El producte intern brut (PIB) dels Estats Units (EUA) s'ha disparat i ha crescut a un ritme del 4,9% al tercer trimestre de l'any, segons l'estimació 'avanç' publicada aquest dijous pel Departament de Comerç del país, que suposa una acceleració de l'economia nord-americana, després del creixement del 2,1%, registrat al segon trimestre. Per la seva banda, el consens esperava que s'ubiqués al 4,2%.
En comparació amb el segon trimestre, l'acceleració del PIB va reflectir augments en la despesa dels consumidors, la inversió en inventaris privats i la despesa del govern federal, així com els repunts en les exportacions i la inversió fixa residencial. Aquests moviments van ser compensats en part per una desacceleració de la inversió fixa no residencial i una caiguda de la despesa dels Governs estatals i locals.
L'augment de la despesa dels consumidors va incloure alces tant en serveis com en béns. Dins dels serveis, els principals contribuents van ser habitatge i serveis públics, atenció mèdica, serveis financers i assegurances, i serveis d'alimentació i allotjament. Dins dels béns, la pujada va estar impulsada per altres béns no duradors (encapçalats pels medicaments receptats), així com béns recreatius i vehicles.
L'augment de la inversió privada en inventaris va reflectir alces a la manufactura i el comerç minorista, mentre que pel que fa a la inversió fixa no residencial, la disminució en equips va ser compensada en part per augments en productes i estructures de propietat intel·lectual.
L'índex de preus de les compres internes brutes va augmentar un 3% al tercer trimestre, per sobre de la pujada de l'1,4% del segon trimestre. A més, l'índex de preus de despeses de consum personal (PCE) va augmentar un 2,9%, mentre que la taxa subjacent va registrar un increment del 2,4%, xifra que suposa una desacceleració des del 3,7% del període anterior.
Els ingressos personals van augmentar en 199.500 milions de dòlars al tercer trimestre, mentre que l'ingrés personal disponible va augmentar de 95.800 milions de dòlars, o un 1,9%. A més, l'estalvi personal va ser de 776.900 milions de dòlars i la taxa d'estalvi personal (estalvi personal com a percentatge de l'ingrés personal disponible) va ser del 3,8%.
Stephen Innes, soci director d'SPI Asset Management, destaca que "els consumidors han estat una força impulsora de l'economia nord-americana, fet que ha portat al seu ritme de creixement més sòlid des de principis del 2021".
"Les dades del PIB serveixen com a recordatori de la fortalesa subjacent de l'economia nord-americana i donen suport a l'expectativa que les taxes d'interès es mantindran elevades durant un període prolongat. Això és particularment rellevant per als bons del Tresor a 10 i 30 anys, que han experimentat vendes massives significatives durant les últimes setmanes i haurien de continuar sent particularment sensibles a les expectatives de creixement futur", afegeix.
Els analistes de Pantheon Macroeconomics consideren que "aquestes dades no canviaran l'opinió de la Reserva Federal en cap sentit, ja que fa temps que és clar que el creixement del PIB general al tercer trimestre seria sòlid, encara que les xifres bàsiques del PCE són una sorpresa agradable, però modesta".
Per part seva, des d'Oxford Economics han observat "senyals que l'ajust monetari està pesant sobre la despesa en inversió, per la qual cosa encara hi ha raons sòlides per esperar una forta desacceleració durant els pròxims trimestres".
"En general, la solidesa de les xifres del tercer trimestre, que sabem per les dades mensuals que van continuar fins al setembre, significa que l'economia està entrant al quart trimestre amb molt més impuls del que permeten les nostres previsions actuals. Si bé ara sembla poc probable que es produeixi una recessió a finals d'any, encara veiem una forta desacceleració del creixement, i l'enduriment addicional de les condicions financeres en les últimes setmanes significa que és probable que aquesta debilitat es manifesti més durant la primera meitat del 2024", afegeixen.
PETICIONS SETMANALS D'ATUR
Aquest dijous també s'han publicat les peticions de desocupació per a la setmana finalitzada el 21 d'octubre, que han pujat fins a les 210.000, des de les 200.000 del període anterior, segons les dades del Departament de Treball nord-americà. El consens esperava un augment més baix, fins a les 208.000 sol·licituds.
La taxa d'atur va ser de l'1,2%, sense canvis des de la setmana anterior, i la xifra de treballadors aturats va pujar fins als 1.790.000, xifra que suposa un increment de 63.000 respecte a la setmana anterior.
Les taxes de desocupació més altes es van registrar a Hawaii (2,2%), Califòrnia (2,0%), Nova Jersey (2,0%), Puerto Rico (1,8%), Massachusetts (1,5%) , Nova York (1,5%), Rhode Island (1,5%), Washington (1,5%), Nevada (1,4%) i Oregon (1,4%).
Els majors augments en les sol·licituds inicials es van produir a Tennessee (+1.111), Kentucky (+374), Virginia (+277), Wisconsin (+90) i Carolina del Nord (+22), mentre que les majors disminucions van tenir lloc a Texas (-3.108), Califòrnia (-2.050), Nova York (-1.990), Nova Jersey (-1.460) i Geòrgia (-1.023).
A Oxford Economics esperen "un creixement de l'ocupació més lent i algunes pèrdues modestes d'ocupació a principis del 2024, encara que atès el sòlid exercici de l'economia al tercer trimestre, el risc pot ser que es produeixin més endavant l'any, cosa que retardarà la primera retallada de taxes fins a la segona meitat del 2024".
"La nostra previsió actual és que no hi haurà més pujades de tipus i creiem que una pujada a la reunió de la setmana que ve és especialment improbable. La Reserva Federal necessitarà veure un suavització més gran de les condicions del mercat laboral per convèncer-se que la inflació està en un camí sostenible de tornada al 2% abans d'embarcar-se en retallades de taxes", destaquen.