El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimarts la jurisprudència utilitzada pel Tribunal Suprem en matèria d'execucions hipotecàries, que permet continuar amb un desnonament si se substitueix una clàusula abusiva que contemplava l'inici amb un sol impagament per una altra que eleva el nombre mínim de quotes impagades.
La Gran Sala del tribunal amb seu a Luxemburg ha corregit d'aquesta forma les conclusions de l'advocat general del TJUE Maciej Szpunar, que el setembre opinava que la Justícia europea havia de declarar il·legal la doctrina del TS per continuar amb un desnonament tot i que el contracte hipotecari comptava amb una clàusula abusiva de venciment anticipat.
El TJUE resol així les qüestions elevades pel mateix Suprem i pel jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona sobre dos casos que s'enfronten a Abanca i Bankia amb clients amb els quals havia signat préstecs de garantia hipotecària.
En el primer, el préstec consistia en un import de 100.000 euros que havien de ser retornats en un termini de 30 anys. La clàusula de venciment anticipat permetia a Abanca donar per vençut el préstec i exigir el pagament de tot el deute pendent, les despeses i els interessos ordinaris i de demora en cas d'impagament d'una sola quota mensual. Els tribunals espanyols van confirmar el caràcter abusiu d'aquesta clàusula.
En el segon, Bankia va subscriure amb dos clients un contracte de préstec per un període de 37 anys. La clàusula de venciment anticipat donava la possibilitat a l'entitat financera de donar per vençut el préstec, en cas de falta de pagament al seu venciment d'un, diversos o tots els terminis. Bankia va iniciar l'execució hipotecària després de l'impagament de 36 mensualitats, però el jutjat de primera instància va declarar el caràcter abusiu de la clàusula de venciment.
En les seves conclusions, l'advocat general va recomanar al TJUE que en la seva sentència declarés contrària al Dret de la UE la jurisprudència del Suprem en matèria d'execucions hipotecàries. Segons aquesta doctrina, quan una clàusula de venciment anticipat era declarada com abusiva, és possible substituir-la per l'article 693, apartat 2, de la Llei d'Enjudiciament civil.
Quan es van signar aquests contractes, aquest article establia que "podrà reclamar la totalitat del que es deu per capital i per interessos si s'ha convingut el venciment total en cas de manca de pagament d’almenys tres terminis mensuals" d'impagament.
La decisió d'aquest dimarts, per contra, estableix que la legislació europea s'oposa que una clàusula de venciment anticipat d'un contracte de préstec hipotecari declarada abusiva "sigui conservada parcialment mitjançant la supressió dels elements que la fan abusiva".
Però a continuació avala que un jutge nacional "posi remei" a la nul·litat de la clàusula "substituint" per una disposició de la legislació nacional "sempre que el contracte de préstec hipotecari en qüestió no pugui subsistir en cas de supressió de l'esmentada clàusula abusiva i l'anul·lació del contracte en el seu conjunt exposi el consumidor a conseqüències especialment perjudicials".
Segons l'opinió de la gran sala del TJUE, la substitució d'una clàusula abusiva per una disposició supletòria del Dret Nacional està "plenament justificada" a la llum de la normativa comunitària.
El tribunal de Luxemburg explica que, si no es permetés la substitució d'una clàusula abusiva per una altra disposició i s'obligués al jutge a anul·lar el contracte en la seva totalitat, el consumidor "podria quedar exposat a conseqüències especialment perjudicials, de manera que el caràcter dissuasiu derivat de l'anul·lació del contracte podria frustrar-se".
"Tal anul·lació tindria en principi l'efecte de fer immediatament exigible el pagament de l'import del préstec pendent de devolució, en una quantia que pot excedir la capacitat econòmica del consumidor, i per aquesta raó penalitzaria a aquest més que al prestador, a qui, com a conseqüència, no es dissuadiria d'inserir clàusules d'aquest tipus als contractes que ofereixi", apunta la sentència.
El TJUE assenyala, en qualsevol cas, que correspon als tribunals nacionals la tasca d'examinar si l'anul·lació de les hipoteques "exposaria els consumidors en qüestió a conseqüències especialment perjudicials".