Per fi, MiFID II! La banca haurà d'oferir un 25% de productes de tercers per cobrar per vendre fons

"No tenim bon 'track record' a l'hora de transposar normes europees a temps", comentava en un esdeveniment d'aquesta setmana un dels pesos pesants de la indústria financera. En el cas de la norma sobre el Mercat de Valors i dels Instruments Financers en adaptació de la Directiva europea coneguda com a MiFID II, aterra al Consell de Ministres a falta de tot just quatre setmanes perquè canviï la manera de funcionar de bancs, gestores i brokers. Tot i que en el seu moment, l'esborrany inicial s'esperava per a juny i es va retardar dos mesos.

No hi ha sorpreses amb aquesta llei. Tal com havia assumit el sector, el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha limitat el cobrament d'incentius a canvi de vendre fons d'inversió per part dels bancs o qualsevol altra entitat -per exemple, plataformes-. És a dir, el que es coneix com retrocessió, i que suposa més d'un 60% de les comissions de gestió que paguen els inversors a les gestores de fons. Un negoci molt lucratiu que MiFID II amenaça de canviar dràsticament.

Si un banc ofereix quatre fons de renda variable europea, almenys un ha de ser d'una gestora aliena al grup. La norma no serà tan dura com havia temut la indústria

En essència, les entitats podran ser assessors independents o no independents. La primeres no podran cobrar retrocessions, sinó que hauran de cobrar explícitament pel seu servei. Per exemple, una comissió només per ser client i, a partir d'aquí, ja s'analitzarà el cas i se li recomanaran productes. En el segon, pel qual optaran els bancs envers la majoria dels seus clients, s'haurà d'oferir almenys un 25% de productes de tercers de la mateixa categoria en l'oferta total. És a dir, si ofereix quatre fons de renda variable europea, almenys un ha de ser d'una gestora aliena al grup, de manera que la norma no serà tan dura com havia temut la indústria. Només d'aquesta manera es considera que "hi ha l'augment de la qualitat del servei". "Si es presten altres serveis d'inversió és necessari incrementar la qualitat de l'assessorament i garantir que s'actua de forma honesta, justa i professional d'acord amb el millor interès del client", resumeix el comunicat d'Economia.

El Govern va rebre 50 documents amb més de 450 observacions de 38 persones o entitats. Entre elles, associacions i bancs que van tractar que Economia incorporés un quart supòsit en què es considerés la xarxa de sucursals del sector financer com un increment en si mateix de la qualitat del servei per poder cobrar retrocessions com fins ara. No obstant això, la banca ha perdut aquesta batalla, encara que en relació amb MiFID II va aconseguir mesos abans una flexibilitat important per formar els seus empleats, una altra de les exigències de la directiva.

Els experts creuen que Espanya ha apostat per la regulació més dura en la venda de fons pel que fa al panorama europeu. Tant, que la CNMV fins i tot ja va advertir que no es podran disfressar retrocessions en dividends quan la gestora sigui del mateix grup que el banc. El sector adverteix que podria haver-hi un encariment de la venda de fons per part dels bancs i plataformes -on es canalitza el 90% de les vendes- i un incentiu a la banca per oferir altres productes sobre els quals hi haurà menys pressió, com els dipòsits.

ENREGISTRAMENT DE TRUCADES

Una altra novetat és que les empreses de serveis d'inversió han de registrar les seves actuacions amb els clients i als mercats on operin. "L'objectiu és poder atendre els possibles requeriments de la CNMV en la seva tasca supervisora ​​o donar resposta adequada a possibles reclamacions de clients", assenyala el Ministeri de Luis de Guindos. D'aquesta manera, MiFID II obliga les entitats a incloure al registre de tots els serveis, activitats i operacions que realitzin les converses telefòniques o comunicacions electròniques que tinguin a veure amb ordres de clients.

El 'gran germà' de la inversió, com assenyalen alguns experts, entrarà en funcionament el 2018. La directiva i l'avantprojecte aborden també la problemàtica dels dipòsits estructurats. És a dir, aquells en què la rendibilitat depèn d'un índex o actiu financer. Les entitats de crèdit que comercialitzen o assessorin sobre aquests productes han de complir amb una sèrie de mesures per assegurar la transparència i la conveniència del client sobre el dipòsit estructurat.

MiFID II exigirà, a més, a les entitats governança de productes per aprovar cada instrument que dissenyin o ofereixin. La meta és que hi hagi una major adequació entre el tipus de producte i el client, per evitar abusos del passat o vehicles venuts a inversors amb perfils de risc diferents. En la mateixa línia de protecció a l'inversor, les entitats que realitzen negociació algorítmica d'alta freqüència -negociació mitjançant algoritme informàtic- d'establir controls de risc i comunicar l'algoritme i el mercat usats.

NOU MERCAT ORGANITZAT

La llei establirà una nova categoria de centre de contractació. És a dir, un sistema organitzat de contractació que serà multilateral i no regulat, i en el qual interactuen els diversos interessos de compra i de venda de bons i obligacions, titulitzacions, drets d'emissió o derivats de múltiples tercers per donar lloc a contractes. La categoria té com a meta canalitzar gran part de les operacions d'aquests actius que es realitzen 'over the counter' (OTC, fora d'un mercat organitzat, amb dues contraparts posant-se d'acord) cap a un mercat organitzat, "una cosa que es considera desitjable des del punt de vista de l'estabilitat financera”, diu Economia.

Així mateix, s'incideix als mercats de finançament de pimes. Els gestors d'un sistema multilateral de negociació podran sol·licitar el seu registre com a mercat de pime en expansió només si almenys el 50% dels emissors dels instruments financers que siguin admesos a negociació al sistema siguin aquest tipus d'empreses.