L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha acusat Luis de Guindos, ministre d'Economia en el moment de la seva sortida de l'entitat, d'obligar-lo, a esquena del Banc d'Espanya, a presentar un pla de sanejament el maig de 2012 en el qual la entitat sol·licitava al FROB 7.000 milions d'euros. El pla va ser rebutjat i uns dies després Rato va dimitir per petició del Govern.
"Vam fer un pla, vam contractar una entitat [McKinsey] i vam elaborar una situació macroeconòmica caòtica que pogués justificar aquesta petició extraordinària del ministre i en aquesta situació macroeconòmica caòtica ens sortia el que deia aquí [7.000 milions d'euros]", ha assenyalat Rato en resposta a les preguntes del fiscal.
Aquest dilluns s'ha reprès el judici oral del cas Bankia amb l'interrogatori a Rato. Les preguntes les està efectuant Alejandro Luzón, el fiscal en cap Anticorrupció, que substitueix la fiscal del cas, Carmen Launa, absent per malaltia. Rato ha continuat amb Luzón l'enfrontament que mantenia amb Launa, amb algunes interrupcions a les seves preguntes. En un moment donat, Rato ha arribat a ironitzar amb el fiscal en assenyalar que el seu advocat li recomana no discutir amb ell.
Durant l'interrogatori, Rato ha explicat que el segon pla de sanejament que va presentar per a Bankia a principis de maig, addicional al publicat després de l'aprovació del Reial Decret 2/2012, va respondre a una petició del Govern. El Banc d'Espanya no sabia res d'aquest pla fins que es va comunicar al mercat el 4 de maig, segons Rato.
L'expresident de Bankia ha assenyalat que el llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, no li va traslladar la xifra que havia de sol·licitar Bankia al FROB, sinó que només li va demanar una xifra "creïble". "Era una petició de les autoritats polítiques", s’ha defensat Rato, i no del Banc d'Espanya, que va conèixer el pla el mateix 4 de maig.
Rato ha explicat que el Govern va sol·licitar aquest segon pla de sanejament per trobar-se en una situació de "nerviosisme" i "pànic" per "raons perfectament comprensibles". "Se'ns diu que hem de presentar un pla prou cridaner i que generi confiança als mercats", ha afegit.
Enmig d'aquesta situació, l'auditor de l'entitat, Deloitte, es va negar a signar els comptes que Bankia va presentar aquest mateix 4 de maig. Segons ha explicat Rato, el soci de la companyia Franscico Celma va elaborar un esborrany d'informe d'auditoria sense excepcions, però no va arribar a lliurar a l'entitat l'informe definitiu.
"El 20 d'abril havia de donar-nos obligatòriament un informe oficial i no ens el va donar", ha afirmat Rato sobre Celma, a qui acusa de tenir informació sobre un reial decret que el Govern anava a aprovar, i efectivament va aprovar més tard, encara que no va arribar a aplicar-se.
"L'autoritat política ens pressionava i aquest és el motiu pel qual vam elaborar un projecte amb sanejaments extraordinaris que havíem de justificar sense base legal perquè la base legal era el reial decret 2/2012 que ja s'havia complert i el segon Reial decret no havia emès, encara que Celma ens ho havia dit, que en tenia informació", ha assenyalat.
Rato s'ha responsabilitzat d'haver pres la decisió d'enviar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) uns comptes sense auditar el 4 de maig de 2012. "La vaig prendre jo perquè no teníem informe d'auditoria i teníem l'obligació de presentar-les abans del 30 d'abril. Quin remei ens queda? Hem de complir amb la nostra obligació, el que no podem és suplir l'obligació de l'auditor", ha afegit.
