Francisco Verdú, que va ser conseller delegat de Bankia en el moment de la sortida a borsa de l'entitat, creu que els clients del banc que van acudir-hi estaven al corrent dels principals riscos de l'operació. "Al tríptic que es lliura als clients queden reflectits els principals riscos", ha assenyalat aquest dimecres.
L'exdirectiu, conegut per ser l'únic que va rebutjar la targeta black, ha començat a declarar en la causa penal que investiga les responsabilitats en la sortida a borsa de Bankia responent a preguntes del fiscal Alejandro Luzón, que substitueix per uns dies la representant del Ministeri Públic encarregada del cas, Carmen Launa, de baixa per malaltia.
En la seva declaració, ha fet referència al tríptic, la documentació que l'entitat lliurava als clients per col·locar-les accions de la sortida a borsa. Tot i que Verdú creu que els riscos hi eren explicats, el Tribunal Suprem va sentenciar que els inversors minoristes havien estat enganyats, raó per la qual Bankia va habilitar un sistema de devolució de les inversions a la qual van poder acollir tots els que haguessin acudit a la sortida a borsa.
Verdú s'ha defensat al·legant que el fullet de l'Oferta Pública de Subscripció (OPS) de Bankia recollia tots els elements necessaris, així com els riscos més importants. "Recull més riscos que altres fullets que conec", ha assenyalat, i ha explicat que aquest tipus de documents no han de recollir totes les "memòries".
L'exdirectiu va signar el fullet, segons ha explicat, per ser el màxim responsable que es trobava a Madrid en aquest moment, quan el president del banc, Rodrigo Rato, es trobava "en la roda internacional d'inversors", que en el sector es coneix com road show.
"Quan jo arribo, el fullet està en esborrany", ha apuntat Verdú, que admet conèixer els comptes que es van incloure en aquest document, els corresponents al primer trimestre de 2011, sobre els quals diu que estaven "beneïts per tants i tants supervisors" . Eren els comptes "més beneïts que hi ha hagut mai", segons ell.
Verdú creu que "no tenir auditoria és crític per a una entitat"
En tot cas, Verdú ha defensat que, quan ell va arribar a l'entitat, la decisió de sortir a borsa ja estava presa (en aquest moment, "el fullet estava en esborrany"), de manera que no es va plantejar que els comptes poguessin no estar ben registrats. Segons ha dit, les "línies vermelles" per seguir endavant havien estat únicament poder captar més de 3.000 milions d'euros amb l'operació i que el preu definitiu de debut no fos un 50% inferior a l'inicialment marcat en la forquilla, que era d'entre 4,4 i 5,05 euros per acció. Bankia va començar a cotitzar al parquet als 3,75 euros per títol i quan es va comunicar aquest import als consellers de l'entitat, aquests "no van mostrar cap alegria", ha reconegut.
Si dimarts José Manuel Fernández Norniella, exconseller de l'entitat, explicava que al consell d'administració es va transmetre que no hi havia cap problema que es comuniquessin els comptes de 2011 a la CNMV sense auditar, aquest dimecres Verdú ha assenyalat que "no tenir auditoria és crític per a una entitat".
En el moment en què el llavors interventor de Bankia, Sergio Durá, i l'exconseller Ángel Acebes van exposar al consell d'administració les raons per les quals Deloitte no va voler signar els comptes de l'exercici 2011 que "no veien dificultats per tenir l'auditoria", versió en la qual Verdú coincideix amb Fernández Norniella.
PLA DE RECAPITALITZACIÓ
Verdú ha confirmat la versió de Rato que Luis de Guindos, per llavors ministre d'Economia, el va obligar a presentar un pla de recapitalització que contemplava sol·licitar al FROB 7.000 milions d'euros sense que ho sabés el Banc d'Espanya. El supervisor "ens exigia més capital", segons l'ex conseller delegat.
L'exdirectiu ha dit desconèixer per què Deloitte estava esperant al reial decret que anava a publicar el Ministeri d'Economia [el conegut com Guindos II] per signar l'auditoria. "Deloitte té un contracte per fer l'auditoria. Si no està d'acord, que la lliuri amb excepcions", ha sentenciat.
"La querella d'UPyD va destrossar la meva carrera professional i la meva vida"
El 25 de maig de 2012 es va publicar una reformulació dels comptes de 2011, que es va decidir dur a terme durant el consell d'administració de nou dies abans, una trobada "llarga, dura i tensa", durant la qual hi va haver "molt debat". En tot cas, segons Verdú, per al Banc d'Espanya "els dos comptes estaven bé".
Verdú va dimitir el 4 de juliol de 2012, dos mesos després que es produís la dimissió de Rato, quan "un partit polític [UPyD] va presentar una querella" que "va destrossar" la seva vida professional i personal. "Estant imputat és difícil que faci la meva carrera", ha lamentat.
A l'actualitat, la carrera de Verdú està centrada en la seva pertinença al comitè de direcció d'una gestora de patrimonis, al consell d'administració d'una empresa d'entreteniment que organitza tornejos medievals als Estats Units ("No es riguin", ha demanat als presents a la sala) i d'un grup hoteler, segons ha explicat.
