L'OCDE ha revisat a la baixa les previsions de creixement de cara al pròxim any per a la majoria de les principals economies del món. "El creixement econòmic mundial segueix sent forta, però ha superat el seu nivell màxim recent i s'enfronta a riscos en augment", assegura.
Entre aquests riscos assenyala l'augment de les tensions comercials i l'enduriment de les condicions financeres, segons l'últim panorama econòmic de l'OCDE. "Els conflictes comercials i la incertesa política s'estan sumant a les dificultats als quals enfronten els governs per garantir que el creixement econòmic segueixi sent fort, sostenible i inclusiu", ha dit el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría.
Ara s'espera que el PIB global s'expandeixi en un 3,5% el 2019, en comparació amb el pronòstic del 3,7% en les perspectives de maig passat i en un 3,5% el 2020. El panorama més inestable el 2019 reflecteix el deteriorament de les perspectives, principalment en mercats emergents com Turquia, Argentina i Brasil, mentre que la major desacceleració el 2020 és més un reflex de l'evolució de les economies avançades, ja que el comerç més lent i el menor suport fiscal i monetari passen factura, expliquen.
Pel que fa a Espanya, va revisar a la baixa en dues dècimes el creixement per a aquest any, del 2,8% al 2,6%, respecte a les seves estimacions del passat maig, en línia amb les últimes previsions realitzades pel Govern espanyol. També va rebaixar en dues dècimes (del 2,4% al 2,2%) les seves estimacions per a 2019, mentre que va augurar que aquesta moderació del creixement continuarà el 2020, durant el qual preveu un 1,9%.
La revisió de l'OCDE segueix deixant, malgrat tot, Espanya com una de les principals locomotores de la zona euro, ja que en el conjunt de països de la moneda única el Producte Interior Brut (PIB) creixerà un 1,9% aquest any, un 1,8% el següent i un 1,6% el 2020.
La major desacceleració el 2020 és més un reflex de l'evolució de les economies avançades
En molts països, la desocupació està en mínims històrics i l'escassetat de mà d'obra està començant a sorgir. A més, el creixement del comerç i la inversió han disminuït a causa dels augments d'aranzels. Per la seva banda, els tipus d'interès més alts i l'apreciació del dòlar nord-americà han provocat una sortida de capital de les economies emergents i estan debilitant les seves monedes. L'estímul monetari i fiscal s'està retirant progressivament a l'àrea de l'OCDE.
L'organisme considera que, amb els tipus d'interès molt baixos en molts països, especialment a la zona euro, i amb els nivells històricament alts de deute respecte al PIB (tant públics com privats), "el marge de maniobra dels responsables de les polítiques en cas d'una desacceleració mundial més marcada és limitat". "Aquesta acció s'ha de centrar en mesures favorables al creixement, com la inversió en infraestructura física i digital i orientar la despesa de consum més cap als menys afavorits".
"A l'actualitat, hi ha pocs indicis que la desacceleració sigui més severa del projectat, però els riscos són prou alts com per donar l'alarma i preparar-se per qualsevol tempesta futura. Serà necessària la cooperació en política fiscal a nivell mundial i de l’euro". I això "també implica respondre a les preocupacions de la gent sobre la manca de millores als salaris, els nivells de vida i les oportunitats. Promoure la competència per millorar la dinàmica empresarial pot ajudar a augmentar la posició de negociació dels treballadors i reduir els preus per als consumidors", assegura l'economista en cap de l'OCDE, Laurence Boone.
LES PREVISIONS DE BRUSSEL·LES, FMI I OCDE, EN LÍNIA AMB EL GOVERN
La ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, ha afirmat que les previsions que publiquen la Comissió Europea, l'FMI i l'OCDE estan "alineades amb les del Govern" i veu un "signe molt positiu de confiança" per part de Brussel·les en valorar el pla pressupostari, la credibilitat del qual és "altíssima", sense haver enviat encara el projecte pressupostari.
Així mateix, ha destacat que les dades reflecteixen que els diferents organismes preveuen un creixement "robust" el 2019, al costat d'una reducció del dèficit públic i el deute públic.
Calviño ha afegit que aquests organismes recomanen a Espanya que redueixi el deute públic, cosa que és "incompatible" amb la baixada d'impostos que proposen alguns grups, i ha subratllat que Espanya sortirà l'any que ve del braç correctiu del Pacte d'Estabilitat i Creixement amb Brussel·les, les normes del qual són "més exigents" respecte a l'ajust estructural.
