L'economia europea, la pitjor: no tornarà als nivells pre-crisi fins a finals de 2022

No obstant això, la recuperació no serà igual a tot arreu. La sortida en forma de 'V' és més evident a la Xina... i fins i tot als Estats Units, però resulta més dubtosa a Europa. Julius Baer creu que l'economia xinesa tornarà als nivells d'abans de la pandèmia a la fi d'enguany. No obstant això, en el cas de l'europea, no preveu que això passi fins al quart trimestre de 2022. El terme mitjà seria la nord-americana, per a la qual estima que recuperarà els nivells anteriors a aquesta situació al tercer trimestre de 2021.

"L'eurozona pot confiar menys en el creixement estructural. Això, al costat de les molt estrictes mesures de confinament a diversos països, donarà lloc a una caiguda més profunda i una recuperació que no arribarà fins al quart trimestre de 2022", anticipa David Kohl, economista en cap de Julius Baer a Alemanya. No obstant això, Kohl reconeix que, donats els sistemes de seguretat social ben desenvolupats i les mesures de suport dels Governs, també hi haurà una recuperació a Europa, encara que més tardana. "Cal admetre que el fet que necessiti més temps per a la recuperació fa més difícil associar el curs de l'activitat econòmica de l'eurozona durant la crisi del coronavirus amb una recuperació en V", reconeix.

Noticia relacionada

Sin consenso sobre cómo será la recuperación: ¿en forma de V, U, L, W o 'Nike'?

Julius Baer explica que la seva confiança en una pauta en forma de 'V' és major en el cas dels països en els quals les mesures de contenció es van adoptar a les fases inicials i ara són menys estrictes. A més, la capacitat d'absorbir l'impacte negatiu de les condicions financeres i de compensar la pèrdua d'ingressos, els acomiadaments... exerceix un paper important. "La major capacitat de creixement estructural suposa un vent de popa que ajudarà algunes economies a recuperar-se més ràpidament que unes altres", precisa.

En aquest sentit, des de la firma subratllen que la Xina i altres economies asiàtiques, com Taiwan i Corea del Sud, van aplicar mesures de contenció durant els estadis inicials, i recalquen que el gegant asiàtic s'ha beneficiat d'"una governança econòmica estricta i un gran impuls del creixement estructural". Per això, preveuen que la Xina encapçalarà la recuperació, seguida de tots els altres.

Algunes dades macro a la Xina ja comencen a donar mostres d'aquesta millora, com el PMI manufactures, encara que el PIB del primer trimestre va registrar una caiguda històrica del 6,8% durant el primer trimestre. Quant als Estats Units, Morgan Stanley també sosté en un informe recent que no reobrirà per complet la seva economia fins a finals de 2021, així que no es pot parlar d'un retorn als nivells previs a la crisi com a mínim fins a aquesta data. El banc nord-americà avisa que "el camí per a reobrir l'economia (als EUA) serà llarg. Requerirà encendre i apagar diverses formes de distanciament social, i només acabarà quan les vacunes estiguin disponibles, cosa que no passarà fins la primavera de 2021, com a d'hora".

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, va reconèixer fa unes setmanes que l'economia mundial entrarà en recessió, però que l'economia europea ho farà encara amb més intensitat. "La caiguda definitiva del producte interior brut (PIB) dependrà de la durada del confinament. Els càlculs dels organismes internacionals redueixen l'economia entre dos i tres punts per cada mes de confinament. Així, en un mes i mig seria de l'entorn del 5%. Tres mesos, el doble", calcula.

La pandèmia s'ha acarnissat especialment amb diversos països europeus, entre els quals destaquen Espanya i Itàlia, on les mesures de confinament han estat molt estrictes. Els experts reconeixen que les recessions seran molt severes a tots dos països i això, inevitablement, arrossegarà a tota Europa.

L'eurozona continua buscant mesures econòmiques conjuntes per afrontar aquesta situació, però, encara que s'hagi arribat a alguns acords, no s'ha aconseguit un consens sobre els eurobons, una eina per la qual aposten tant Espanya com Itàlia, però a la qual s'hi oposen d'altres, com Alemanya. Hi ha qui diu que aquesta crisi pot posar en risc el futur de l'eurozona, especialment si es falla en un dels seus principis bàsics, com és la solidaritat entre països. En aquest sentit, el veredicte del Tribunal Constitucional Alemany sobre el programa de compra de deute públic llançat pel BCE al 2015 (PSPP per les seves sigles en anglès), conegut aquest dimarts, és una mostra més que alguna cosa no va bé a la Unió Europea, per molt que la sentència hagi deixat explícitament al marge "les mesures d'assistència financera adoptades per la UE i el BCE en el context de la crisi del coronavirus".