L'euro supera els 1,20 dòlars mentre el 'bitllet verd' pateix després del llançament d'un míssil per Corea del Nord

Sobre l'optimisme entorn de la divisa comunitària també han influït els fonamentals. En concret, la dada de la confiança del consumidor a Alemanya de setembre, ha escalat a màxims de gairebé 16 anys, després d'avançar una dècima fins als 10,9 punts, no vistos des d'octubre de 2001.

No obstant això, el nou desafiament de Corea del Nord "és la gran història que domina el mercat i que pesa sobre el dòlar, que ha ampliat les pèrdues amb què ha arrencat la setmana contra la majoria de divises", assenyala Kathy Lien, fundadora de BK Asset Management. L'aversió al risc s'ha apoderat dels inversors, mentre es preparen per a les repercussions que el president dels EUA, Donald Trump, pugui dictaminar per a Corea del Nord.

De moment, el primer ministre del Japó, Shinzo Abe, i el president dels Estats Units han arribat a un acord per augmentar la pressió sobre el règim de Kim Jong-un. Durant la conversa telefònica entre els dos dirigents, Trump ha assegurat que els Estats Units "està al 100 per cent amb el Japó" i ha reiterat que l'Exèrcit nipó compta amb el compromís de Washington, segons ha recollit l'agència de notícies Yonhap.

En aquest escenari, el ien s'ha beneficiat de nou del seu paper d'actiu refugi i s'ha apreciat fins al seu millor canvi des del 20 d'abril, per sobre dels 108,500 unitats contra el dòlar, des d'on ha cedit posicions fins als 108,750 iens . El franc suís, per la seva banda, l'altra moneda que gaudeix d'estatus de 'safe haven', s'ha impulsat fins a màxims d'un mes i es canvia per sota dels 0,9500 francs contra la moneda dels EUA. L'índex del dòlar, que mesura l'acompliment de la moneda contra una cistella de sis rivals es manté estable als 92,270 punts, després de caure fins al seu pitjor nivell des de maig de 2016, als 92,137 punts.

De tornada a l'euro, la moneda comunitària s'ha replegat un 0,6% enfront del ien, fins als voltants de les 129,600 unitats, des del màxim de tres setmanes arribat hores abans, gairebé als 131,00 iens per euro. Però ha renovat el seu envit i ha arribat a canviar-se per sobre dels 130,800 iens per euro. D'altra banda, la moneda comuna europea també es reforça en el seu encreuament enfront de la lliura esterlina, canviant-se per 0,9286 lliures, en màxims des del 7 d'octubre del 2016.

L'OBJECTIU, ALS 1,27 DÒLARS

Històricament, els 1,25 dòlars estan a mig camí entre el màxim de 2008, als 1,6038 dòlars i el mínim d'inicis d'any, als 1,0352 dòlars

Però el que interessa ara mateix als analistes és saber què passarà amb la moneda comunitària un cop trencats els 1,20 dòlars, el seu millor canvi des d'inicis de gener de 2015. O el que és el mateix, des del moment en què la 'moneda única' estava ja reculant, des dels gairebé 1,40 dòlars que va fregar el maig de 2014, perquè el mercat estava descomptant que el BCE llançaria el seu programa d'expansió quantitativa (QE), cosa que acabaria anunciant el 22 de gener de 2015.

Després del recent avanç, l'euro/dòlar s'ha revalorat un 14,4% aquest any i un 16,4% des del mínim dels 1,0339 dòlars registrat al gener de 2017.

Segons José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, "hi ha la possibilitat que l'encreuament acabi buscant, amb les seves lògiques correccions intermèdies, la zona de resistència dels 1,27 dòlars aproximadament (la part superior del canal baixista)".

Kathy Lien, per la seva banda, avisa que en aquest camí, l'euro/dòlar trobarà almenys dues resistències importants que caldrà superar. La primera, als 1,22 dòlars, tot i que reconeix l'analista que tècnicament el que importa està als 1,25 dòlars. "Històricament, aquest preu està a mig camí entre el màxim de 2008, als 1,6038 dòlars i el mínim d'inicis d'any als 1,0339 dòlars", recorda la fundadora de BK Asset Management.

