Garamendi demana al Govern que no es confiï amb els diners de la UE i prengui més mesures

Aquest dimarts, en una trobada digital organitzada pel Consell General d'Economistes (CGE), Garamendi va demanar que "els diners de la UE que arribaran no ens anestesiïn, pensant que les coses van molt millor del que van", i que cal continuar prenent mesures per poder superar la crisi econòmica que ha provocat el coronavirus. "No ens equivoquem quan hàgim de fer les polítiques adequades", va reclamar.

Noticia relacionada

España tendrá que cumplir los requisitos de la Comisión para acceder a 140.000 millones

El president de la CEOE va valorar la decisió de Brussel·les "malgrat que alguns la posaven en dubte fa poques setmanes" i va reconèixer que aquests fons són "molt importants" per a Espanya, perquè "som un dels països més beneficiats". Però va deixar clar que amb ells cal fer bones inversions, impulsar el treball de recerca, infraestructures, economia verda... En definitiva, tot el que permeti "posar el país en marxa".

Només per darrere d'Itàlia, el càlcul del que li correspondrà a Espanya són 140.000 milions. D'aquests, més de la meitat, 77.000 milions, seran transferències directes i la resta, 63.000 milions, crèdits. Encara que aquestes xifres podrien variar.

Ara els països de la UE han de negociar el repartiment del Fons de Recuperació, i ja hi ha qui diu que és possible que hi hagi una retallada dels pagaments directes, els que no cal retornar, i que en canvi augmentin els crèdits, que és la quantitat que Espanya hauria de retornar a la Comissió. Les converses arrencaran el 19 de juny, al Consell Europeu, i encara que el Govern diu que no estan en joc els 140.000 milions assignats al nostre país, sí que reconeix que ho està la distribució d'aquests. Tot dependrà del que acordin els països.

En qualsevol cas, va dir el president de la CEOE, els diners que rebi Espanya "ha d'anar vers la creació de riquesa (invertir en infraestructures, innovació...), que és la que impulsa l'ocupació, genera impostos i donarà capacitat de creixement". En la seva opinió, "és evident que l'ajuda de la UE vindrà amb condicions, però diferents al que s'entenia per rescat en el seu moment". Tanmateix, això no vol dir que no hàgim de ser "doblement responsables: cal tenir rigor pressupostari i ortodòxia econòmica".

"Hem de tenir molta cura", va insistir Garamendi en aquesta trobada, en el qual va apuntar que encara que és important saber que Espanya comptarà amb aquesta ajuda europea, també ho és continuar aprovant mesures que reforcin la recuperació. I és que les previsions no són gens falagueres. La CEOE ja havia alertat d'una possible caiguda del PIB del 15,5% enguany si hi ha rebrot, i també va estimar que la taxa d'atur podria arribar al 20%. Ara, després de les previsions del Banc d'Espanya (BdE), el president de la patronal ha avisat que, sense les polítiques adequades, el cop a l'economia pot ser pitjor.

MESURES CONJUNTURALS, NO ESTRUCTURALS

Segons va indicar, aquesta pot ser la realitat, i per això "ens hem de posar les piles per intentar minorar al màxim aquestes dades". En la seva opinió, "si es prenen mesures des del punt de vista pragmàtic i no ideològic, podem millorar. Però si no és així, podríem empitjorar les previsions", va afirmar.

Després d'això, Garamendi va destacar la importància que qualsevol despesa que tinguem, fins i tot si el deute arriba al 120% del PIB, sigui conjuntural, perquè si és així "no passarà res". El problema arribarà si Espanya incorre en despeses estructurals. "No hi hauria cap problema en què les mesures fossin conjunturals, que conjunturalment arreglem la situació (gastem el que calgui gastar), però no hem d'adoptar mesures estructurals que després ens afectin", va concloure.