BBVA Research adverteix que la incertesa continua "elevada" després de la moció de censura a Espanya i la formació de govern a Catalunya, de manera que creu que les advertències sobre la política econòmica realitzada des del quart trimestre de 2017 podrien restar entre dues dècimes i cinc dècimes al creixement del consum i del PIB el 2018 i 2019. No obstant això, manté la seva previsió de creixement al 2,9% per a aquest any i al 2,5% per 2019.
Així figura a l'informe 'Situació Consum' corresponent al primer semestre de l'any i elaborat pel servei d'estudis de l'entitat, en què estima aquest impacte derivat de la incertesa, malgrat haver-se moderat respecte al màxim històric assolit a principis de octubre de 2017, amb la celebració del referèndum d'independència a Catalunya.
Segons BBVA Research, continuen existint alguns riscos per a l'avanç de l'activitat i l'ocupació. Pel seu potencial impacte per al consum, a nivell domèstic destaca la incertesa sobre la política econòmica i la possible aparició de pressions salarials durant els propers anys.
Tot i això, assenyala que, cap endavant, els fonaments de l'economia espanyola "avalen la continuïtat de la seva expansió, encara que es mantenen les expectatives de desacceleració durant el present bienni". Això es deu a la moderació de l'impuls fins ara proporcionat per la política monetària expansiva i els baixos preus del petroli, l'esgotament de la demanda domèstica embassada i la major incertesa sobre la política econòmica des de mitjans del passat any.
En qualsevol cas, assenyala que la informació disponible mostra que, després de créixer el 0,7% durant el primer trimestre, l'economia espanyola hauria avançat al voltant del 0,8% durant el segon, pel bon comportament de la demanda domèstica, mentre que l'externa mostra alguns "símptomes de debilitat" que, en particular, afecten les exportacions de béns
De fet, manté la seva previsió en augurar que el creixement de l'economia arribaria al 2,9% el 2018 i al 2,5% el 2019. La demanda interna continuaria sent el principal suport del creixement durant el bienni (2,6 punts percentuals de mitjana).
En canvi, la contribució de la demanda externa neta al creixement seria limitada (una dècima de mitjana), ja que l'augment de les exportacions totals es veuria pràcticament compensat pel de les importacions. Si es compleix aquest escenari, l'avanç de l'activitat seria suficient per crear al voltant de 900.000 llocs de treball en el conjunt dels dos anys i situar la taxa d'atur per sota del 14% el 2019.
LA BAIXADA DE L'IRPF COMPENSARÀ LA INFLACIÓ PER L’ALÇA DEL PETROLI
En aquest context, BBVA Research assenyala que les perspectives del consum privat són positives, de manera que preveu que el creixement de la despesa de les llars repunti fins al 2,6% el 2018 i s'alenteixi fins al 2,1% el 2019. "Els fonaments del consum continuarien mostrant signes de fortalesa", subratlla.
Tot i el repunt de la inflació, provocat per l'augment del preu del petroli, creu que l'avanç de la renda disponible real superaria el 2% en els dos anys, afavorit per l'evolució positiva de l'ocupació i l'impuls fiscal incorporat als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2018.
A més, la riquesa immobiliària també guanyaria tracció, en línia amb el creixement del preu de l'habitatge. El finançament en el consum, recolzada en uns tipus d'interès encara reduïts, continuaria augmentant, encara que a un ritme menor que durant el bienni 2016-2017.
Per contra, calcula que la contribució de la riquesa financera al creixement de la despesa seria menor que el 2017 a causa, en part, de la conclusió del procés de despalanquejament.
VEU "PREOCUPANT" LA CAIGUDA DE LA TAXA D'ESTALVI
En aquesta línia, adverteix que la disminució de la taxa d'estalvi de les famílies des de començaments de 2014 resulta "preocupant" perquè incrementa la seva vulnerabilitat financera davant futures pertorbacions econòmiques. No obstant això, apunta que la situació és menys inquietant quan es considera l'estalvi familiar que es canalitza a través de les empreses.
Així, explica que l'evidència empírica indica que l'estalvi de les llars i el de les empreses són, en gran mesura, substitutius, ja que, en última instància, les empreses són propietat de les llars.
Per tant, si una empresa decideix incrementar el seu estalvi -per exemple, retenint beneficis-, els seus propietaris podrien optar per reduir el seu estalvi individual si consideren que la seva riquesa neta ha crescut. Tant a Espanya com a l'Eurozona la relació entre l'estalvi empresarial i el familiar és negativa. Com a resultat, la participació de l'estalvi del sector privat en el PIB amb prou feines ha variat des de 2009.
