El frau amb targetes, tant de crèdit com de dèbit, segueix sent elevat. L'any passat, segons ha revelat el Banc d'Espanya (BdE) a la seva Memòria Anual sobre la Vigilància de les Infraestructures dels Mercats Financers, es van registrar un total de 592.000 operacions fraudulentes amb aquests 'plàstics', per un import proper als 40 milions d'euros.
La majoria de les operacions fraudulentes amb targetes, tant de crèdit com de dèbit, es va dur a terme a l'estranger
El Banc d'Espanya reconeix en aquesta memòria que les dades referents al nombre d'operacions i l'import defraudat mostren que s'ha produït un descens respecte a l'any anterior (de suposar unes taxes de frau del 0,019% en el cas de les primeres, s'ha passat a un 0,017%, i en el cas de les segones, del 0,022% de 2016 s'ha passat a un 0,020% el 2017). Encara que, malgrat això, i tenint en compte tant el nombre de targetes en circulació a Espanya com les operacions realitzades de mitjana per targeta, de mitjana hi ha una operació fraudulenta l'any per cada 100 targetes. I aquests fraus que es fan amb targeta són d'un import mitjà de 68 euros.
L'any passat, segons dades del BdE, el nombre de targetes en circulació es va incrementar un 6,4%, de manera que a finals de 2017 hi havia un total de 79,3 milions de targetes emeses a Espanya. D'elles, 52,4 milions eren de crèdit, xifra que suposa un 7,4% més que l'any anterior; mentre que els 26,9 milions restants eren targetes de dèbit, un 4,6% més que el 2016.
RADIOGRAFIA DEL FRAU
I pel que fa al canal pel qual es duen a terme aquests fraus amb targetes, el Banc d'Espanya afirma que ha descendit en el cas de les operacions que es realitzen per Internet, tant en import com en volum, i el mateix ha passat amb les operacions realitzades a través de trucades telefòniques i correu electrònic. Del total d'operacions fraudulentes, el 67% correspon a operacions realitzades en terminals de punt de venda (TPV) físics, i la resta a operativa remota (29%) i a caixers (5%).
En termes d'import, el frau en compres a distància suposa un 45%, seguit del realitzat en TPV físics (36%) i la resta, en caixers automàtics (19%), segons les dades donades a conèixer pel BdE aquest divendres. Així mateix, si s'analitza el frau amb targetes per àmbit geogràfic, les dades mostren que la majoria de les operacions fraudulentes amb targetes es va dur a terme a l'estranger, tant si es tracta de targetes de crèdit com amb les de dèbit, emeses, això sí, totes elles a Espanya.
El Banc d'Espanya explica que per nombre d'operacions, la major taxa de frau en les operacions de compra correspon a les operacions realitzades a l'estranger amb targetes emeses a Espanya, de les quals la taxa mitjana és d'un 0,12% del total d'operacions. El segueixen les operacions realitzades en sòl espanyol amb targetes emeses a l'estranger (0,06% del total d'operacions), i les operacions realitzades a Espanya amb targetes emeses a Espanya (0,005% del total d'operacions nacionals).
A més, en caixers el major volum de frau es troba en les operacions realitzades a l'estranger amb targetes emeses a Espanya, amb un 0,07% del total dels reintegraments realitzats a l'estranger. En general, totes les taxes anteriors se situen a nivells similars als de 2016.