La directora de la companyia d'inversió de Nova York matisa que el valor mitjà del dòlar dels últims cinc anys està al voltant dels 1,21 dòlars, de manera que els 1,25 dòlars no representen una sobreapreciació excessiva per a la moneda compartida.

DRAGHI TÉ LA PARAULA

Però els experts coincideixen que només un home té el poder de permetre que l'euro perllongui el seu ral·li. El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, el mateix que ha donat ales a la divisa europea després d'evitar esmentar la fortalesa de la moneda durant el recent simposi de banquers centrals de Jackson Hole, pot dinamitar l'escalada de la divisa comunitària.

Segons Lien, llevat que l'italià o, fent aquest poder més extensiu, algun altre membre del supervisor monetari doni un pas endavant i expressi preocupació pel furor de l'euro, "la moneda té les benediccions del BCE per seguir operant amb una marcada tendència alcista, almenys fins al 7 de setembre, quan el banc central protagonitzarà el seu conclave mensual".

La moneda té les benediccions del BCE per seguir operant amb una marcada tendència alcista, almenys fins el 7 de setembre

L'anunci que espera el mercat està pràcticament descomptat en el preu de la divisa, que no serà altre que el calendari mitjançant el qual el regulador monetari pretén retirar els estímuls monetaris. Han estat dos bilions d'euros des de 2015, la suma de diners que el BCE ha creat en la seva 'impressora' mitjançant la compra d'actius al mercat durant més de dos anys.

David Pina, analista col·laborador d’ActivTrades, creu que l'auge de l'euro mostra que "Draghi començarà a reduir de forma progressiva l'actual programa de flexibilització quantitativa a partir del 2018". Daniel Marbre Sants, Sales Trader d'Orey Financial, per la seva banda, indica que és l'apreciació de la moneda que obliga el banc central a actuar, ja que "com reflecteixen les últimes dades, està minvant la inflació, que es va contraure lleugerament al juny i juliol, ja que l'apreciació de l'euro fa que les importacions siguin més barates pressionant així els preus". Tant és així que gairebé tots els experts consultats per Bolsamanía aposten que anunciarà algun tipus de retallada durant alguna de les reunions que queden durant l'any, "però la col·locació de fons seguirà fins ben entrat 2018", opina Adrián Aquaro, fundador de Trader College.

Menys unanimitat mostren els experts pel que fa a la forma que ha d'adoptar el procés de normalització monetària del BCE. En Orey Financial creuen que "el BCE hauria d'anar seguint els passos de la Reserva Federal Americana, és a dir, anar reduint el volum de compra d'actius (QE), o bé anar "recalibrant" de manera periòdica, com ja va anunciar al desembre passat, el programa de compres, perquè posteriorment pogués plantejar un augment en els tipus d'interès". "Tot això en sintonia amb l'evolució que mostrin les xifres macroeconòmiques, de manera transparent i amb una política de comunicació sòlida, per no provocar sorpreses als mercats", indica Daniel Marbre.

No obstant això, Manuel Ortiz-Olave, cap d'analistes de Monex Europe a Espanya reconeix que els passos que seguirà el BCE són "una gran incògnita" però, es mostra segur que "no serà igual que als EUA perquè hi ha molts països a la zona euro, cadascú amb pesos ponderats diferents en el total del balanç del BCE".

Així, assenyala, és possible que el banc central "comenci amb els actius alemanys, perquè Alemanya té més capacitat d'aguantar un augment dels seus tipus a causa del superàvit per compte corrent actual. En canvi, països com Portugal, Espanya o Itàlia podrien sortir molt malparats si els tipus d'interès augmentessin". "A més, cal tenir en compte que el BCE també compra deute corporatiu, cosa que la Fed no ha fet. Per tant, és força difícil intentar anticipar quin serà el mètode triat pel regulador europeu", afegeix Ortiz-Olave.