòvia i Budapest que s'acostessin postures a causa de les seves necessitats de fons de la UE i la seva debilitada posició negociadora", prossegueixen, per tant, "pensem que Polònia i Hongria no tenen l'avantatge en aquesta disputa i haurien d'acceptar qualsevol compromís cosmètic que Berlín els ofereixi", argumenta Moëc per part seva.
Qualsevol altre desenllaç "subratllaria un fracàs de la cooperació de la UE, amb els riscos que això comporta", incideixen des de Rabobank. incloent-hi una hipotètica sortida de Polònia del bloc comunitari, a imatge que protagonitza el Regne Unit, extrem que Varsòvia rebutja per ara, tot i que no descarta del tot ja que, en paraules del seu primer ministre Mateusz Morawiecki, "abandonar el bloc comunitari a vegades beneficia Polònia, a vegades, no".
