Els preus se suavitzen a la zona euro i la inflació torna a baixar. Al gener, l'Índex de Preus de Consum (IPC) va baixar fins al 8,5%, enfront del 9,2% del desembre, segons l'estimació preliminar publicada per Eurostat, l'oficina estadística comunitària. Tot i això, la inflació subjacent segueix disparada.
Així, excloent-ne del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, la taxa d'inflació subjacent es manté en el màxim històric del 5,56tñp`62%. Deixant fora únicament l'impacte de l'energia, la taxa puja una dècima respecte al desembre i es col·loca al 7,3%.
Pel que fa a l'IPC general, es modera per tercer mes consecutiu, situant-se en el nivell més baix des de maig de 2022.
Per components, l'energia representa la taxa anual més alta al gener (17,2%, enfront del 25,5% del desembre), seguida dels aliments, l'alcohol i el tabac (14,1%, enfront del 13,8 % de desembre), els béns industrials no energètics (6,9%, enfront del 6,4% de desembre) i els serveis (4,2%, enfront del 4,4% de desembre).
Per països, Espanya juntament amb Luxemburg registren les taxes d'inflació menys intenses (5,8%), seguits de Malta (6,7%) i Xipre (6,8%). Per contra, els majors increments de preus es donen a Letònia (21,6%), Estònia (18,8%) i Lituània (18,4%). Fins a set economies de la zona euro presenten taxes d'inflació de doble dígit.
Eurostat destaca que les dades preliminars del gener no han comptat amb les xifres d'Alemanya "a causa de problemes tècnics de processament de dades" que han fet que "la informació corresponent al gener del 2023 no estigués disponible a temps per a la seva publicació a Alemanya". Una cosa important que cal tenir en compte, ja que el país alemany és la principal economia de la regió i la de més pes.
"Creiem que les dades confirmen que la inflació general va assolir el nivell màxim al quart trimestre de l'any passat i continuarà disminuint al llarg del 2023 a causa dels efectes de base favorables i els preus més baixos del gas i l'energia. A més, les intervencions governamentals destinades a protegir les llars de l'encariment de la factura energètica també contribuiran a la desinflació", asseguren els analistes d'Oxford Economics.
Tot i això, creuen que "com l'atenció del Banc Central Europeu (BCE) s'està desviant gradualment de la mesura principal cap a la inflació subjacent, les caigudes de la inflació general faran poc per frenar el discurs de línia dura del banc central, almenys a curt termini". Per tant, calculen que el BCE apujarà els tipus d'interès 50 punts bàsics aquest mes i el proper, "amb el risc d'una altra pujada de 25 punts bàsics al maig si les pressions inflacionistes no es moderen com esperem".
Per als economistes de DWS “és bon senyal que la inflació a la zona euro s'alenteixi. Però aquesta variació s'ha degut principalment a la baixada dels preus de l'energia. Els preus dels aliments han continuat pujant, reforçant la sensació entre els consumidors en particular que tot és cada vegada més car. A més, encara que la taxa subjacent es va mantenir sense canvis, han continuat augmentant els preus dels béns de consum durador”.
En aquest context, esperen una pujada dels tipus d'interès oficials de 50 punts bàsics a la reunió del BCE d'aquest dijous, "amb la perspectiva clara que es produeixin noves pujades".
