El Banc d'Espanya ha actualitzat aquest dimecres les seves projeccions macroeconòmiques de l'economia del país per a la forqueta temporal que va des del 2020 al 2022. L'entitat contempla dos escenaris possibles: en el primer, el PIB caurà un 10,5% interanual i, en el segon, estendrà el seu enfonsament fins al 12,6%. La clau seran els rebrots.
Noticia relacionada
"La principal diferència entre aquests dos escenaris ve donada pels supòsits sobre l'evolució de la pandèmia al llarg dels pròxims trimestres, la qual cosa, al seu torn, condiciona el grau de severitat de les mesures de contenció que eventualment serà necessari desplegar i el seu consegüent impacte en l'activitat econòmica", expliquen des del BdE.
L'escenari 1 contempla l'aparició de rebrots que, no obstant això, requeririen solament de mesures de contenció d'àmbit limitat, tant des del punt de vista geogràfic com de les branques afectades.
Aquestes mesures causarien "alteracions addicionals relativament limitades de l'activitat econòmica, la incidència de la qual seria més acusada en les branques vinculades a l'oci i l'hostaleria, mentre que l'activitat a la resta de branques productives només es veuria afectada de manera indirecta a través dels efectes d'arrossegament sectorials", explica l'organisme.
L'escenari 2, en canvi, contempla una intensitat dels rebrots de la pandèmia a curt termini més forta. Si bé s'assumeix que la contenció d'aquests rebrots no arribaria a requerir l'aplicació de mesures de distanciament social tan estrictes i generalitzades com les que van estar en vigor abans de l'inici de la desescalada, "sí que es contempla que aquestes limitacions, a més de perjudicar amb major intensitat l'activitat de les branques de serveis també poguessin tenir una incidència directa (i no sols a través dels efectes d'arrossegament) en el grau de dinamisme de la resta de branques productives", assenyala el BdE.
En qualsevol cas, al final de 2022, el nivell del PIB se situaria uns 2 punts percentuals (pp) per sota del nivell previ a la crisi en l'escenari 1, bretxa que s'ampliaria fins una mica més de 6 pp en l'escenari 2. L'impacte de la crisi sanitària en el mercat laboral i en els comptes públics serà relativament persistent. El total d'hores treballades experimentaria un descens molt pronunciat en la mitjana de 2020, que ascendiria al 11,9% en l'escenari 1 i al 14,1% en l'escenari 2.
