Li queda recorregut al petroli si l'OPEP s'estén les retallades aquest dijous?

Des que va arrencar maig, el petroli està cotitzant aquesta possibilitat ja que, al marge que l'Aràbia Saudita i Rússia es pronunciessin a favor d'estendre les retallades dilluns passat, la veritat és que el consens de mercat sembla que no veu altra opció possible per l'OPEP si vol que els preus tendeixin a estabilitzar-se, cosa que no ha aconseguit per ara davant l'increment de la producció per part dels 'frackers' americans. De fet, la suposada 'guerra' entre l'OPEP i els productors de cru d'esquist americà ha passat a ser el gran 'assumpte' al voltant del petroli aquest 2017 i les dades setmanals d'inventaris que es publiquen a l'altra banda de l'Atlàntic se segueixen amb més atenció que mai i s'estan convertint en un condicionant clau per al preu del cru.

La pregunta ara és si, després d'una pujada de l’11% des que va arrencar maig, el petroli ja ha descomptat la decisió de l'OPEP de dijous que ve o si, per contra, li queda recorregut a l'alça

DESCOMPTAT O NO DESCOMPTAT

La pregunta ara és si, després d'aquesta pujada de l’11% des que va començar maig, el petroli ja ha descomptat la decisió de l'OPEP de dijous o si, per contra, li queda recorregut a l'alça. L'any passat, el cru va reaccionar amb fortes revaloracions (del voltant del 10%) el 30 de novembre, dia en què es va confirmar una retallada de producció per part del càrtel que, d'altra banda, ja es venia anticipant. Per tant, pensar en una pujada addicional dijous no és descartable tenint en compte, a més, que la cotització del cru es caracteritza per reaccionar amb considerable brusquedat a les notícies puntuals que es van generant, ja sigui per bé o per mal.

Tornar a veure el cru en nivells de 58 dòlars que es van registrar a principis d'aquest any -màxims des de juliol de 2015-, quan es va posar en marxa la retallada acordat al novembre, no és desgavellat i és una opció que estudien els experts, encara que un altre assumpte és determinar quant trigarà a assolir aquests nivells. Els analistes de Jefferies veuen el barril Brent en 59 dòlars durant la segona part de 2017. Això sí, encara que la seva estimació continua sent alcista, l'han reduït des dels 61 dòlars que preveien anteriorment. També han retallat les seves previsions pel preu del cru per 2018 (de 72 dòlars el barril a 64 dòlars) i per 2019 i 2010 (fins a 67 i 70 dòlars el barril des de 85 dòlars, respectivament). Bank of America, per la seva banda, també ha reduït la seva previsió per al Brent, a un preu mitjà de 54 dòlars el 2017 des dels 61 dòlars previs (i a 56 dòlars el 2018 des dels 65 dòlars anteriors).

"De prendre la decisió (d'estendre les retallades), és probablement veure un cert repunt en la cotització del cru, ja que és difícil que el mercat descompti completament una acció de l'OPEP, ja que es tracta d'un organisme al qual sempre li ha costat prendre accions en conjunt", assenyala Borja Gómez, director d'anàlisi d'Inverseguros-Dunes Capital. Segons l'opinió de Gómez, però, hi ha tres elements que "juguen en contra" d'un ral·li prolongat de la matèria primera: la limitada capacitat efectiva que té, a dia d'avui, l'OPEP per moure el preu del petroli; la debilitat econòmica global, que afecta directament la demanda (segons l'últim informe de l'Agència Internacional de l'Energia, el creixement de la demanda mundial està a punt de caure per segon any consecutiu com a resultat de les moderades guanys) i el 'fracking' que "té la capacitat de fer d’estabilitzador automàtic del preu del cru".

"Si s'observa una forta escalada del cost fins a nivells a l'entorn dels 60 dòlars, començarem a veure com aquesta activitat ('fracking') tornarà a guanyar un notable protagonisme, incrementant novament la producció i portant a baix el preu del petroli novament", adverteixen els experts d'Inverseguros-Dunes Capital.

Hi ha tres elements que "juguen en contra" d'un ral·li prolongat del cru: la pèrdua de força de l'OPEP, la debilitat de la demanda mundial i el 'fracking', segons Inverseguros

Des de Citi tampoc descarten un repunt en el preu del cru si s'estenen les retallades, però també seria limitat i aconseguiria la part alta de l'interval en el qual es va movent (55-60 dòlars). Per la seva banda, Juan José Fernández-Figares, director d'anàlisi de Link Securities, apel·la als inventaris perquè, de veritat, es vegi un augment en el preu del cru. "Fins que no hi hagi dades convincents que els inventaris s'estan reduint, apropant al seu nivell mitjà dels últims cinc mesos, serà complicat que repunti molt més enllà. En principi, esperem que es mogui en un rang d'entre 45 i 55 dòlars per barril fins a finals d'any", apunta Fernández-Figares.

Pel que fa a la reunió d'aquest dijous, el consens espera una extensió de les retallades en nou mesos més i que es mantingui la quantitat actual d'1,8 milions de barrils diaris menys. "L'esforç ho estan fent pocs països i no pensem que aquests estiguin disposats a anar més enllà d'aquesta xifra", afegeixen des de Link.

I SI LES COSES ES TORCEN?

El mercat dóna per fet un acord de l'OPEP però, com apunta Gómez, l'organisme no es caracteritza per prendre decisions conjuntament i podria haver 'ensurts' si s'intensifiquen les tensions entre l'Aràbia Saudita i altres membres clau del càrtel.

"Estic d'acord que hi ha un consens, però una de les lliçons que hem après sobre el comportament de l'Aràbia Saudita al llarg dels anys és la seva estratègia per no actuar de manera unilateral", va reconèixer a MarketWatch Bassam Fattouh, director de l'Oxford Institute for Energy Studies. "Crec que no hem de subestimar aquesta idea que l’Aràbia Saudita no actuarà sola. Si, per alguna raó, no són capaços (els membres de l'OPEP) de construir aquest consens, llavors, bàsicament, podríem veure un canvi", ha recalcat.

L'acord assolit al novembre entre els membres de l'OPEP i el que es va tancar posteriorment entre aquests i la resta de grans productors 'no-OPEP' (Rússia inclosa), es va negociar durant un llarg període i no va ser fàcil de segellar. Això es va deure, en gran mesura, al fet que l'Aràbia Saudita i l'Iran no aconseguien arribar a un pacte sobre com implementar les retallades en la producció. Iran insistia en el seu 'dret' d’incrementar la producció després de l'aixecament de les sancions imposades al país pels Estats Units al gener de 2016, mentre que els saudites sostenien que tots els membres necessitaven signar l'acord.