L'Argentina continua negociant amb els seus creditors a contrarellotge per aconseguir reestructurar el seu deute, després d'haver entrat en 'default' divendres passat per l'impagament de 503 milions de dòlars d'interessos de tres bons. Sembla que de moment hi ha certa tranquil·litat, ja que es descompta que tard o d'hora hi haurà acord, encara que les postures del país i dels seus bonistes estan bastant allunyades. Els creditors, de fet, volen garanties que recuperaran, almenys, el 55%-60%.
Aquesta és una de les condicions que han posat sobre la taula al president argentí, Alberto Fernández. Ja han lliurat contrapropostes per reestructurar els 66.238 de dòlars de deute extern del país. Busquen, a més de garanties que recuperaran part dels diners, que l'Argentina es comprometi també a pagar els interessos acumulats i que es redueixi el 'període de gràcia'.
La negociació es mantindrà fins al dimarts 2 de juny, segons va anunciar la Casa Rosada, encara que els experts descompten l'acord. "El default de l'Argentina està en línia amb les expectatives. No obstant això, el Govern i els tres comitès de tenidors de bons continuen negociant en un esforç per arribar a un acord. El nostre escenari base és que l'acord s'aconseguirà, encara que podria portar algun temps", diu Edwin Gutiérrez, cap de deute sobirà de mercats emergents d'Aberdeen Standard Investments.
Noticia relacionada
Per part seva, Eirini Tsekeridou, analista de renda fixa de Julius Baer, apunta que "la continuació de les discussions és un pas en la direcció correcta i esperem que totes dues parts finalment suavitzin la seva postura per arribar a un acord durant les pròximes setmanes". Aquest expert, a més, confia en l'acostament i descarta que els creditors vulguin posar en més destrets a l'Argentina anant als tribunals.
"Els tenidors de bons tindran la possibilitat de demanar l'acceleració dels seus bons, encara que mentre continuïn les negociacions és probable que s'abstinguin d'aquesta acció, sempre que esperin que s'arribi a un acord", apunta Tsekeridou. L'acceleració és un dret que tenen els creditors d'exigir en els tribunals que, després d'un impagament, el Govern pagui no sols els diners que no va abonar en data, sinó tots els pagaments futurs que estiguin inclosos en aquest títol públic.
Encara que a Julius Baer confien que els creditors no facin aquest pas. Enmig de la pandèmia de coronavirus, que ha incrementat encara més si cap els problemes de l'Argentina, és poc probable que els bonistes vulguin entrar en una batalla legal. I és que l'acceleració requeriria "el consentiment del 25% dels tenidors de bons", encara que pot ser revertida en un termini de 60 dies amb la "renúncia dels tenidors del 50% del deute o si l'Argentina paga els cupons vençuts", recorda Tsekeridou.
L'ARGENTINA, LA MÉS CASTIGADA PER LA COVID
El Govern d'Alberto Fernandez ha intentat treure dramatisme a la situació assenyalant que és una cosa anecdòtica" i que només es tracta d'un "default tou". És a dir, donant a entendre que aquesta situació és temporal i que d'aquí a una mica hi haurà un acord per a la reestructuració del deute. Però el problema és que s'ha creat un precedent, i si els impagaments tornen a estar a l'ordre del dia a l'Argentina, això suposarà un dur cop per a la reputació del país en els mercats financers en un moment més que delicat.
I és que un estudi realitzat per la consultora Invecq revela que l'economia argentina serà la més castigada de tota Sud-amèrica per la crisi de la Covid-19. "Una quarantena de les més dures de la regió i el món aplicada sobre una economia ja feble i sense acompanyament fort de programes de suport per preservar la capacitat productiva per a la sortida. Aquests elements permeten pensar que, quan el coronavirus sigui història, l'economia més castigada de la regió molt probablement serà l'economia argentina", diu.
Així mateix, l'informe no deixa lloc a dubtes, i diu que l'actual recessió serà més profunda que la de 2001/2002.
