- El context polític llasta el projecte de Barcelona
- Els punts forts: un edifici ja disponible, comptar amb la infraestructura i xarxa per assegurar una transició suau i funcionament immediat
Enmig de la tempesta perfecta desfermada sobre Catalunya i amb un èxode empresarial sense precedents, fruit de la inseguretat jurídica derivada de la imminent declaració d'independència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els governs central i autonòmic es donen una treva. El motiu, fer pinya amb la candidatura de Barcelona com a futura seu de l'Agència del Medicament Europea (EMA per les sigles en anglès).
Amb aquest objectiu, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i representants de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona van defensar aquest dimecres en un acte conjunt a Brussel·les que la Ciutat Comtal és la millor opció com a nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA ), tot i la incertesa creada pel desafiament independentista. L'esdeveniment s'ha celebrat gairebé in extremis, després que s'ajornés a finals de setembre per la imminència del referèndum de l'1 d'octubre.
"L'EMA és un projecte d'unitat, que uneix les tres administracions i creiem que és una bona manera de moure'ns de l'actual debat a Catalunya", ha assegurat Montserrat, durant l'acte de presentació pública de la candidatura, celebrada davant un aforament de mica més d'un centenar de persones, majoritàriament espanyols.
Barcelona competeix amb altres 18 ciutats europees i se situa entre les favorites –junts amb ciutats com Amsterdam, Viena i Copenhaguen-, si s'observen les enquestes als empleats de l'EMA o l'informe de la Comissió Europea que ha avaluat les característiques tècniques de cada candidata.
No obstant això, el context polític llasta el projecte de Barcelona, els punts forts són disposar d'un edifici ja disponible, comptar amb la infraestructura i xarxa per assegurar una transició suau i funcionament immediat després de la mudança quan l'EMA abandoni Londres al març de 2019.
En declaracions a la premsa, la ministra ha assenyalat els esforços del Govern per "tornar a la normalitat democràtica" a Catalunya i donar-li "certesa, seguretat jurídica i estabilitat", per la qual cosa s'ha mostrat convençuda que "no hi ha cap tipus de perill que l'EMA "vagi a Barcelona.
Així, la ministra ha insistit que "junts arribarem més lluny" i que el repte de l'EMA és un projecte amb el qual poden demostrar que "junts estem defensant millor els interessos generals de tots els espanyols".
GENERALITAT: L'EMA ÉS COMPATIBLE AMB L’INDEPENDÈNCIA
També ha assistit el conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín, que en una trobada prèvia amb la premsa ha defensat que Barcelona és "la millor opció" si l'objectiu que es persegueix és "retenir el talent", ja que garantiria la permanència dels professionals actuals, que situen la Ciutat Comtal com un dels seus destins preferits.
Comín ha negat que siguin "incompatibles" el projecte d'acollir l'EMA a Barcelona amb la instauració "d'una república independent"
Quant al dany per a la candidatura de la crisi política oberta a Catalunya, Comín ha negat que siguin "incompatibles" el projecte d'acollir l'EMA a Barcelona amb la instauració "d'una república independent".
Així, el conseller s'ha sumat a les crítiques per l'entrada a la presó dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, als quals ha considerat "presos polítics" d'un estat que fa un "ús il·legítim del dret penal" alhora que ha defensat la bona feina de les tres institucions per defensar la candidatura de Barcelona.
"Sempre hem tingut clar que defensarem la candidatura en qualsevol plaça, circumstància o moment, no pensem abandonar un projecte de tanta importància com aquest, per complexes que seran les circumstàncies", ha reblat Comín.
DISCUSSIÓ DURANT LA CIMERA
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea aprofitaran la cimera que els reuneix aquest dijous i divendres a Brussel·les per discutir breument sobre les candidates a acollir les dues agències que deixaran el Regne Unit el març de 2019 com a molt tard.
Serà la continuació d'una primera "discussió política" a nivell de ministres de la UE celebrada dimarts passat a Luxemburg i durant la qual els 27 es van centrar en els criteris objectius que segons el parer de cadascú haurien de tenir més pes en la selecció.
Amb això, la delegació espanyola va evitar que s'abordés el context polític a Catalunya com a element que pogués desestabilitzar la sòlida candidatura de Barcelona, segons diverses fonts consultades.
Països com Espanya, Països Baixos o Itàlia advoquen per prioritzar que l'oferta escollida asseguri la continuïtat de l'activitat i que el potencial de l'agència pugui ser "maximitzat", punts en què les seves candidates han destacat en l'avaluació realitzada per la Comissió Europea .
De l'altra banda, els països de l'Est i centreeuropeus reclamen que la seu vagi a un dels estats membres que encara no té cap agència (Espanya compta amb 3 organismes de la UE al seu territori) i es respecti així el principi de "disseminació geogràfica".
"No es tracta de repartir-se les agències entre els estats membres, sinó d'assegurar realment que el trasllat es produeix amb èxit i que l'activitat no es veu alterada", advertia un alt diplomàtic sobre el valor de l'equilibri entre països.
En qualsevol cas, la decisió definitiva no arribarà fins al 20 de novembre, quan els Estats membres decideixin mitjançant vot secret les ciutats escollides per acollir l'EMA i l'EBA.
