Funcas preveu que l'economia espanyola creixi aquest any un 3,2%, fet que suposa quatre dècimes més que en l'anterior previsió, a causa d'un comportament del sector exterior més dinàmic del que s'esperava. La seva aportació al creixement arribaria als 0,7 punts, dues dècimes més del que s'estimava anteriorment, per l'avanç de les exportacions de béns i de serveis no-turístics. A més, s'espera una bona temporada turística, tant en flux d'entrades com en despesa per turista.
Al mercat laboral, l'ocupació augmentarà un 2,9%, mig punt més que en l'anterior previsió, i la taxa d'atur disminuirà fins a una mitjana anual del 17%, estima Funcas
Respecte a la demanda nacional, la desacceleració serà menys acusada del que es preveia i la seva aportació al creixement del PIB serà de 2,5 punts. L'impacte de la creació d'ocupació sobre la renda disponible de les llars i la reducció de la taxa d'estalvi provocaran que el consum privat augmenti més del que s'esperava.
La inflació se situarà aquest any al 2,1% com a conseqüència de l'alça del preu del petroli. Al mercat laboral, l'ocupació augmentarà un 2,9%, mig punt més que en l'anterior previsió, i la taxa d'atur disminuirà fins a una mitjana anual del 17%. Part del repunt de la inflació es traslladarà als salaris, que pujaran un 1,4%.
El 2018, les exportacions de béns i serveis seguiran a l'alça encara que a un ritme més moderat que durant els primers anys de la recuperació de manera que el creixement del PIB es desaccelerarà fins al 2,8%. A més, les importacions haurien de recuperar un creixement d'acord amb l'evolució de la demanda. La creació d'ocupació es moderarà fins al 2,4% i la taxa d'atur se situarà per sota del 15%.
El dèficit públic es reduirà el 2017 fins al 3,2% del PIB, una dècima per sobre de l'objectiu, fruit de la congelació de la despesa que comporta la pròrroga pressupostària i de les mesures fiscals adoptades a finals de 2016. El 2018 baixarà al 2,2% del PIB, en línia amb l'objectiu.
Tot i la consolidació de la senda de creixement de l'economia espanyola, un dels principals elements de vulnerabilitat segueix sent el deute públic. Per 2018, Funcas preveu que encara se situï al 96,1% del PIB, un nivell elevat en comparació amb altres països europeus i a prop de tres vegades més que abans de la crisi. A més, la caiguda de la taxa d'estalvi i la reactivació de la inversió en habitatge frenaran el procés de desendeutament de les llars durant els propers anys, sense oblidar que la normalització de la política monetària encarirà els costos financers tant per l'Estat com per les famílies i afectarà el creixement de la despesa i l'activitat econòmica.
Per tot això, convé no caure en l'autocomplaença, assenyalen des de Funcas. La situació exigeix més esforços en la correcció dels desequilibris en els comptes públics, una vigilància estreta dels processos de sobreendeutament de les llars, sobretot aquells que aconsegueixen préstecs hipotecaris a tipus variables, i més audàcia en la reducció de l'atur de llarga durada, afegeix.
