Catalunya creixerà un 1,7% el 2018, la meitat que Madrid, Galícia i València, segons Funcas

Catalunya passarà de registrar un creixement econòmic del 3,1% aquest any a un 1,7% el proper per l'impacte de la incertesa derivada del desafiament independentista, la qual cosa suposa que creixerà la meitat que les tres comunitats autònomes que lideraran l'avanç del PIB l'any vinent: Comunitat de Madrid (+3,3%), Galícia (+3%) i Comunitat Valenciana (+3%), segons les previsions de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas).

Les previsions de Funcas assenyalen que el replegament de l'economia catalana restarà tres desenes al creixement del PIB nacional, a les quals se sumen altres dues desenes per la pèrdua de dinamisme de la demanda nacional. Així, l'economia espanyola creixerà el 2018 un 2,6%, mig punt menys que el 2017.

Segons Funcas, la inseguretat que genera Catalunya afecta negativament l'economia, fonamentalment la catalana, per la paralització, temporal o definitiva, de plans de consum, inversió i creació d'ocupació, i adverteix que també pot afectar l'activitat a través de la ralentització del crèdit, donada la percepció d'un risc més elevat.

D'aquesta forma, preveu que Catalunya passarà de créixer un 3,1% aquest any a un 1,7% el proper, per la qual cosa serà la tercera regió que menys creixerà el proper any, després d'Extremadura (+1,4%) i Astúries (+1,6%).

L'IMPACTE DE LA CRISI POLÍTICA A CATALUNYA

Aquest pronòstic sobre el menor creixement de Catalunya el 2018 se suma a l'anunciat aquest dijous per BBVA Research que estima, en el seu observatori regional, que la comunitat autònoma registrarà el creixement més feble d'Espanya el 2018, ja que el PIB s'elevarà un 2,1%, set dècimes menys del que hauria registrat en un escenari sense tensions.

Funcas assenyala que en els tres primers trimestres del 2017 l'economia catalana ha crescut per sobre de la mitjana nacional, especialment per la construcció i la indústria, i que encara són "escassos" les dades del començament del quart trimestre per avaluar el possible impacte del conflicte secessionista.

Les previsions de Funcas d'un creixement de l'1,7% a Catalunya s'han realitzat sota un escenari en el qual la situació política es normalitza progressivament al llarg del primer trimestre del 2018, de manera que l'impacte es limitaria al trimestre actual i al primer de l'any vinent, període en el qual el creixement podria reduir-se a la meitat en comparació de l'inicialment previst.

Així, l'impacte del debilitament de l'economia catalana seria "limitat en el temps" i "amb escassos efectes" sobre la resta de comunitats. El risc, segons el director general de Funcas, Carlos Ocaña, és que "la situació es cronifiqui" i passi alguna cosa semblant que al Quebec anomenen "el Neverendum, el referèndum que mai acaba".

Quant a la taxa d'atur, Funcas creu que a Catalunya baixaria aquest any fins al 13,3%, i fins al 12% el proper.

MADRID, GALÍCIA I VALÈNCIA, AL CAPDAVANT

Per Funcas, les diferències de creixement entre unes zones i unes altres --prop de dos punts percentuals entre la millor i la pitjor-- s'expliquen principalment per la capacitat per aprofitar l'estirada del comerç internacional i de la recuperació europea, en menor mesura per la situació dels comptes públics i, finalment, per un possible efecte desviament d'inversions per la crisi catalana que aprofitarien les comunitats més properes, sobretot Aragó i Comunitat Valenciana, a més de Madrid.

Madrid serà la regió que registrarà el creixement més elevat (+3,3%), pels serveis, mentre Galícia i Comunitat Valenciana creixeran un 3% per l'impuls de la seva activitat industrial tant per l'estirada de la demanda nacional com de les exportacions. Les regions amb menor creixement, excepte Catalunya, patiran per les febleses estructurals.

A les tres CCAA líders els seguiran Aragó i Canàries (+2,9%), Balears (+2,8%), Navarra, País Basc i La Rioja (+2,7%), Andalusia i Castella-la Manxa (+2,6%), Cantàbria (+2,5%), Castella i Lleó (+2,2%), Múrcia (+2%), Catalunya (+1,7%), Astúries (+1,6%) i Extremadura (+1,4%).

En matèria d'ocupació, l'evolució serà favorable a totes les comunitats, de manera que quatre reduiran la seva taxa d'atur per sota del 10% (Illes Balears, Navarra, País Basc i La Rioja). No obstant això, l'atur encara superarà el 20% a Andalusia, Canàries i Extremadura.