L'huracà proteccionista que castiga Europa no té el seu origen en l'accés de Donald Trump a la Casa Blanca. El bloc comunitari i Espanya han patit restriccions al seu comerç des de fa dècades mitjançant mesures menys evidents que els aranzels que tanta repercussió han generat durant els últims mesos. El seu cost a les empreses nacionals puja als 9.000 milions d'euros entre 2009 i 2013, segons el Banc d'Espanya (BdE).
Al seu últim informe de juny, l'organisme presidit per Pablo Hernández de Cos va mantenir les tensions comercials entre Europa i els Estats Units com un dels factors de risc més evidents per a l'economia espanyola. Unes amenaces per part de l'Administració nord-americana que es van fer efectives el passat 31 de maig i que van oficialitzar un aranzel del 25% a les importacions d'acer i del 10% a les d'alumini procedents de la Unió Europea (UE). "Les conseqüències sobre el comerç i l'activitat econòmica podrien arribar a ser molt severes si la mesura desencadena successives rondes de mesures de represàlia mútua entre els diferents països afectats", afirma el document.
No obstant això, el BdE se centra en aquest nou informe en un tipus de polítiques proteccionistes "la utilització de les quals és menys transparent i que han estat objecte d'un volum menor d'anàlisi en la literatura econòmica". En concret, mesures no aranzelàries com ajudes financeres a la indústria nacional, la introducció de condicions en els projectes de licitació pública que limiti l'activitat de competidors estrangers o l'exigència de requisits fitosanitaris que hagin de complir els productes importats en són alguns exemples.
Des de 2009, els Estats Units ha imposat a Espanya un total de 546 mesures restrictives d'aquesta naturalesa, xifra molt superior a les barreres no aranzelàries imposades per altres 'aliats' comercials als productes nacionals. Per exemple, un altre dels protagonistes de l’inquietant tensió comercial actual, la Xina, ha implementat durant aquest mateix període 131 mesures que afecten les exportacions espanyoles. De fet, el país nord-americà ha estat, amb diferència, la regió que major nombre de mesures d'aquest origen s'ha posat en pràctica durant l'última dècada amb un total de 1.400 restriccions. Índia recull el segon lloc amb 800, seguida de Rússia amb 600 i Brasil, amb 500. Espanya amb prou feines ha respost amb 300.
UN COST DE 9.000 MILIONS D'EUROS
L'últim estudi de l'organisme assegura que el creixement de les exportacions destinades al país que imposa la barrera no aranzelària "és 3,1 punts percentuals inferior al de les exportacions de la mateixa empresa i el mateix producte destinats a la resta de països". De fet, el document assegura que "el creixement anual agregat de les exportacions espanyoles en termes nominals entre 2009 i 2013 podria haver estat al voltant del 14%, enfront de l’11% observat".
D'aquesta manera, cada any el valor de les exportacions nacionals podria haver ascendit gairebé 1 punt, cosa que puja gairebé 9.000 milions d'euros per a les nostres empreses.
No obstant això, el BdE assegura que els recents acords comercials que s'han assolit a la UE "tendeixen a promoure la reducció tant de les barreres no aranzelàries com del comerç de béns i serveis", encara que reconeix que el problema no es troba entre els membres del bloc europeu, sinó que procedeix de l'altre costat de l'Atlàntic.
